Sense papers i repartidor: doble precarietat a la flota de Glovo

La falta de control provoca que lloguin comptes d’altres ‘riders’

“A l’aplicació hi apareixia un nom, però a qui vaig obrir la porta no era la mateixa persona”. Aquesta situació es repeteix algunes nits quan els usuaris obren l’apli de Glovo per demanar menjar o qualsevol encàrrec a domicili. Com ja va avançar El Confidencial i ha pogut confirmar l’ARA, entre les flotes de missatgers hi ha cada cop més migrants sense papers que treballen amb els comptes professionals d’altres repartidors registrats que els hi cedeixen de manera altruista, o bé per no perdre la puntuació que valora el seu rendiment o a canvi d’una comissió.

“Es pot fer i existeix”, explica una font del sector. Quan els repartidors reben comandes i les recullen als restaurants, els locals no els demanen cap tipus d’identificació personal, sinó que simplement necessiten el número de l’encàrrec. Aquesta falta de control provoca que sigui més fàcil treballar per a Glovo sense ni tan sols passar el procés de selecció. Les mateixes fonts expliquen que, a Barcelona, la majoria d’aquests missatgers sense papers són d’origen pakistanès, mentre que a Madrid -com ja va explicar el digital- es tracta de veneçolans.

“És més precari i encara més il·legal de cara a la Seguretat Social”, relata una altra font coneixedora d’aquest sistema. Aquest diari no ha pogut contactar amb cap d’aquests repartidors subcontractats, ja que temen que denunciar la seva situació els pugui fer perdre la feina. Noobstant això, associacions com ara la Unió d’Associacions de Treballadors Autònoms i Emprenedors s’han trobat amb missatgers sense papers que els demanen assessorament sobre els seus casos. “Fer-hi front de manera jurídica és encara més difícil”, explica un portaveu de l’entitat. Aquesta pràctica no és majoritària, però diverses veus asseguren que és un tema incòmode entre els repartidors, ja que costa admetre que n’hi ha que se n’aprofiten.

Fins ara Glovo s’havia mantingut relativament al marge del debat sobre les relacions laborals que enfronta l’economia digital. El model d’aquestes aplicacions es basa en una flota de treballadors autònoms que corren amb el pagament de les quotes a la Seguretat Social i les despeses derivades de la seva activitat, com el manteniment de la bicicleta o la factura del mòbil. De fet, una de les últimes victòries col·lectives al sector ha sigut aconseguir que pràcticament totes les aplicacions ofereixin una assegurança gratuïta d’accident o malaltia per als repartidors. Tot i així, aquestes plataformes no garanteixen altres condicions, com ara un salari mínim o vacances pagades, ja que això evidenciaria una relació laboral que les empreses neguen.

Des de Glovo asseguren que la plataforma desconeixia “aquesta circumstància” i que si n’hagués tingut constància “hauria pres mesures”. “Glovo és una plataforma tecnològica en constant millora i que sempre intenta evitar qualsevol situació de frau”, insisteixen des de la companyia. En aquest sentit, expliquen que l’empresa “col·labora i atén totes les peticions de la policia i els cossos de seguretat”. Segons Glovo, el contracte de col·laboració que signen els repartidors és “personal i intransferible” i, per tant, la responsabilitat en cas que l’infringeixin és dels missatgers. També remarquen que treballen en millores tecnològiques per detectar els fraus relacionats amb la identitat dels riders dins la plataforma “amb la finalitat de poder facilitar la màxima seguretat en un futur immediat”.

Més inspeccions laborals

La proliferació de treballadors en situació irregular se suma a la particular croada de la Inspecció de Treball contra la precarietat de les plataformes digitals. Precisament, aquesta setmana l’organisme ha aconseguit que la Seguretat Social doni d’alta al règim general els riders de Deliveroo a Barcelona que fins ara treballaven com a autònoms precaris. És per això que molts missatgers han començat a rebre missatges de text comunicant-los l’alta al sistema. El debat sobre els autònoms digitals no està tancat, però el mes passat una magistrada de València va fer un pas: considerar que els repartidors són falsos autònoms.

Etiquetes

Més continguts de