La profecia de Keynes entra a Telefónica
El president de la 'teleco', Marc Murtra, projecta un gir de la companyia marcat per l'equilibri entre el curt i el llarg termini
MadridSe sap que Marc Murtra, president de Telefónica, té una devoció pels autors anglesos i les lectures d'història, economia i filosofia política, com explicava l'ARA en un perfil. A partir d'aquí, ¿fins a quin punt ha inspirat l'economista britànic John Maynard Keynes el nou full de ruta de la teleco? No ho sabem. Però el que va quedar patent la setmana passada, mentre Murtra presentava el pla estratègic per als pròxims cinc anys, és que es tracta d'un autor que no ha passat desapercebut per al directiu català a l'hora de plantejar, i per tant dibuixar, el camí que vol que segueixi la teleco a partir d'ara.
"Keynes deia que a llarg termini estem tots morts", va dir Murtra parafrasejant l'economista britànic mentre desgranava davant d'analistes, inversors i mitjans de comunicació el full de ruta. Però la referència a l'economista britànic no es va quedar només en citar una de les seves frases més cèlebres. El directiu català també va exposar quina interpretació en feia: "[Keynes] s'hi volia referir com una eina" va dir, apel·lant al fet que cal actuar a curt termini i posant l'atenció en les accions del present: en aquest cas, les coses sobre les quals Telefónica ja pot començar a actuar. Tot i que quedar-se només en aquest curt termini també és "còmode", va afegir Murtra, que d'aquesta manera, encara sota la influència de Keynes, connectava l'actuació més imminent amb les possibilitats futures –el llarg termini– que té la companyia, tot i que encara no s'hagin materialitzat i hi hagi força incertesa. És el difícil equilibri del pla presentat per Murtra.
"El problema principal [que té Telefónica] és que, tot i tenir un excés de deute, això no li ha permès créixer, sinó només mantenir-se. [...] S'ha invertit de manera recurrent, però no per guanyar més, i el model tradicional ha acabat sent deficitari", apunta una font del sector. Entre les coses sobre les quals Telefónica vol actuar immediatament hi ha, precisament, deixar enrere el passiu. "És millor allunyar-se del deute. [...] Quan tens un nivell tan alt de palanquejament no pots prendre decisions òptimes, [...] i això afecta el curt termini", defensava la cúpula de la teleco durant la presentació del pla.
Aquest moviment, però, no és indolor, com va reconèixer el mateix Murtra. De fet, el directiu va assenyalar que actuar sobre el deute suposarà travessar moments difícils, tant d'explicar com d'entendre, va dir Murtra. En aquest context, Telefónica ha encarrilat l'adeu a l'Amèrica Llatina desfent-se de les seves filials allà. També ha anunciat una retallada del dividend l'any 2026, fet que li ha suposat un dels càstigs més severs dels últims anys a la borsa amb una caiguda de la cotització de més d'un 13% el dia de la presentació del pla. Fonts del mercat també llegeixen aquesta "espantada" com una reacció a una companyia que s'ha caracteritzat per repartir un dividend estable.
La cúpula tampoc ha tancat la porta a l'aplicació d'un expedient de regulació d'ocupació (ERO) i parla d'una simplificació "radical" del grup. En tot cas, és el que toca per poder mirar al futur, es defensa des de la companyia. En aquest sentit, Murtra no ha dubtat en llançar una esmena al rumb d'èpoques passades en què Telefònica havia tingut "aversió a prendre decisions difícils", va afirmar durant la presentació del pla davant dels mitjans de comunicació.
I el futur?
El que connecta aquest curt termini amb el llarg termini són, entre altres coses, els ingressos. Murtra va prometre davant els inversors un repunt accelerat. Telefónica aspira a incrementar els seus ingressos entre un 1,5% i un 2,5% l'any durant el període 2025-2028. A partir del 2028, i fins al 2030, es vol aconseguir un creixement d'entre un 2,5% i un 3,5%. "Sembla poc, però per a un sector estancat és molt", reflexiona la mateixa font d'abans.
Aquest és un dels elements, no l'únic, que li ha de permetre créixer: finançar la diversificació i una dimensió més gran; dos objectius que el pla persegueix i sobre els quals planen preguntes encara sense resposta. "Si no ho fa, el sector tradicional [de les telecomunicacions] mor", sentencia la mateixa font. Per això seran claus els inversors amb mirada industrial: des de la SEPI, el braç inversor del govern espanyol, fins a Criteria.
Pel que fa a la diversificació, Telefónica ha posat en el punt de mira el negoci de la defensa. En concret, l'àmbit de la ciberseguretat. En ple rearmament europeu, però, altres companyies ja han començat una carrera de fons en la mateixa direcció. "Potser Telefònica no es posarà a desenvolupar sistemes concrets, però sí que es pot convertir en un proveïdor necessari per a una empresa en qüestions de ciberseguretat en el terreny de les comunicacions", diuen fonts del sector. També mira cap a la intel·ligència artificial. "La gran incògnita és com es monetitza aquesta expectació que generes", afegeix la veu d'abans.
Finalment, Telefónica és prudent sobre com guanyarà dimensió, és a dir, com seran les fusions i les adquisicions que vol liderar. Dimarts passat Murtra només va fer referència a converses en tots els "mercats principals", però no fixava cap calendari sobre quan podria arribar una operació de consolidació. Això sí, donava una xifra: la possibilitat de sinergies –estalvi de costos– seria d'entre 18.000 i 22.000 milions. És la cara de les previsions a llarg termini, però també hi ha una creu, com a mínim pel que fa als inversors: l'ampliació de capital com a via per assolir l'objectiu.