La missió impossible de recuperar els diners de l’amnistia fiscal

MadridEl compromís que ha arrencat Ciutadans al PP en el fallit pacte d’investidura de Mariano Rajoy de “recuperar” els diners que no es van abonar en l’amnistia fiscal del 2012 té més de brindis al sol que de mesura aplicable. Com a mínim això és el que coincideixen a assenyalar els tècnics d’Hisenda, els assessors fiscals i fins i tot la mateixa doctrina fiscal espanyola.

El partit d’Albert Rivera ha repetit com un mantra des de la campanya de les eleccions espanyoles que cal recuperar els 2.800 milions de menys que es van recaptar durant la regularització fiscal que va fer el govern de Rajoy. L’amnistia fiscal només va recaptar 1.200 milions d’impostos, un 3% dels 40.000 milions de diners a l’estranger que es van aflorar. Però el recàrrec teòric que havia establert el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, era del 10%. La diferència entre aquest 10% i el 3% recaptat són aquests 2.800 milions a què addueix Rivera. La diferència entre el 3% i el 10% es deu a la prescripció de les quantitats amagades des d’abans de quatre anys.

Per això el document firmat amb el PP inclou el següent compromís: “Realitzar una revisió per garantir que els subjectes passius beneficiats per la regularització fiscal de l’any 2012 tributin segons el tipus del 10% previst per les quantitats aflorades”. Aquest era el redactat de Ciutadans. Però el PP va aconseguir colar-hi una postil·la: “Dins dels límits de la normativa tributària”. Això, en la pràctica, vol dir renunciar a recuperar ni un sol euro de l’amnistia, perquè Hisenda ja va dir en una nota al govern que no es podia cobrar res de les quantitats ocultes abans de quatre o cinc anys (depenent de quants diners siguin) i, per tant, la “normativa tributària” ja ha parlat.

“Els defraudadors veurien vulnerada la seva seguretat jurídica”, explica a l’ARA el president del sindicat de tècnics d’Hisenda Gestha, Carlos Cruzado. Aquesta entitat, que va ser molt crítica amb la posada en marxa de l’amnistia fiscal perquè considerava que era perdonar els defraudadors, està d’acord amb els assessors fiscals, situats en teoria a l’altre costat de la balança, perquè tenen com a clients les persones que es van acollir a l’amnistia. En lloc d’això, Cruzado proposa revisar si els diners que es van regularitzar vénen d’orígens lícits i, si no és així, engegar la via judicial contra els defraudadors.

Més diners a Hisenda

Amb aquesta unanimitat sembla impossible que s’assoleixin els objectius recaptatoris marcats pels dos partits. Però l’acord inclou també un increment en la dotació de l’Agència Tributària per incrementar la feina en la lluita contra el frau. En concret, el text parla d’incrementar els recursos de l’organisme en 100milions d’euros el primer any, i anar incrementant la dotació fins als 450 milions el 2020. Amb això es pretén que s’incrementin en 2.000milions d’euros anuals els diners recaptats. “No sembla suficient però dependria d’on es fessin les inversions”, argumenta Cruzado.