Laboral
Economia 26/08/2021

El ministeri de Treball convoca els agents socials per negociar ja el salari mínim

Es discutirà l'augment per aprovar-lo aquest mateix 2021

3 min
La ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, en una imatge del juliol prèvia a la reforma de l’executiu del qual ara és vicepresidenta segona.

El ministeri de Treball i els agents socials –patronals i sindicats majoritaris– ja han posat una data per començar a negociar l'augment del salari mínim interprofessional (SMI) aquest 2021. Serà dimecres que ve, 1 de setembre, al matí. Així ho ha confirmat el ministeri de Treball, que assegura que no anirà amb cap proposta tancada damunt la taula. "Anem a escoltar els agents socials", apunten fonts del ministeri a l'ARA. Tanmateix, el camí que voldrà seguir el ministeri de Treball es basarà en l'informe dels experts convocats pel govern espanyol, que aconsella apujar entre 12 i 19 euros l'SMI aquest any.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Aquesta és una de les mesures més importants que vol entomar el govern espanyol abans que s'acabi l'any, malgrat que fins ara havia mantingut obert un front dins l'executiu, sobretot entre el ministeri de Treball, el de la Seguretat Social i el d'Economia. De fet, si la decisió de reprendre la negociació d'un augment no ha arribat fins ara ha sigut, precisament, perquè la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, hi era completament reticent. El to, però, ha canviat dins el govern espanyol a mesura que el control de la pandèmia ha fet aflorar brots verds a l'economia, fins al punt que la mateixa Calviño defensava fa una setmana reprendre "com més aviat millor" l'augment del salari mínim.

Millora de l'economia

Ara, amb els indicadors macroeconòmics a la mà, el govern espanyol treu pit d'una "forta recuperació" de l'activitat econòmica, així com del mercat laboral. D'una banda, s'estima que l'economia espanyola pugui recuperar els nivells d'abans de la pandèmia l'any vinent, quan en un principi es calculava que no seria fins al 2023. Per l'altra, el descens dels treballadors afectats per un ERTO (ja són menys de 300.000) i la millora de les dades de l'atur (ara hi ha 408.314 persones aturades registrades, un 13% menys que fa un any) són només alguns dels elements en els quals es basa el govern central per reprendre, ara sí, el compromís d'augmentar l'SMI.

Per resoldre el debat, fa uns mesos, el govern central va decidir encarregar a un grup d'acadèmics un estudi sobre si s'havia d'apujar l'SMI aquest any o endarrerir l'augment als dos anys restants de legislatura. La seva conclusió va ser que caldria incrementar l'SMI entre uns 12 i 19 euros aquest any i deixar el gruix principal de l'augment per al 2022 i el 2023. D'aquesta manera, s'aconseguiria l'objectiu del govern espanyol –i un dels punts de l'acord de la legislatura entre els dos membres de la coalició (Unides Podem i PSOE)–, que és incrementar l'SMI fins a un 60% del sou mitjà a Espanya. Això significa aconseguir un salari mínim interprofessional d'aproximadament entre els 1.011 i els 1.049 euros mensuals.

Per part dels agents socials, els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, fa mesos que reclamen reprendre aquesta negociació i augmentar de manera immeditada l'SMI i, malgrat que celebren la convocatòria, lamenten que "arriba tard", asseguren des de CCOO. El secretari general del sindicat, Unai Sordo, ja ha anticipat que no acceptaran "un augment estètic del salari mínim" i posaran damunt la taula no només un increment "significatiu" per a aquest 2021, sinó també per al que queda de legislatura i arribar així a l'objectiu dels 1.050 euros mensuals. 

En canvi, les patronals es mantenen reticents a un augment. "Nosaltres pensem que davant les circumstàncies actuals no és el moment de parlar de l'SMI quan estem en plena fase de recuperació", insistia el president de la CEOE, Antonio Garamendi, al mes de juliol. Amb tot, el consens dins el govern espanyol d'aprovar un augment aquest any aplana el camí que demanen els sindicats.

Les pensions, a debat

Després que el govern espanyol aprovés aquest dimarts el projecte de llei per aprovar la primera part de la reforma de les pensions (compromesa amb Brussel·les), la norma ha de tenir ara el vistiplau de la majoria del Congrés de Diputats. Aquesta primera part de la reforma (la segona es preveu encarar a principis del 2022) inclou mesures com la revalorització de les pensions, que tornaran a estar lligades a l'IPC, o incentius per allargar l'edat de jubilació dels treballadors, entre d'altres. Precisament, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha reclamat aquest dijous al Partit Popular que voti a favor de la proposta. "Demano que s'abandoni la crispació i ens unim per votar a favor d'aquest important acord", ha dit Sánchez aquest dijous, coincidint precisament amb una visita a una residència de persones grans a Càceres.

Ara bé, fins ara el Partit Popular li ha girat l'esquena criticant algunes de les mesures, malgrat que va votar favorablement a les recomanacions de la comissió del Pacte de Toledo aprovades l'octubre de l'any passat. La gran pregunta és què faran els socis del govern de coalició, en especial ERC, EH Bildu o el PNB, que tampoc s'han amagat de mostrar les seves reticències i precisament els dos primers van optar per l'abstenció en l'últim acord del Pacte de Toledo.

A l'espera del que diguin els partits en la tramitació parlamentària, la portaveu del govern espanyol va defensar aquest dimarts que el projecte de llei "és susceptible de ser millorat" al Congrés.

stats