Patronals
Economia Patronals 06/03/2023

Tusquets obre la porta a presentar-se a les eleccions a la Cambra

El banquer denuncia que els comicis del 2019 "van violar els drets fonamentals"

3 min
Foto de família de l’equip que acompanya Carles Tusquets.

BarcelonaEl president de Banco Mediolanum, Carles Tusquets, ha obert aquest dilluns la possibilitat de tornar-se a presentar a les pròximes eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona. Tot i que deixa la porta oberta, ha puntualitzat que només farà el pas "si les regles del joc són clares".

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

De fet, el banquer ha reiterat el que fa ja quatre anys que denuncia: "A les eleccions del 2019 –quan la candidatura independentista Eines de País va guanyar per majoria absoluta– va haver-hi moltes irregularitats i es van vulnerar drets fonamentals", ha assegurat. En el seu moment, Tusquets i altres particulars van engegar un procés contra la conselleria d'Empresa de la Generalitat (òrgan tutelar dels comicis) per impugnar les eleccions; un procés que, quatre anys més tard i a punt d'acabar la legislatura actual, continua obert.

Segons el banquer, "es van canviar les regles del joc un cop fetes les eleccions per afavorir una candidatura concreta". Els arguments de Tusquets, que actualment és membre del ple cameral en representació de TREA Capital, giren entorn de "diverses irregularitats" pel que fa al vot electrònic i al peritatge de tot el procés. Ha destacat així "fets insòlits", com ara que el pèrit auditor de les eleccions fos el mateix que va fer l'informe pericial després. "Això és com haver-se d'auditar la pròpia feina", ha criticat Tusquets.

L'advocada del cas, Mercedes Cuyás, també present en la roda de premsa d'aquest dilluns, assegura que els tribunals els han donat la raó, "però no s'està executant la sentència del TSJC que considera que les eleccions del 2019 s'havien d'haver repetit". Aquesta sentència, que el TSJC va confirmar el juny passat, anul·lava el decret electoral de les eleccions del 2019 a les cambres.

Entre altres motius, els denunciants consideren que el sistema de vot electrònic que es va emprar en el moment "no era robust", i que "es van anul·lar 600 vots que, si es recomptessin, canviarien molt el ple cameral actual". Però anem a pams.

Què reclama Tusquets?

El principal reclam dels denunciants és que es repeteixin les eleccions del 2019. Com que pràcticament s'ha acabat la legislatura que es pretén anul·lar, la petició cap a la conselleria d'Empresa és que "de cara a les pròximes eleccions el sistema sigui més transparent i les regles del joc siguin clares". Segons les advocades Mercedes Cuyás i Francesca Castellà, "en algun moment s'obrirà el meló de l'execució de les sentències, que diu que cal recomptar els vots anul·lats; això suposaria un moviment al govern actual i també que totes les decisions preses fins ara quedarien anul·lades". L'altra part assegura que això no és així "perquè, en tot cas, es tracta del decret, i ja se n'està fent un de nou per a les eleccions vinents".

Quina importància té?

Aquest punt és especialment rellevant pel que fa a una de les darreres decisions que va prendre el govern actual, que tracta d'eliminar dotze de les catorze cadires de pagament que configuren el ple de la Cambra. D'aquesta manera, dels 60 membres que ocupen el ple, 52 passen a elegir-se democràticament, 6 continuaran sent de representació patronal i només 2 seran de pagament. Les empreses de les cadires de plata aporten cada una 75.000 euros l'any amb un compromís de quatre anys, cosa que suposa aproximadament el 5% del pressupost de la institució. Aquestes cadires les acostumen a ocupar grans empreses, i segons Tusquets "eliminar-les és enfonsar la situació econòmica" de l'organització.

D'on ve la guerra judicial?

Des del 2019 fins ara s'han interposat diversos recursos contenciosos administratius i de protecció de drets fonamentals. D'una banda, els demandants consideren que el procés de votació remota no garantia l'autentificació de manera robusta, i que "discriminava els electors per tipus de votació", en funció de si la votació es feia de manera presencial o remota. Una de les principals queixes és que, després de les votacions, es van anul·lar fins a 600 vots remots "perquè sortien de la mateixa IP", i els denunciants consideren que "si el sistema és prou robust no pot ser que hi hagi vots nuls, perquè o s'accepten d'entrada o no s'accepten, però no es treuen de l'urna després". També consideren que "es van vulnerar els drets fonamentals", perquè "aquesta votació vulnerava la protecció de dades".

Per què no s'ha executat la sentència?

La Generalitat i la Cambra de Comerç han respost a aquestes querelles amb recursos. Segons les advocades, "el sistema judicial és molt garantista i el fet d'anar presentant recursos ho allarga tot molt". Pel que fa al recompte de vots, està pendent del recurs de cassació davant el Suprem.

Quan seran les eleccions i qui s'hi presenta?

Encara no estan convocades les eleccions, però tot apunta a la tardor del 2023. L'única candidatura assegurada és la dels independentistes, que presentaran una llista, però encara no s'ha confirmat cap nom que la lideri ni si l'actual presidenta, Mònica Roca, repetirà. Per altra banda, Pimec ha convidat els seus socis a presentar-se "de manera individual als epígrafs". Tot i que l'establishment tenia intenció de crear una llista unitària, la manca de candidat de consens ho dificulta, i de moment no hi ha res en ferm.

stats