El 'soci institucional', la via de les grans empreses per entrar a la Cambra
La reducció de les cadires de plata al ple de la institució ha portat al govern de Santacreu a buscar noves maneres d'integrar les grans companyies
BarcelonaDes que Josep Santacreu va ser investit com a president de la Cambra de Comerç de Barcelona l'octubre del 2023, amb un objectiu clar –entre d'altres– de "recuperar les relacions amb les grans empreses" des de la institució, que hi ha hagut un degoteig constant de noves col·laboracions sota la figura de 'soci institucional'. De fet, des que es va recuperar aquesta figura el setembre del 2024 –ja existia en l'època de Miquel Valls, prèviament a l'arribada de la llista independentista Eines de País a la institució–, la primera empresa a adherir-se en aquesta categoria va ser Ibercaja, i la darrera ha estat Indra, en un acord firmat fa tot just una setmana, segons va comunicar la institució.
En total ja hi ha set grans empreses que són socis institucionals de la Cambra: Caixa Enginyers, Grant Thornton, Damm, Colonial, Wolters Kluwer, a més d'Ibercaja i Indra. Segons expliquen des de la institució, "la figura del soci institucional busca apropar la corporació a les empreses i fer-les partícips de les diferents iniciatives que lidera". Fonts de la institució expliquen que, en realitat, "les grans empreses sempre han estat representades a la Cambra, més enllà de les mal anomenades cadires de plata, i aquesta figura s'ha recuperat per donar cabuda a la necessitat que algunes grans empreses reclamaven per sentir-se més a prop de la institució".
De fet, una de les crítiques que sovint es feia a l'anterior legislatura, liderada primer per Joan Canadell i després per Mònica Roca, era que les grans empreses "no se sentien prou representades" a la Cambra. "El fet que es deixessin de fer alguns grans actes, com els Dinars Cambra –mítics en les èpoques pre-Eines de País–, o la decisió de rebaixar de 14 a 2 les cadires de pagament dins el ple, alimentaven aquest discurs", explica un soci de la institució. El fet és que durant l'anterior mandat es van deixar de fer alguns d'aquests actes, però també va coincidir amb la pandèmia de coronavirus, per la qual cosa "es va prioritzar fer accions per ajudar les petites i mitjanes empreses", i això va reduir el marge d'actuació.
Sigui com sigui, el govern de Santacreu ha trobat en la figura de soci institucional una manera per tornar a tenir vincles amb les grans corporacions. Aquests acords de col·laboració són "a mida, en funció del que vol cada empresa", de manera que no hi ha un import monetari fix per ser soci institucional, sinó que va en funció del que es demani. Els projectes que es fan conjuntament "són de tota mena"; amb Indra, per exemple, es fan uns esmorzars de forquilla un cop al mes en petit comitè amb gent molt rellevant per analitzar qüestions d'actualitat, i Indra ho patrocina.
L'acord per entrar a ser soci institucional es tanca amb presidència i direcció, de manera que no és una figura que requereixi l'aprovació del ple de la Cambra. "És una cosa molt orgànica, les empreses de manera natural es posen en contacte amb la Cambra i proposen algun projecte", expliquen des de la institució. "Algunes el que volen és formar part de les comissions de treball, per fer estudis o anàlisis o per participar de lobbies de pressió", entre altres exemples.
El retorn de les cadires de plata
Des de la Cambra asseguren que la figura de soci institucional és independent de les cadires de plata, malgrat que aquesta era la principal via de col·laboració i proximitat amb les grans empreses. A tall de recordatori, les cadires de plata o cadires de pagament són les vocalies del ple de la Cambra que ocupen les empreses de major aportació econòmica –i, per tant, no es trien a les urnes–, amb un mínim d'entrada de 75.000 euros l'any. L'existència d'aquestes vocalies era una de les principals crítiques d'Eines de País, que finalment van aconseguir, en un dels darrers plens del seu mandat, reduir-les de 14 a només 2, que actualment ocupen el RACC i Criteria Caixa.
La llei espanyola de Cambres de Comerç estableix que un mínim de vocalies de cada cambra han d'estar ocupades per aquestes cadires de plata, on el mínim per a Barcelona és de dues i el màxim és de 14. El ple anterior va aconseguir reduir-les al mínim, cosa que va ser un gran cop per a l'establishment i un dels grans enfrontaments entre Eines i els seus rivals, i és conegut que l'actual govern de Santacreu voldria recuperar-les. L'ampliació a més de 2 no es pot efectuar fins al pròxim mandat, malgrat que s'hauria d'aprovar abans d'acabar l'actual. "No s'ha decidit quina quantitat de cadires de plata es vol reinstaurar, però s'ha de decidir i votar abans que acabi la legislatura, en algun dels darrers plens", asseguren des de la institució. Mentrestant, però, la Cambra anirà ampliant la base dels socis institucionals per mantenir el vincle amb la gran empresa.
