Els preus dels carburants arriben al seu mínim des de l’any 2016
El gasoil flirteja amb baixar de l’euro per primer cop en quatre anys
BarcelonaI després del petroli, els carburants. Les gasolines estan patint la sacsejada del covid-19 i aquesta setmana el mercat ha continuat amb la tendència baixista fins a arribar a nous mínims, amb un abaratiment de més del 18% des dels màxims anuals que va registrar a principis d’any. Concretament el preu mitjà del litre de gasoil ha baixat un 1,44% respecte a la dada anterior fins a situar-se en els 1,022 euros. És el nivell més baix des de l’agost del 2016. Amb aquest comportament, el preu del carburant encara amenaça amb trencar la barrera de l’euro, fet que no es produïa des de fa gairebé quatre anys. No obstant, a gasolineres de diverses comunitats autònomes ja és possible trobar preus per sota d’aquesta quota des de fa algunes setmanes. El litre de gasolina aquesta setmana ha registrat un descens de l’1,24% per marcar un preu mitjà d’1,108 euros, nivells mínims des del març del 2016.
Precisament a Espanya aquest producte continua encara per sota dels preus de la Unió Europea i l’eurozona, on el litre costa 1,193 euros i 1,255 euros, respectivament. Que els preus finals siguin més barats s’explica, en part, per la menor pressió fiscal respecte a la mitjana comunitària, malgrat els increments en l’IVA i altres impostos.
D’altra banda, en comparació amb els màxims anuals que van tocar els combustibles durant la primera setmana de gener, el gasoil acumula un descens del 18,4%, mentre que en el cas de la gasolina l’abaratiment és del 16%. Aquest important descens en els preus dels carburants ve acompanyat de la davallada del cru en els mercats internacionals. En el cas del Texas nord-americà, aquesta setmana va quedar en nivells històrics per sota de zero. Tot i així, ahir el preu del barril de petroli agafava una mica d’aire i el Brent, de referència a Europa, cotitzava per sobre dels 22 dòlars, mentre que el Texas es va intercanviar a quasi 16 dòlars.
Aquest efecte rebot té una explicació en part geopolítica. Dimecres el president dels Estats Units, Donald Trump, va ordenar a la seva armada la destrucció de naus iranianes en cas de sentir-se amenaçats al golf Pèrsic. “He ordenat a l’armada que abati i destrueixi tots i cadascun dels vaixells iranians si són hostils contra els nostres al mar”, va amenaçar el mandatari. Segons els analistes, el mercat s’enfronta a un greu problema de saturació, ja que la capacitat d’emmagatzematge escasseja davant l’enfonsament que ha patit la demanda amb l’aturada econòmica de bona part del món per l’emergència sanitària del covid-19.
Als Estats Units el problema per trobar espai a les reserves és especialment greu i es preveu que les principals instal·lacions a Cushing (Oklahoma) s’omplin en qüestió de setmanes. “És el crit d’advertència més fort que el mercat del petroli està trencat. Els centres d’emmagatzematge a tot el món no poden gestionar l’excés d’oferta, ni al maig ni al juny”, apuntava la consultora Rystad Energy en una nota als clients. A més, insistia que els operadors estaran “exactament en la mateixa situació” el pròxim mes, o “encara pitjor” a mesura que la situació s’agreugi. El mateix document remarcava que les mesures de confinament ja han retallat la demanda uns 21 milions de barrils al dia durant el segon trimestre del 2020.
Tancament de pous
Aquest context també fa pensar a alguns inversors que aviat hi ha tancaments de pous de cru als EUA, fet que reduiria el flux de petroli i intensificaria les retallades en la producció mundial. En aquest sentit, ja s’havien patit alguns ajustaments després que l’Organització de Països Exportadors de Petroli (Opep) i els seus aliats acordessin rebaixar el bombeig 9,7 milions de barrils al dia per fer front a un panorama inèdit.
