Institucions
Economia Patronals 23/01/2023

Relat confia que aviat es renovarà el consell de la Fira

El president de l'ens firal es mostra partidari d'ampliar l'aeroport del Prat per no crear "colls d'ampolla"

3 min
Pau Relat, president de Fira de Barcelona.

BarcelonaEl president de Fira de Barcelona, Pau Relat, confia que "en breu" es podran fer els nomenaments per renovar el consell d'administració d'aquesta institució. A cinc dels nou consellers de la Fira se'ls acaba el mandat i n'hi ha dos que no poden renovar-lo perquè han exhaurit el màxim d'anys permesos. Els tres restants sí que poden continuar, però, segons ha pogut saber l'ARA, la falta de consens en els nous noms els deixen a la corda fluixa.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Relat, però, creu que s'arribarà a un acord perquè la Fira és un "exemple de consens" entre les institucions i la societat civil. El funcionament del consell d'administració de la Fira és el següent: està format per empresaris, els noms dels quals han de sorgir del consens del consell general, que ocupen a parts iguals la Cambra de Comerç de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. La Cambra és l'encarregada de proposar els noms dels consellers i les dues administracions els han de ratificar. Si no hi ha consens entre els tres òrgans, no hi ha nom que valgui, i això ha encallat la situació aquests últims mesos.

Els dos membres que han de deixar el consell d'administració són Pedro Fontana i Kim Faura: tots dos han excedit el màxim de tres mandats de quatre anys. I els tres que estan pendents de renovar són Luis Conde (Seeliger y Conde), Agustí Cordón (Culmia) i Miquel Martí (Moventia). "Ben aviat estarem en la línia dels nomenaments", ha assegurat aquest dilluns Relat en un col·loqui al Círculo Ecuestre. El consell general de la Fira es reuneix cada any al desembre per aprovar els comptes i els pressupostos, però l'últim mes del 2022 no ho va fer a l'espera de desencallar aquests nomenaments.

"El model de governança [de la Fira] està molt ben pensat i funciona", ha defensat Relat. "S'han assolit grans consensos i és un model de lleialtat institucional", ha afirmat. Com a exemple d'aquest consens ha posat l'ampliació de la Fira, amb un pressupost de 400 milions d'euros, i de la qual ja s'han iniciat les primeres obres perquè estigui llesta el 2026.

Malgrat les preguntes del moderador, el president de la Fira de Barcelona no ha volgut posar pedres a la relació de la seva institució amb la Generalitat, l'Ajuntament i la Cambra. Lloances cap als consellers d'Empresa amb qui ha tractat –Àngels Chacón, Ramon Tremosa i Roger Torrent– i cap crítica directa a l'Ajuntament i la seva alcaldessa, Ada Colau. Només una petita referència a la política municipal: "Si el vent bufés a favor, el que seria capaç de fer aquesta ciutat seria imbatible". Tampoc ha dit res contra la Generalitat i les conseqüències del Procés: "Els anys 2018, 2019 i 2020 han estat els més exitosos per a Fira de Barcelona". I per treure ferro als riscos que ha pogut viure Barcelona pel Procés, Relat ha recordat que la seva empresa té una fàbrica a 2,5 quilòmetres de la franja de Gasa i una altra als alts del Golan.

Ni tan sols una crítica a Ifema, la fira de Madrid, que no ha dubtat a intentar prendre a Barcelona salons que són claus, com el Mobile World Congress. "Les relacions amb Ifema són molt cordials", ha explicat. Per a Relat, el que importa és que les set primeres fires d'Europa són alemanyes i la següent és la de Barcelona.

Ampliació de l'aeroport

Sense criticar les institucions, el president de la Fira sí que s'ha referit a l'ampliació de l'aeroport del Prat. Si s'amplia la Fira, se suposa que per fer més salons i més grans, "no té sentit crear colls d'ampolla o que no es doti el país de les infraestructures necessàries". 

També ha assegurat que el Prat és la infraestructura amb millors connexions punt a punt d'Europa, cosa molt important per a la Fira, i que es necessiten més vols intercontinentals. Sense donar suport directament a l'ampliació, ha apostat per estudiar per què es vol ampliar l'aeroport, deixar que operi el lliure mercat i no posar limitacions legals, perquè "sense progrés econòmic no hi ha progrés social".

stats