Què pot esperar Catalunya (i què no) del PERTE dels microxips
Una fàbrica està quasi descartada, però el sector aspira a inversions en el camp del disseny de semiconductors
Barcelona“Ningú sap res… Més enllà del fet que són molts diners”. Són paraules d’una veu del sector dels microxips, habitualment un gran oblidat al nostre país però que viu setmanes de convulsió des de l’inesperat anunci del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ara fa un mes, que l’administració invertiria 11.000 milions d’euros en un PERTE de microxips i semiconductors.
La important injecció econòmica ha fet molt de soroll i ha aixecat expectatives a Catalunya, especialment després de veure com la cobejada fàbrica de bateries acabava al País Valencià (i una segona pot anat rumb a Extremadura). Malgrat que diferents veus apunten que Sánchez va fer un anunci precipitat i sense cap mena de pla a l’horitzó, hi ha un cert optimisme al sector tecnològic català. Ara bé, aquest optimisme va acompanyat sempre d’un avís clar: Catalunya s’ha d’oblidar de tenir una gigafàbrica de microxips.
Així, a què pot aspirar Catalunya? “Tenim una possibilitat clara al voltant del Barcelona Supercomputing Center (BSC)”, explica una veu que demana l’anonimat. Aquesta infraestructura tecnològica és de primer nivell a escala mundial i compta amb només dos competidors en l’àmbit de la Unió: només els supercomputadors Leonardo (a Bolonya, Itàlia) i LUMI (a Kajaani, Finlàndia) competiran amb el barceloní MareNostrum 5. “El BSC ens connecta amb França i Alemanya i ens deixa en molt bona posició”, afegeix aquesta mateixa font.
Josep Maria Martorell, director associat del BSC, explica a l’ARA que el sector dels microxips té tres àmbits: la recerca, el disseny i la fabricació. L’ecosistema tecnològic al voltant del MareNostrum 5 és molt fort en el primer àmbit i també té presència en el segon, però en el tercer és inexistent. Segons explica, l’objectiu de la Comissió Europea és ara “recuperar sobirania tecnològica”, que entre altres àmbits passaria per intentar que els supercomputadors com el del BSC estiguin fets “tant com sigui possible amb tecnologia europea abans que acabi la dècada”, cosa que ara no es dona. “Si la línia és aquesta, això portarà un impuls molt fort de recerca en aquest àmbit i el creixement d’empreses de microelectrònica potents. Són centenars de llocs de feina qualificats”, diu.
Al sector dels microxips hi ha una màxima: per invertir en recerca i desenvolupament n’hi ha prou amb desenes de milions d’euros, però per fer el salt al disseny ja calen centenars de milions. I si la qüestió va de fabricar-los, el salt porta a la necessitat de milers de milions d’euros. Aquestes magnituds requerides per fer una fàbrica són un dels factors que fan que sigui pràcticament impossible que una d’aquestes factories arribi a Espanya. Però no l’únic. “Ni Catalunya ni Espanya tenen capacitat tecnològica pròpia per fer una fàbrica de semiconductors, cap empresa catalana o espanyola podria assumir-ho”, diu aquesta altra veu. “I, segurament, Alemanya, en solitari, tampoc”, remata. De fet, al març la nord-americana Intel anunciava que construirà una fàbrica de semiconductors a Alemanya que li costarà 17.000 milions d’euros, en un pla que inclou també ampliar les instal·lacions que té a Irlanda i fer una planta nova a Itàlia.
La pugna territorial
La pregunta, un cop més, és si la inversió en la matèria que el govern central pugui encetar aniria a Catalunya o a altres comunitats. I diferents veus consultades mostren aquí un cert optimisme. “Si hi ha projectes de recerca i disseny, som nosaltres, no hi ha llocs a Espanya tan ben posicionats”, apunten al sector. Sí que admeten que també hi ha activitat en l’àmbit de la microelectrònica al País Basc, a Madrid o a Màlaga.
Altres veus habituades al pols territorial per captar aquestes inversions llancen una advertència en el sentit que és possible que el govern espanyol prefereixi tenir una fàbrica a aspirar a la recerca o el disseny. “Aquí hi ha dues tendències, i s’enfronten el coneixement d’una banda i l’ocupació i l'Espanya buidada de l’altra”.
Aquesta mateixa veu llança un missatge de preocupació: “La nostra tradició industrial afavoreix les inversions a Catalunya, però aquest argument, que va funcionar per a Seat amb Franco, ja no ha funcionat per a la fàbrica de bateries i no crec que funcioni ara”.
Fonts del departament d’Empresa són prudents al respecte: “Hi estem treballant intensament; Catalunya està molt ben posicionada per ser un actor rellevant en la cadena de valor del xip europeu". Aquestes veus apunten que l'economia catalana és especialment competitiva en "l'àmbit del disseny i el prototipatge" dels xips.
Malgrat la incertesa i falta d'informació, hi torna a haver optimisme al sector: mesos després del desencís de la fàbrica de bateries, els microxips poden equilibrar la balança.
