Les pimes avisen que els pagaments amb retard s'enquisten
La PMcM, que agrupa a un milió de petites i mitjanes empreses i autònoms, reclama accelerar el reglament de la UE que preveu sancions automàtiques als morosos
BarcelonaLa morositat no desapareix. Tot i les diferents regulacions, l'obligatorietat de pagar els proveïdors en un màxim de seixanta dies no es compleix per moltes empreses, les quals tenen terminis de pagament que arriben a superar fins i tot els tres-cents dies. La Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM), que diu representar entorn d'un milió de pimes i autònoms, encapçalada per la patronal catalana Pimec, ha tornat a alertar sobre aquesta qüestió i destaca que la morositat és un problema "estructural i generalitzat" al món empresarial a Espanya. I és també una veritable "bomba de rellotgeria" que la Comissió Europea vol desactivar a través d'un reglament, que inclou reduir a trenta dies els terminis de pagament, amb excepcions; un sistema sancionador automàtic i la creació d'autoritats nacionals de supervisió. Tot i això, encara no s'aplica.
És precisament la manca d'un model de penalització que realment s'apliqui als morosos, el que impedeix molts cops ajustar els pagaments al termini legal previst. "Lluny de ser anecdòtica, aquesta pràctica ha esdevingut un element habitual del model de negoci de moltes companyies, especialment de les grans", alerten des de la PMcM. El que és cert és que "pagar tard s'ha institucionalitzat. Per a algunes empreses és una forma encoberta de finançar-se a costa dels seus proveïdors", denuncia Antoni Cañete, president de la PMcM i també de Pimec. En un país on el 99,8% del teixit empresarial està format per petites i mitjanes empreses, aquesta situació suposa “una amenaça sistèmica per a la supervivència”, assegura.
Segons dades del Banc d'Espanya, el segon semestre del 2024, el termini mitjà de pagament entre les empreses cotitzades va arribar als 136 dies. Sectors com “Informació i comunicacions” i “Resta” van assolir xifres alarmants de 252 i 309 dies, respectivament, molt lluny del límit legal de 60 dies. Aquesta situació "afecta directament la liquiditat de les pimes, els resta capacitat d'inversió i les fa més vulnerables davant de qualsevol crisi econòmica", explica el president de la PMcM.
El darrer informe de la PMcM concloïa que durant el 2024, el termini mitjà de pagament del sector públic va augmentar en dotze dies, cosa que es va situar en seixanta-set dies, mentre que el del sector privat es va reduir en sis dies, fins a una mitjana de seixanta-quatre dies. Tots dos incompleixen la llei 15/2010, que fixa en trenta dies el màxim legal per a les administracions públiques i en seixanta dies, per a les empreses. Cañete va considerar "alarmant" a la primera reunió de l'Observatori de la Morositat que el termini de pagament de les administracions superés el 2024 el de les empreses per primera vegada des del 2014.
"Ineficàcia" del marc legal actual
També destaca la “ineficàcia” del marc legal actual. La directiva 2011/7/UE, que estableix els terminis màxims de pagament entre empreses i administracions, "manca de mecanismes de supervisió i sanció efectius. Les administracions públiques, que haurien de ser exemplars, no sempre compleixen els terminis, i els controls sobre els pagaments a subcontractistes, previstos a la llei de contractes", explica.
El reglament proposat per la Comissió Europea aspira a substituir la directiva vigent. A diferència d'aquesta, "el nou reglament seria aplicable directament a tots els estats membres, sense necessitat de transposició, cosa que permetria una aplicació més uniforme i efectiva", destaquen des de la PMcM. Tot i que la versió original proposava un termini únic de pagament de 30 dies naturals, un sistema sancionador automàtic i la creació d'autoritats nacionals de supervisió, durant la seva tramitació al Parlament Europeu, s'han introduït algunes excepcions sectorials "que podrien allargar els terminis en situacions justificades, com ara productes de baixa rotació o estacionals". La PMcM considera que, encara que aquestes excepcions poden respondre a certes realitats econòmiques, també “corren el risc d'afeblir l'objectiu principal: erradicar la cultura del pagament tardà a Europa”.
El text es troba ara en fase de discussió al Consell Europeu, on les diferències culturals i econòmiques entre països han generat posicions enfrontades. Mentre alguns estats com Dinamarca o els Països Baixos mostren un alt grau de compliment en els pagaments, altres com Grècia, Portugal o Malta presenten els pitjors comportaments, cosa que complica la negociació.
Per a Cañete, l'efectivitat d'aquest reglament dependrà que els estats membres l'apliquin "amb fermesa, dotin de mitjans les autoritats supervisores i no cedeixin a pressions sectorials que busquin mantenir l'statu quo. La pregunta clau és si Europa protegirà de debò les petites empreses o si es deixarà arrossegar, una vegada més". A escala nacional, la PMcM destaca la mesura recentment adoptada per la Generalitat de Catalunya, d'efectuar pagaments directes als subcontractistes.
Aquesta acció, llargament reivindicada per la PMcM, busca evitar els retards que imposen els contractistes principals i assegurar que els diners arribin directament als que executen els treballs. Segons l'Informe sobre Morositat a Espanya 2024, elaborat per la PMcM, els subcontractistes cobren amb una mitjana de 88 dies, incomplint àmpliament els terminis legals.
En aquest sentit, Cañete considera que aquesta mesura s'hauria d'estendre al conjunt de les administracions públiques a Espanya i servir d'exemple en l'àmbit europeu. “És una eina eficaç per reduir la morositat i millorar la liquiditat de les empreses més vulnerables”, conclou.
