La inflació espanta Alemanya

Tallar el subministrament de gas rus costaria 220.000 M€ a l'economia alemanya

3 min
Treballs de construcció del gasoducte Nord Stream 2 a Alemanya, el 2019. Ara està pendent de certificació per part de Berlín.

DormuntL’Oficina Federal d’Estadística d’Alemanya ho té ben calculat. Un entrepà clàssic per a la pausa de la feina demostra clarament com s’han elevat els preus al consumidor. El panet fresc costa un 7% més en comparació amb l’any passat. La mantega, un 20,4%. L’enciam, un 17,1%. Una rodanxa de formatge, un 4,7%. L’ou, un 16,3%. El tomàquet, un 27%. I el cogombre fins i tot un 30,3%. Mai havia resultat tan car fer la compra, o almenys aquesta és la sensació, ja que els increments dels preus repercuteixen en productes que es compren habitualment com els queviures o la gasolina.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La taxa d’inflació a Alemanya al març va ser del 7,3%, la més alta des del 1981. I el final d’aquesta tendència alcista no es veu de forma immediata. La cadena de supermercats Aldi, que és coneguda en el sector per marcar el límit inferior de preus, ha anunciat increments alts, d’entre el 20% i el 50%. Les cadenes Rewe i Edeka també veuen inevitable l’encariment de productes. Segons dades de l’Oficina Federal d’Estadística, el cistell de compra costa als alemanys un 6,2% més que el març del 2021. I encara pot ser pitjor.

“Arribarà una segona onada de pujades de preus i serà segur de dues xifres”, adverteix el president de l’Associació Mercantil d’Alemanya, Josef Sanktjohanser. Un altre expert, el catedràtic d’economia de la Universitat Bonn-Rhein-Sieg Thomas Roeb també avisa de més encariments de productes després que l’inici de la guerra a Ucraïna hagi disparat els costos de l’energia i hagi frenat la distribució de productes agrícoles d’aquest país, com ara els cereals i l’oli de gira-sol: “De moment encara vivim en part de les provisions que teníem aquí i del mercat mundial. Però Ucraïna faltarà com a distribuïdor més temps i els preus de l’energia també pujaran per l’atac de Rússia. Per no parlar de la greu interrupció dels contactes amb la Xina a causa de les mesures pel coronavirus en aquell país. Així que, amb tot plegat, no podem comptar amb cap millora”.

Els principals instituts d’investigació econòmica d’Alemanya han reduït dràsticament el seu pronòstic de creixement per a l’economia del país. El PIB alemany només creixeria un 2,7%, quan en l'informe de la tardor passada els investigadors preveien que seria d’un 4,8%. Per al 2023, en canvi, el creixement pronosticat s’eleva de l'1,9% al 3,1%, si bé la inseguretat de la guerra a Ucraïna pot fer tornar a corregir severament aquesta previsió. “En cas d’una aturada del subministrament del gas rus, Alemanya es veuria amenaçada per una recessió aguda”, assegura el vicepresident de l’Institut per a l’Economia Mundial (IfW) de Kiel, Stefen Kooths. És més; en cas d’un tall immediat del gas rus la pèrdua acumulada del PIB es calcula en uns 220.000 milions d’euros, la qual cosa correspon a més del 6,5% de la capacitat de l’economia alemanya.

En aquest escenari alternatiu que se suspenguin els enviaments de gas rus, el PIB alemany només creixeria un 1,9% el 2022, i el 2023, un 2,3%. “No hi ha cap bona notícia a anunciar”, resumeix Kooths, que també raona que la invasió russa a Ucraïna ha tingut com a resultat un “estrès afegit a les cadenes de subministrament” internacionals de primeres matèries i mercaderies, que ja patien l’impacte de les restriccions imposades en tot el món per la pandèmia.

Risc d'estagflació

Les bones dades de producció industrial al gener i al febrer (un creixement del 3,2% respecte a l’any passat) i l’augment d’exportacions netes assenyalaven que l’economia alemanya estava a punt d’accelerar. Però tot ha canviat des de llavors. Els experts subratllen que l’impacte de la guerra pesarà molt, tant sobre l’oferta com sobre la demanda, en els pròxims mesos. Al capdavall, la renda real disponible de les llars se’n ressentirà i les empreses tindran cada cop més dificultats per obtenir beneficis. “Amb els elevats preus de l’energia i les primeres matèries durant un període prolongat, possiblement fins i tot amb interrupcions del subministrament energètic, una acceleració de la desglobalització i una possible nova guerra freda, una economia orientada a l’exportació i altament dependent de l’energia [com l’alemanya] per descomptat que patirà. Els plans de suport del govern [de Berlín] amortiran l’impacte advers de la guerra, però no podran evitar l’estagflació”, assegura Carsten Brzeski, cap economista d’ING Alemanya. L’estagflació es refereix a la situació que un creixement econòmic molt baix, fins i tot d’estancament, va acompanyat d’un augment de preus (inflació).

A principis d’any, els experts eren molt optimistes sobre les perspectives de creixement de l’economia alemanya. Si bé la guerra a Ucraïna encara no s’ha fet remarcable al mercat de treball alemany (al març va baixar la taxa d’atur un 0,2% per situar-se al 5,1%), totes les altres dades apunten que la locomotora europea es dirigeix cap a territoris costeruts.

stats