El petroli s’encamina a un altre any de preus baixos per la debilitat de l’OPEP

El càrtel perd quota de mercat i l’Àrabia Saudita no pot acabar, per ara, amb el ‘fracking’ dels EUA

El preu del petroli ha tornat aquesta setmana als nivells de l’any 2004, i els experts creuen que el cru barat continuarà almenys tot l’any que ve. Fins i tot n’hi ha que esperen que en els primers mesos del 2016 el preu baixi encara més per l’entrada al mercat mundial de la producció de l’Iran. Però la situació de l’economia mundial i, sobretot, del mercat de l’or negre han canviat totalment. La primera raó que donen els experts és un canvi en la influència de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP). El poderós càrtel ja va fer trontollar l’economia mundial en la dècada del 1970, i fins ara ha tingut la paella pel mànec a l’hora de fixar els preus en els mercats internacionals d’aquesta primera matèria.

Però el 2015 la situació ha canviat radicalment. El consum de petroli al món ha arribat a màxims, però la producció també, i des de l’estiu del 2014 el preu no ha fet res més que baixar. “L’Aràbia Saudita ja no és el principal productor, ara ho són els Estats Units”, explica el professor d’Esade Agustí Ulied. A més, l’OPEP ja no va a l’una. En l’última reunió d’aquesta organització, a Viena el 4 de desembre, no es va arribar a un acord entre els països membres. Per tant, la producció dels estats que formen part d’aquest lobi continua en màxims.

Hi ha dades que donen una idea de com ha canviat el mercat mundial del petroli. Segons l’anuari de British Petroleum, l’any 2004 l’Aràbia Saudita era el primer productor mundial, amb 10,4 milions de barrils diaris. Els Estats Units en produïen 7,25 milions. Deu anys després, els EUA han pujat al capdamunt del podi: el 2014 la producció de l’Aràbia Saudita va pujar a 11,5 milions de barrils diaris, però els EUA van ser el primer productor mundial amb 11,6 milions de barrils. Un canvi de paradigma total, perquè el país que presideix Barack Obama ha passat de ser importador de petroli a ser-ne exportador (aixecant les barreres legals que hi havia per vendre petroli a l’estranger). El principal impuls a la producció nord-americana ha sigut la tecnologia de la fractura hidràulica, el fracking. El canvi afecta l’estratègia econòmica i geopolítica dels països del Pròxim Orient.

Les opcions de l’Aràbia Saudita com a líder de l’OPEP eren dues: una retallada de la producció per intentar apujar els preus o mantenir la producció en màxims i intentar que el preu s’abarateixi tant que els productors del fracking nord-americà entrin en fallida. L’opció triada a la reunió de l’OPEP de finals del 2014 va ser la segona. Però la conseqüència no ha sigut la que es buscava. L’OPEP no aconsegueix rebaixar la producció dels Estats Units i el càrtel continua perdent quota al mercat mundial. El 42% que tenia el 2004 va pujar fins a gairebé el 44% el 2008 -quan començava la crisi- i va baixar al 41% el 2014, per sota del d’una dècada abans.

I el futur no serà gaire diferent, segons el que pensa la mateixa OPEP. Un informe intern confidencial preveu que anirà perdent quota fins a l’any 2019, segons Reuters. L’agència va accedir a l’esborrany de l’estratègia de l’OPEP a llarg termini, que preveu que la quota de mercat del conjunt dels estats que en formen part -amb una oferta al voltant dels 30 milions de barrils diaris el 2015- caurà lleugerament fins al 2019, si no és que la producció dels estats que no formen part de l’OPEP s’alenteix més del previst.

Fracàs de l’OPEP

“L’OPEP va fer baixar els preus per frenar la producció dels Estats Units i no ho ha aconseguit”, explica el professor Ulied, que considera fracassada l’estratègia de l’Aràbia Saudita. La creença que molts productors de fracking farien fallida si el preu del barril se situava per sota dels 50 dòlars perquè les seves inversions no tindrien retorn no s’ha complert. Ara el risc va més en la línia de la pujada dels tipus d’interès per part de la Reserva Federal (Fed). Molts d’aquests productors estan sobreendeutats i una pujada dels tipus podria encarir el deute fins a fer-lo insuportable. “És un risc”, admet Ulied, tot i que aquest expert assenyala que els productors “poden aguantar una temporada” perquè la pujada de la Fed ha sigut de només 25 punts bàsics. Però en un futur, si els tipus van més amunt, alguns d’aquests productors podrien fer fallida.

El petroli barat també té efectes per a l’economia mundial. Es calcula que aquest any pot aportar mig punt al creixement econòmic mundial. Això ajuda molts estats -en el cas d’Espanya pot suposar un estalvi de més de 15.000 milions- i té efectes negatius per a d’altres. El dany col·lateral de la política de l’Aràbia Saudita i per extensió de l’OPEP és devastador per a alguns països productors, que veuen impossible complir els seus pressupostos i els objectius de consolidació fiscal. Això és especialment sagnant a l’Amèrica Llatina. El BBVA Research ja ha advertit que la pujada dels tipus de la Fed, que encarirà el deute d’aquests països, juntament amb la baixada del preu del petroli, pot afectar especialment el Brasil i l’Argentina, perquè els tipus més elevats als EUA atreuran inversors en primeres matèries i divises, que es desfaran de les posicions en el petroli. Això serà un obstacle més a l’increment del preu del cru. Per no parlar de Veneçuela -membre fundador de l’OPEP-: divendres el seu petroli va caure per sota de la barrera dels 30 dòlars el barril. Potser per animar els socis, el secretari general de l’OPEP, Abdullah al-Badrihoy, va dir dimarts que els preus baixos “no continuaran”. No obstant, algunes veus indiquen que l’OPEP ja no controla el preu del petroli. Així ho ha dit Alexander Nóvak, ministre d’Energia de Rússia, un altre dels països que estan patint la situació.

Les previsions

Amb aquesta situació, la majoria de previsions vaticinen petroli barat. El mercat de futurs situa en 60 dòlars el preu del barril el 2020. L’agència de qualificació Moody’s ha revisat a la baixa les seves previsions de preus del petroli Brent -de referència a Europa- i Texas -de referència als Estats Units- perquè la perspectiva d’increment de l’oferta per part dels productors superarà àmpliament el creixement de la demanda. Moody’s rebaixa per al 2016 el preu mitjà del Brent de 53 a 43 dòlars, mentre que ressitua el preu del Texas en 40 dòlars, lluny dels 48 previstos inicialment.

Més continguts de