Economia 29/03/2021

La moratòria concursal, una fàbrica d’empreses zombi

Els experts auguren una allau de fallides i insolvències a finals d’any

3 min
Local en venda d'un comerç al centre de Valls.

La moratòria concursal, que permet que una empresa no faci suspensió de pagaments tot i que normalment hi estigui obligada, és una de les mesures del govern espanyol per evitar que la pandèmia del covid-19 augmenti la mortalitat empresarial. L’obligació de presentar concurs de creditors en una situació d’insolvència està ara suspesa fins al 31 de desembre. Una decisió que els jutges mercantils agraeixen, però que els fa témer que a finals d’any o començaments del 2022 hi hagi una allau d’expedients, segons expliquen fonts judicials.

La mesura pot salvar empreses si, amb la vacunació, la situació econòmica millora. Però també té efectes negatius. “La situació de moltes empreses pot empitjorar”, diu José García, expert en concursos de creditors del Grup Gispert.

Un altre efecte negatiu de la moratòria és que fa aflorar les denominades empreses zombi, que per la seva situació haurien de presentar concurs però que es mantenen en el mercat. Una distorsió que pot afectar el funcionament d’altres empreses, segons alerten des de Credit Back, una empresa especialitzada en solucions per a la morositat. De fet, mantenir empreses que haurien de suspendre pagaments en el mercat farà augmentar la morositat empresarial, opina Francisco Martín, conseller delegat d’aquesta firma. Martín afirma que hi ha “130.000 empreses en risc de concurs [a tot l’Estat]” i “els proveïdors han de ser molt prudents en l’avaluació del risc i, si cal, no servir encàrrecs abans de veure’s dins d’una espiral d’impagaments”.

José García recalca que, en general, a Espanya a les empreses els costa molt presentar concurs de creditors. “Només ho fan quan són a les portes de la mort”, explica. Segons diu, això provoca que, malgrat que la llei concursal es va fer per salvar empreses, a la pràctica més del 95% de les que presenten el concurs acaben anant a la liquidació.

Amb la moratòria, diu l’expert, les empreses arribaran al concurs en una situació encara pitjor “i se’n salvaran menys”. Amb tot, García reconeix que la situació és excepcional, especialment per als sectors més afectats per les restriccions lligades a la pandèmia. Per tant, entén la moratòria en el sentit que intenta salvar empreses que “no poden desenvolupar la seva activitat amb normalitat, però que són viables”.

Tot i això, aquest economista creu que les empreses amb dificultats haurien de presentar concurs com més aviat millor, perquè, si no, l’únic que faran és augmentar el seu passiu fins al 31 de desembre. Però també cal negociar amb els proveïdors abans de presentar el concurs de creditors, perquè en la situació actual, indica, les empreses tenen més força en aquesta negociació.

Un 14% de descens

La moratòria, però, ha tingut un efecte clar. El nombre d’empreses que es van declarar en concurs el 2020 va ser un 14,4% inferior al del 2019 al conjunt de l’Estat. A Catalunya el descens va ser una mica inferior, del 13,9%.

Però durant l’últim trimestre del 2020 ja es van percebre els estralls de la pandèmia, i el nombre de concursos es va enfilar respecte al trimestre anterior. Així, en l’últim trimestre del 2020, van entrar en concurs 1.383 empreses a tot l’Estat, un augment de gairebé el 35% respecte al trimestre anterior. En el cas de Catalunya, l’increment del quart trimestre del 2020 respecte al tercer trimestre va ser del 52%, amb 368 empreses que van entrar en concurs entre l’octubre i el desembre.

Però la situació també afecta les persones. El nombre de persones físiques que es declaren en concurs perquè no poden fer front als seus deutes està augmentant els últims mesos. En el quart trimestre es van declarar a Espanya en concurs de creditors 1.045 persones físiques sense activitat empresarial, un 60% més que el trimestre anterior i un 14% més que el mateix trimestre del 2019. Uns concursos en què es veu com, per tirar endavant, les persones s’han anat endeutant amb targetes i crèdits personals, explica José García.

stats