MERCAT LABORAL

L’odissea de Tarragona per frenar l’atur

La demarcació lidera la taxa de desocupats a Catalunya i supera també la mitjana espanyola

Tarragona, amb 59.900 persones que busquen feina, va liderar la taxa d’atur a Catalunya el 2018 amb un 15,39%, segons les últimes dades oficials de l’Enquesta de Població Activa (EPA). Això significa un diferencial rècord de 3,64 punts respecte a la mitjana catalana (11,75%) i superar la mitjana espanyola (14,45%). Pel que fa a la taxa d’activitat, també queda, amb un 59,14%, per sota de la mitjana catalana (61,67%).

Aquestes dades mostren una tendència iniciada l’any 2013, segons coincideixen Juan Gallardo, cap del Gabinet d’Estudis Econòmics de la patronal Cepta (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona), i Juan Antonio Duro, director de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Fins al 2012 -any de la reforma laboral- les dades de Tarragona i Girona eren força similars, però ara les comarques gironines són les que menys atur tenen de Catalunya, amb un 10,8%.

Tarragona compta amb un potent sector petroquímic i agroalimentari que genera ocupació estable, però la construcció no aixeca el cap i el també molt potent sector turístic té les seves particularitats, que expliquen aquesta situació. Duro posa el focus en la forta “variabilitat” de la demarcació, amb una “accentuada temporalitat”. Un estudi elaborat per ell mateix que analitza la demanda turística i la seva evolució en dotze mesos en les 52 províncies espanyoles va concloure que Tarragona és la segona en temporalitat turística, només superada per les Balears. L’investigador assenyala que el pla estratègic de turisme de Catalunya ja marca que s’ha de trencar l’estacionalitat. “És un factor que a Tarragona encara és més pronunciat pel tipus d’oferta, que ha d’incorporar turisme cultural, de congressos o esportiu”, explica.

A més d’aquesta forta estacionalitat, cal tenir en compte les dues velocitats diferents del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. Al Camp de Tarragona, a més, el dinamisme es concentra a l’eix Reus-Tarragona-Valls i a la línia de la Costa Daurada. Tant és així que el Camp de Tarragona va liderar el creixement a Catalunya amb un VAB (valor afegit brut) del 3,6% , segons les dades de l’Anuari Econòmic del BBVA del 2018. Gallardo completa la radiografia amb el mal comportament de la construcció, en què s’ha passat d’edificar uns 20.000 habitatges el 2006 a poc més de 400 el 2018. “L’any 2007 la construcció generava 80.000 llocs de treball, i ara són 25.000; i la indústria en creava 80.000, i ara són 63.000”, explica.

El risc de convertir-se en Terol

El cap del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cepta adverteix del risc de despoblament que pateix la resta, sobretot el Priorat, la Conca de Barberà, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, on només les seves capitals mantenen el nombre d’habitants, i pronostica que seran com “Terol en menys de deu anys”.

Per la seva banda, el secretari general de la UGT a Tarragona, Joan Llort, sentencia: “Ja fa deu anys que repetim que no anem bé, però ara anem pitjor”. El líder sindical adverteix que, des de la reforma laboral del 2012, “molta població no treballarà mai més, com els que tenen 50 anys; els joves no poden incorporar-se al mercat laboral local i molta gent ha marxat”. A això s’hi ha de sumar -afegeix- que gran part del treball que es genera és precari, amb molta rotació i empreses multiserveis que supleixen el que abans eren llocs estables per flexibilitat. A més, com a la resta de Catalunya, l’atur tarragoní també castiga especialment les dones i els nouvinguts.

Malgrat tot, Duro veu més llums que ombres i pronostica que Tarragona té un llarg recorregut per créixer i ser la segona àrea metropolitana de Catalunya. Assenyala com a bones oportunitats les inèrcies d’implantació industrial al corredor de l’AP-2 o saber aprofitar que Barcelona està “saturada” i l’activitat s’escamparà buscant llocs més barats.

LES CLAUS DEL LIDERATGE

55.000

Són els llocs de treball que s’han perdut en el sector de la construcció des del 2007, quan hi havia 80.000 empleats; ara n’hi ha només 25.000

2

És la posició que ocupa Tarragona en la temporalitat turística de les 52 províncies espanyoles, un lloc que obliga a plantejar-se un canvi de model