Tres de cada quatre milionaris ho són per herència a Espanya
A països com els EUA pesen més les fortunes de primera generació, però augmenten a nivell global els grans patrimonis per llegat
BarcelonaFer-se milionari no és una tasca fàcil. Cal dedicació i esforç, i algunes vegades fins i tot trepitjar la línia contínua. És el que han fet alguns dels milionaris que hi ha al món. Però no tots s’han fet a si mateixos, és a dir, no tots són el que s’anomena self-made men o self-made women, encara que hi ha diferències entre països.
La cosa no és igual a tot arreu. A Espanya els milionaris per herència són al voltant de tres de cada quatre (74%). És un dels percentatges més elevats, només superat per Alemanya (75%). Un dels casos més recents és els dels fills del desaparegut fundador de Mango, Isak Andic. Jonathan, Sarah i Judith, que han heretat la fortuna familiar a parts iguals.
Una altra de les grans companyies catalanes, Puig, es troba en mans de la tercera generació, encapçalada pel president i conseller delegat, Marc Puig, i el seu cosí, Manuel, com a vicepresident; igual que l'embotelladora Coca-Cola European Partners, amb Sol Daurella i família, o els Fluxà, d'Iberostar. Altres casos són els de Rafael del Pino i germans (Ferrovial); els Entrecanales, a Acciona, les germanes Alícia i Esther Koplowitz, que es van separar i la primera es dedica a invertir i la segona controla FCC; Carlos i Juan March (Corporación Financiera Alba); els germans Rubiralta (Werfen), o les germanes Tous, hereves de la marca del mateix nom.
Aquest pes del cognom fa que a Espanya es produeixi menys mobilitat a la cúspide de la riquesa. Segons l’anàlisi que fa la revista Forbes, a Espanya només la quarta part dels milionaris s’han fet a si mateixos. Aquesta proporció contrasta amb la de la Xina, on el 97% són persones que han fet la fortuna partint de zero. Està fins i tot per davant dels EUA, el país del món amb més milionaris, i on el 73% s’han fet a si mateixos, tot i que hi ha presents en els primers llocs representants de segones i següents generacions familiars, com és el cas dels Walton, propietaris de la cadena de supermercats Wal-Mart o el Mars, que tenen la marca de caramels i llaminadures.
![El president de Puig, Marc Puig, durant el toc de campana d'estrena a la borsa.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 2048 1365"%3E%3C/svg%3E)
I també passa a altres països, com el cas dels Ferrero, a Itàlia, els propietaris de Nutella entre altres marques; la família Hermès, dedicada al luxe; l'hereva de l'imperi L'Oréal, a França, Françoise Bettencourt Meyers, que és la més rica d'Europa; o Dieter Schwarz (Lidl), que és el més ric d'Alemanya. També va heretar una fortuna, dedicada ara a la mineria i explotació de terres rares, Gina Reinhart, de les poques dones en aquestes classificacions i la persona més rica d'Austràlia.
Com més pes tenen les fortunes per herència més difícil és que funcioni l’ascensor social. Un recent estudi del banc suís UBS, revela que per primer cop les noves grans fortunes procedents d’una herència superen aquelles que tenen el seu origen en l’emprenedoria d’una persona o persones. I aquesta tendència creixerà, ja que s’espera que més de 1.000 multimilionaris d’edat avançada transfereixin 5,2 bilions de dòlars als seus hereus durant els pròxims vint a trenta anys. Més del 40% dels hereus entrevistats per aquest banc van dir que continuarien en el negoci familiar, però més de la meitat afirmaven que emprendrien noves aventures empresarials, però el fet és que el punt del qual parteixen els fa més fàcil comptar a ells amb els recursos i contactes perquè les seves iniciatives prosperin que a persones de famílies més humils.
Un informe recent del Bank of America afirma que la major part de la riquesa en efectiu segueix a les mans de la generació dels baby-boomers (el seu patrimoni net mitjà oscil·la entre 970.000 i 1,2 milions de dòlars, segons Fortune), però "la transferència de riquesa als mil·lennials ha començat". S'espera que els boomers lliurin 72,6 bilions de dòlars en actius directament als seus hereus fins al 2045, segons la firma de mercats financers Cerulli and Associates. Capgemini calcula que fins al 2048 els membres de la generació X (de 44 a 59 anys actualment; mil·lennials (de 28 a 43 anys) i de la generació Z (de 12 a 27 anys) heretaran actius per valor de 83,5 bilions de dòlars.
