Els ports catalans creixen més que els de l’Estat

BarcelonaEls dos grans ports catalans que formen part del sistema de Ports de l’Estat, els de Barcelona i Tarragona, creixen per sobre de la mitjana espanyola i guanyen quota de mercat. Així es desprèn de les dades publicades pel mateix organisme, que depèn del ministeri de Foment. L’espectacular creixement del port de Barcelona, malgrat la incertesa política i la falta d’infraestructures clau, i la recuperació del port de Tarragona, han fet que el 2017 sigui un any rècord per a aquestes infraestructures.

L’any 2016 entre els dos ports catalans van moure 80 milions de tones. És a dir, un 15,7% de totes les mercaderies que van passar pels ports espanyols. L’any 2017 es va arribar a més de 95 milions de tones i el pes dins del sistema portuari espanyol va augmentar fins a gairebé el 17,5%. I això que el moviment de mercaderies en el conjunt de ports espanyols va créixer el 2017 gairebé un 7%, fins a vorejar els 545 milions de tones. Però Tarragona va créixer per sobre la mitjana, un 7,5%, i sobretot es va disparar el tràfic de mercaderies al port de Barcelona, amb un augment d’un 26%, i es va passar de 48,6 a 61,4 milions de tones.

De fet, el port de Barcelona va batre el seu rècord i va ser el port d’Europa amb un creixement més elevat. Uns números que, a més, contrasten amb els dels seus grans competidors. El port més important d’Espanya, el d’Algesires, va perdre quota l’any passat, amb un descens d’un 1,67% del tràfic de mercaderies, que es va quedar en poc més de 101 milions de tones. I l’altre gran competidor, el port de València, va arribar a 73,5 milions de tones, amb un creixement que no va arribar al 3%; és a dir, molt per sota de l’increment de Tarragona i Barcelona i, també, per sota de la mitjana de l’Estat.

El professor d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra José García Montalvo indica que “no és possible que tot el creixement dels ports catalans vagi lligat a la millora de la indústria i les exportacions”, sinó que “hi ha d’haver altres factors que fan que es desviïn als ports catalans mercaderies que abans anaven a altres ports”.

La millora dels ports catalans ha sigut tan important que, en el cas de Barcelona, ja se superen els millors registres d’abans de la crisi. Segons l’Idescat, els exercicis del 2007 i el 2008 van superar els 50 milions de tones, però el 2012 van caure a uns mínims de 41,5 milions de tones, per arribar als 61,4 milions el 2017. En el cas de Tarragona encara no s’arriba al màxim del 2007, amb 35,9 milions de tones, però gairebé, amb els 33,7 milions del 2017.

El creixement del tràfic de mercaderies en els ports catalans es tradueix també en una millora important dels seus comptes. Barcelona va ingressar 167 milions el 2017 i en va guanyar 50, un 50% més. I Tarragona, amb un augment del 9,7%, va arribar a uns ingressos de 57,4 milions i un resultat del 10%.

Els que més aporten a l’Estat

Ports de l’Estat encara no ha publicat els comptes del 2017, però en els dels 2016 i el 2015 es veu que els ports catalans aporten més que els seus competidors a aquest organisme estatal. La principal font d’ingressos de Ports de l’Estat és el 4% de les taxes portuàries que cobren els ports (el 2% en el cas de les illes, Ceuta i Melilla). El 2016 Barcelona va aportar a Ports de l’Estat 5,7 milions, per davant d’Algesires i València, que mouen més tràfic, i que van aportar 2,8 i 4,4 milions, respectivament. I Tarragona, amb gairebé 2 milions, va ser el cinquè port que més va aportar, només superat per Barcelona, Algesires, València i Bilbao.

LES CLAUS

1. Per què creixen més els ports catalans?

El creixement econòmic a Catalunya té un gran impuls de la indústria, que és més exportadora que altres sectors. Però aquest factor no pot ser l’única causa de la millora dels ports catalans, segons el professor García Montalvo, que interpreta que els ports de Barcelona i Tarragona han pres quota de mercat a altres ports, probablement València i Algesires.

2. Quins són els punts forts i els punts dèbils dels ports?

El punt fort dels ports catalans és, sobretot, la ubicació geogràfica i la infraestructura logística que tenen al voltant. Però en contra tenen la falta d’infraestructures de transport. En el catàleg d’obres bàsiques pendents de Foment del Treball hi surten moltes obres vinculades al transport portuari, com els accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona o la connexió del port de Tarragona a l’ample de via internacional.

3. Quina és la situació econòmica dels ports?

Barcelona i Tarragona tenen uns comptes sanejats i tots dos generen beneficis, una circumstància que no es dona en altres ports espanyols. L’últim informe del Tribunal de Comptes sobre els ports de l’Estat, del novembre del 2017, era molt crític per la sobrecapacitat del sistema, amb ports on s’han fet moltes inversions que no s’han traduït en més activitat ni en atracció de més tràfic, amb el risc que ports amb poca activitat rebaixin costos per atreure activitat dels ports veïns, cosa que suposa un perill de pèrdua de rendibilitat global.