Així es va gestar la victòria de Santacreu a la Cambra
L'estratègia d'una campanya silenciosa, un càlcul exacte dels vots necessaris i el boca-orella han estat les claus del tomb a la institució
Barcelona"Hem demostrat que guanyar davant la força de mobilització de l'ANC és possible", deia Josep Santacreu, flamant guanyador a les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona, en una entrevista al diari ARA. Una victòria, la de la candidatura Va d'Empresa, que va agafar tothom per sorpresa: s'esperava un resultat més ajustat que fa quatre anys, però derrotar la força mobilitzadora de l'independentisme semblava impossible.
Feia mesos que se sabia que l'establishment movia els fils per teixir una candidatura alternativa als independentistes d'Eines de País que, sota el paraigua de l'ANC, fa quatre anys havien conquerit la Cambra de Comerç de Barcelona. Des que el 2019 aquest grup d'empresaris van prendre el control de l'organisme per una majoria amplíssima –31 cadires, quan la candidatura més a prop en va obtenir 4–, l'empresariat tradicional va començar a analitzar on havia fallat. L'error era clar: en unes eleccions on la participació és tan baixa (enguany ha votat un 2,8% del cens), presentar quatre llistes era diversificar massa el vot. La solució: crear una llista conjunta, amb sensibilitats polítiques de tota mena, però amb un tarannà d'empresa més tradicional.
No va ser fàcil. Era el maig del 2023, quedaven poc més de quatre mesos per a les eleccions i, malgrat les múltiples converses i les trucades entre despatxos de les grans empreses, la llista unitària no s'aconseguia materialitzar. Diversos pesos pesants del món empresarial català van ser els promotors d'aquesta candidatura creada in extremis. Eloi Planes (Fluidra), Oriol Guixà (La Farga), Miquel Martí (Moventia), Imma Amat (Amat Immobiliaris), Martina Font (Font Packaging Group), Xavier Pujol (Ficosa) i Enric Jové (McCann) es reunien al despatx d'aquest últim, situat al 22@ de Barcelona, per mirar d'omplir la llista de candidats per als 52 epígrafs sota sufragi. Alguns, expliquen fonts pròximes a l'ARA, van ser fàcils de trobar; d'altres van caure a l'últim moment i els van deixar sense candidat.
Trobar el cap de llista tampoc va ser senzill: després de diverses propostes –s'havia especulat amb noms com el de l'exconseller d'Economia, Jaume Giró; el del president de Fira de Barcelona, Pau Relat; la presidenta de Webhelp Spain, Helena Guardans, o fins i tot el conseller delegat de Factor Energia, Emili Rousaud–, finalment va ser el nom del doctor Josep Santacreu el que va generar unanimitat. Era una figura que despertava simpaties entre la majoria de sensibilitats i que feia poc que havia deixat de ser director general de DKV Seguros, de manera que complia molts dels requisits: temps, influència i reconeixement.
Una campanya silenciosa
Ni debats ni entrevistes. Aquestes van ser les premisses que des de Va d'Empresa es van imposar durant la campanya electoral, planejada pel publicitari Enric Jové. Una decisió que va sorprendre molts i que deixava els mitjans de comunicació a les fosques. L'estratègia es basava, d'una banda, a "evitar debats genèrics i entrevistes al mateix nivell amb l'altra candidatura", expliquen fonts de la llista guanyadora. "Entrevistes en què un parla d'una cosa i l'altre de l'altra, discutir sobre la independència o el Consell de la República... Tot això no ens interessava, no volíem entrar en aquest joc; nosaltres parlem de les nostres coses i les nostres empreses", explicava Santacreu a l'ARA.
El joc era clar: no es tractava d'una campanya de màrqueting ni de mitjans. A diferència d'Eines, que va dedicar tots els esforços a fer espots publicitaris per mitjans audiovisuals, omplir les xarxes socials de missatges recordant les eleccions i fent actes territorials, Va d'Empresa va optar per assegurar-se, amb precisió exacta, els vots necessaris. La llista de Santacreu va evitar tota mobilització pública: en unes eleccions en què la participació és històricament tan baixa, mobilitzar els vots sense un control clar era un risc. Així, es va ordir silenciosament una estratègia quirúrgica: es va analitzar quants vots calien a cada epígraf per guanyar les cadires necessàries –observant els vots d'Eines del 2019 i sumant-hi un hipotètic 10% més– i es va optar per fer "una campanya comercial, de convèncer, d'explicar que la gent anés a votar, no que es quedés en un 'et donaré suport i ja està'", explica Santacreu. "Hem treballat molt el vot a vot. Jo sé tota la gent que ens ha votat, perquè ho he gestionat", diu.
De fet, tenir els vots comptats va ser clau. Des d'Eines de País lamenten que hi ha tres cadires que van perdre per menys de deu vots: en una, es va perdre per tan sols un vot, en una altra per tres i en una altra per nou vots. "Ens ha anat de vint vots per tenir quatre cadires més", lamenta la presidenta sortint de la Cambra, Mònica Roca, a l'ARA. I feia autocrítica: "Hauríem hagut de fer una campanya més sectorial, enfocada a cada grup i no tan general, però creiem massa en la feina d'equip".
Pel que fa a l'estratègia de Va d'Empresa, va ser justament al contrari. "Rebíem trucades diàries, missatges per WhatsApp i una pressió directa i organitzada per votar els seus", explicava un destacat empresari a l'ARA. "Fins i tot directius importants de la meva empresa han vingut a recordar-me que havia de votar", deia la mateixa font. "I em consta que hi ha hagut empresaris que es presentaven que trucaven als seus proveïdors per demanar-los el vot", assegura.
Tot plegat ha funcionat. Eines no era invencible i una candidatura creada a última hora ha aconseguit, contra tot pronòstic, demostrar-ho.
