Política monetària
Economia 29/08/2020

La mutualització encoberta del deute europeu

Les compres de bons del BCE afavoreixen Itàlia i Espanya en detriment d’Alemanya i els Països Baixos

Leandre Ibar Penaba
4 min
La mutualització encoberta del deute europeu

BarcelonaEl Banc Central Europeu (BCE) ja ha destinat aquest any més de mig bilió d’euros a comprar deute dels governs europeus, unes compres que tenen dos grans beneficiaris: Itàlia i Espanya. En canvi, dos països són els que hi surten perdent: Alemanya i els Països Baixos.

Precisament el govern neerlandès va encapçalar l’oposició a la creació dels coronabons, els títols de deute de la UE que han de servir per finançar la reconstrucció de l’economia durant la pandèmia. Finalment, al juliol Amsterdam va acceptar que la Comissió Europea emetés un nombre limitat de títols per sufragar una part dels 390.000 milions d’euros que rebran els estats en ajudes comunitàries contra la crisi del covid.

L’oposició neerlandesa als coronabons -avalada per Alemanya- partia de la base que els països del nord paguen menys interessos per endeutar-se que els del sud perquè tenen les finances públiques més sanejades. Per tant, si es mutualitza el deute de tots els estats, els contribuents neerlandesos hauran de destinar una part més gran dels seus impostos a pagar-ne els interessos en comparació d’ara, mentre que als contribuents espanyols o italians els passarà al revés.

No obstant això, mentre els governs discutien sobre política fiscal, el BCE mantenia en funcionament la seva política monetària expansiva, basada en la compra massiva de deute tant corporatiu com públic, a través de dos programes diferents, un que ja tenia en marxa i un altre de creat expressament per fer front a la pandèmia. Però aquestes compres de deute han servit precisament per compartir el risc del deute públic dels països entre tots els estats de la zona euro, en detriment sobretot d’Alemanya i els Països Baixos i a favor d’Itàlia i Espanya.

Les dades parlen per si soles. Des de l’1 de gener, el BCE ha destinat més de 86.400 milions d’euros a adquirir bons del tresor italià. Aquesta magnitud és la que explica que, malgrat haver estat impactat directament per la pandèmia, els interessos que Roma paga als mercats de deute s’han mantingut estables. El BCE garanteix la solvència del govern italià. I el mateix es pot dir d’Espanya: el BCE ha gastat 60.600 milions en bons espanyols i l’interès s’ha mogut poc.

Ara bé, cal tenir en compte l’aportació de cada país al capital del BCE. Si l’entitat comprés els bons de manera proporcional al pes de cada país, Espanya i Itàlia hi sortirien perdent respecte a ara. Segons aquesta variable, el BCE va destinar a compres de bons espanyols 4.659 milions d’euros de més respecte al pes d’Espanya al capital del banc, la qual cosa representa un 25,1% més del que li tocaria si les operacions es fessin de manera proporcional. En el cas italià, l’excedent és de 29.624 milions, un 34,2% més. Xipre és l’altre gran país beneficiat (un 40% més), mentre que Àustria, Bèlgica i França tenen compres de deute molt grans en termes absoluts, però com que són economies riques, proporcionalment els representen un excés inferior al 10% del seu pes al BCE.

En canvi, l’adquisició de títols alemanys i neerlandesos ha quedat molt per sota del que pertocava als dos estats pel seu pes dins el BCE: 22.200 milions i 11.400 milions menys, respectivament, és a dir, un 16,6% i un 38,2% inferior al que hi hauria de destinar l’organisme si actués de manera proporcional.

Mutualització del deute

Si el BCE està afavorint la perifèria, ¿es pot parlar de coronabons encoberts? “No arribaria a aquest extrem”, diu Xavier Freixas, catedràtic d’economia financera de la UPF. Cal recordar que el BCE crea diner, per la qual cosa aquestes compres no surten dels impostos del ciutadans, cosa que sí que passa amb el pagament d’interessos dels coronabons. Però sí que Alemanya i els Països Baixos “indirectament estan assumint més risc” que el que assumirien si el BCE no dugués a terme aquests programes, afegeix.

Tot i ser l’economia de la zona euro més afectada pel covid-19, amb una caiguda del producte interior brut del 22% interanual al segon trimestre, Espanya no és la principal beneficiària de les compres de bons, sinó Itàlia. Segons Freixas, el BCE calcula “on és més efectiu el crèdit” i, per tant, l’organisme actua allà on cada euro invertit dona un retorn més gran a l’economia, i Itàlia està “més endavant” que Espanya en la sortida i el control de la pandèmia i, a conseqüència d’això, està en més bona situació per recuperar el creixement econòmic.

stats