Economia 03/08/2022

L’ampliació del Prat es rearma un any després

El Cercle d'Economia lidera un espai de debat sobre el projecte avortat el 2021

4 min
L’aeroport del Prat en una imatge des de la Ricarda.

Barcelona"Queda pendent per al teu mandat". Amb aquestes paraules, i en referència a l'ampliació de l'aeroport del Prat, va formalitzar el relleu en la presidència del Cercle d'Economia Javier Faus fa unes setmanes. El seu successor Jaume Guardiola, no ha perdut el temps. Segons ha pogut saber l'ARA, el Cercle està ultimant un espai públic de debat per abordar l'ampliació de la primera infraestructura catalana. Fonts coneixedores d'aquests moviments expliquen que un dels objectius de la iniciativa és explicar fins a quin punt seria econòmicament desitjable el projecte, però també posar dades a la contaminació que suposa l'aviació en comparació amb d'altres activitats.

L'establishment econòmic de la capital catalana seguirà així sent el principal valedor d'una ampliació que ja van començar a demanar intensament durant la primavera de l'any 2021. I fonts del sector han explicat que el pla que promou el Cercle ja ha trobat eco en algunes de les grans entitats civils catalanes, com és el cas de la Cambra o la Fira. Els suports a la iniciativa del Cercle arriben per ara a set organitzacions de caire econòmic. Serà el segon intent a un ambiciós projecte que l'any passat va quedar en no res després de setmanes de dura polèmica. Aquest és el relat d'aquells fets.

L'origen

Havia de ser una rutinària i previsiblement avorrida reunió de la Comissió Bilateral entre Estat i Generalitat a Madrid. Va tenir lloc ara fa un any, el 2 d'agost del 2021, i a la taula s'hi van asseure la ministra de Transports, Raquel Sánchez; el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró; la secretària d’estat de Transports, Isabel Pardo de Vera, i el president d’Aena, Maurici Lucena. Cap a les 20.00 hores del vespre, però, esclatava la notícia, després que la part catalana comprovés que la informació no aguantaria fins a l'endemà: govern central i Generalitat acordaven l'ampliació del Prat.

L'eufòria de les primeres hores va ser difícil de controlar: s'anunciava una inversió de 1.700 milions, la connexió amb alta velocitat dels aeroports de Girona i Reus amb el del Prat per a una infraestructura que donaria 83.000 llocs de feina directes i augmentaria el PIB català en dos punts.

El trencament

El dos de setembre, només un mes després de l'inici formal del projecte, el govern de la Generalitat feia un comunicat per sorpresa on demanava a Aena que reformulés el pla per limitar "a la mínima expressió qualsevol afectació a entorns mediambientals protegits", especialment a l'estany de la Ricarda. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, afegia que l'esborrany del projecte no reflectia "el consens establert en el si del Govern" i exigia una "rectificació" per no malmetre els aiguamolls. "Preservar els espais naturals no és una opció, és una obligació no negociable", assegurava.

La pugna política

L'evident conflicte en el si del govern català entre Junts (partidari i promotor del projecte) i Esquerra es va fer evident en aquell moment. Però no era l'únic executiu enfrontat per l'ampliació del Prat: a l'Ajuntament de Barcelona s'hi havien escindit dos blocs clars, amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de Barcelona en Comú mostrant-se rotundament en contra del projecte mentre que el seu primer tinent d'alcaldia, Jaume Collnoni, s'entusiasmava amb el projecte tant com el conjunt del seu partit, el PSC. Exactament el mateix trencament es replicava al govern central, amb el PSOE promovent la infraestructura i Unides Podem manifestant-s'hi en contra.

La batussa argumental

Aquest clima de batalla política oberta va afavorir, durant setmanes, que se succeïssin els posicionaments públics d'entitats i experts sobre l'aeroport. El conflicte era clar: l'ampliació del Prat no serviria per convertir l'aeròdrom en un hub, però sí que milloraria dràsticament la interconnexió de Barcelona amb l'Àsia i Amèrica, a més de donar oxigen a una infraestructura que s'acostava a la saturació de passatgers. Però, per contra, la proposta presentada per Aena tenia un inequívoc impacte mediambiental i suposava una nova aposta per un sector contaminant en plena emergència climàtica. Després de setmanes de pros i contres, la situació es deslloriga després de la visita de la vicepresidenta Yolanda Díaz a la zona de la Ricarda. Només un dia després, el govern central anuncia la suspensió del projecte entre crítiques a la Generalitat. La gran inversió de 1.700 milions es perdia.

Esquerra, a la recerca d'un posicionament

Després de mesos de silenci sobre la qüestió, l'ARA va avançar que Miquel Puig, en nom d'ERC, s'havia estat entrevistant amb experts aeroportuaris per mirar de fixar un posicionament del partit sobre la qüestió. El fet era especialment urgent tenint en compte que el 2023 hi ha eleccions municipals i diferents fonts lamentaven que "no és normal que Esquerra no s'atreveixi a parlar sobre el tema".

El trànsit aeri tensa la corda

El mes de juny es va tancar al Prat amb més de quatre milions de viatgers, un 79% dels que va tenir en el mateix mes del 2019, l'any anterior a l'esclat de la pandèmia. Les perspectives optimistes del turisme fan pensar que l'any arribarà amb dades pròximes a aquell any, en què la infraestructura va fregar amb 53 milions de passatgers els 55 que en teoria pot acollir. Mentre el debat s'allarga, els fets avancen: aquesta setmana Aena ha iniciat les obres per enderrocar els aparcaments VIP ubicats a la zona del Remolar.

stats