El negoci de les ‘money mules’

Londres“No et deixis enganyar, no facis de money mule. Catorze minuts a la setmana per fer diner ràpid, catorze anys per pagar-ne el preu”. Així adverteix des d’aquesta setmana una campanya publicitària conjunta de l’Agència Contra el Frau Financer al Regne Unit (FFAUK, en les sigles en anglès) i l’organització CIFAS, que també combat tota mena de frau a les illes, sobre els riscos que es corren per blanquejar diner negre a través del propi compte corrent.

Aquest és un negoci il·lícit cada cop més popular entre els joves britànics, que reben ofertes via correu electrònic, o bé les busquen en determinats xats o fòrums d’internet, per esdevenir, en aparença, innocents agents de transaccions monetàries internacionals amb objectius més aviat poc innocents. Són el que en anglès es coneix ja amb l’esmentat terme de money mule, expressió derivada de les mules de la droga, persones que ingereixen estupefaents al servei dels traficants per moure’ls d’uns països a uns altres a canvi d’una determinada quantitat de diners. Les money mules es regeixen pel mateix principi: una comissió a canvi de rebre uns diners al banc i enviar-los a un altre compte, generalment a l’estranger.

FFAUK i CIFAS acaben de fer públiques unes dades que consideren alarmants. L’any passat l’augment de les money mules va ser del 105% per a titulars de comptes corrents legals, de 21 anys o menors. S’han detectat, fins i tot, nois de 13 i 14 anys. En total, el nombre d’aquests casos va ser de 6.484.

Quant als primers nou mesos del 2017, i per a la franja d’edat d’entre 18 i 24 anys, els comptes fraudulents intervinguts han sigut de 8.652, una xifra que suposa un increment d’un 75% en relació amb el 2016 -específicament per a aquest segment de població- i el doble dels casos registrats el 2013 per al mateix grup, que van ser de 4.315. Si les dades s’estenen a la franja d’entre 21 i 30 anys, el nombre de money mules es dispara a gairebé 32.000.

La pena màxima per blanquejar diners d’aquesta manera pot arribar als 14 anys de presó. L’infractor, a més, veu com el seu perfil creditici queda permanentment afectat, i li resulta extremadament difícil tornar a obrir un compte bancari o obtenir una targeta de dèbit o crèdit. Si és estudiant, com ho són molts dels money mules descoberts, perd qualsevol accés als préstecs per a les matrícules universitàries.

La majoria de blanquejadors són estudiants universitaris, reclutats a través d’anuncis als diaris i en fòrums o xats, amb preferència per Facebook. Crides com “Fes diners ràpidament” poden arribar a tenir 30.000 seguidors, segons denuncien FFAUK i CIFAS. El procediment és sempre el mateix. I les propostes també. “Molts diners i poca feina”. Òbviament, com recorda el manual de seguretat per als pupils de la London School of Economics, mai no s’esmenta el terme clau. El money mule es rebateja com a “agent financer”, “representant al Regne Unit”, “gerent d’enviament” o “gerent de vendes”. El millor de la proposta és que no cal tenir cap habilitat especial ni experiència laboral. Sí que es demana, esclar, tenir un compte corrent legal al Regne Unit i la “capacitat de transferir fons ràpidament”.

Per disfressar millor el frau, els delinqüents sovint fan tot el possible perquè la feina de “representant” o “gerent” sembli legítima, com asseguren les agències antifrau. Per exemple, creant una pàgina web de la suposada empresa o signant un contracte de treball per bastir una aparença legal.

Promeses de l’Est

La policia metropolitana de Londres ja va advertir al mes de juliol en diferents escoles d’ensenyament secundari de la ciutat dels riscos que corren els adolescents. La campanya endegada aquesta setmana també ha rebut el suport de l’Europol. El 2010, Scotland Yard va identificar el districte de New Ham, a l’est de Londres, com el que més nombre de comptes per blanquejar diners acollia. Se’n van identificar 1.582 de sospitosos, la immensa majoria de persones amb passaport de països de l’est d’Europa.

Set anys després, la taca d’oli s’ha escampat per tot arreu. A primers del mes de setembre, la mateixa policia i les dues agències contra el frau esmentades van fer públic un correu electrònic, suposadament enviat per la companyia que gestiona els crèdits universitaris al Regne Unit, que era un fals missatge destinat a robar les dades bancàries de tots els que hi cliquessin. L’objectiu: fer servir els comptes associats per procedir al blanqueig. La gran paradoxa d’aquesta situació és que la generació nascuda ja a l’era d’internet és la que més cau en el parany. Bé per necessitat de tenir líquid, bé per ingenuïtat quant a la seguretat a l’hora de navegar.