FINANCES
Economia 22/02/2017

Les quatre grans consultores copen el negoci dels rescats a la banca

Un estudi denuncia l’opacitat i l’elevat cost per al contribuent que té l’assessoria de les consultores

Laia Forès
5 min
Les quatre grans consultores copen el negoci dels rescats a la banca

Brussel·lesLa crisi econòmica i financera que Europa està deixant enrere hauria escombrat centenars d’entitats bancàries si no fos pels milers de milions d’euros de diner públic que els governs de la UE van posar sobre la taula per salvar-los. Entre el 2008, quan va explotar la crisi, i el 2015 els estats membres es van gastar 747.000 milions d’euros en diferents rescats bancaris o en plans d’ajuda, com ara recapitalitzacions o mesures per aportar liquiditat a les entitats amb problemes.

Les xifres oficials, però, no inclouen els diners addicionals que els governs i les institucions europees han pagat a les consultores per auditar els bancs amb problemes i dissenyar els paquets de rescat. Un informe del Transnational Institute (TNI), think tank progressista amb seu a Amsterdam, revela que les quatre grans consultores (EY, Deloitte, KPMG i PwC) es reparteixen la majoria del negoci. L’estudi denuncia que les conegudes com a big four (quatre grans) operen com a oligopoli en els rescats europeus: representen el 80% de la quota de mercat de l’auditoria a Espanya i el 61% a la Unió Europea. L’informe també assenyala com a part de l’oligopoli l’assessora financera Lazard, contractada en els rescats del grans bancs d’Espanya, Grècia i Holanda.

“El negoci del rescat a la UE funciona com un oligopoli”, afirma el document. TNI, presidit per la politòloga francoamericana Susan George, denuncia que les big four no només són les escollides per les institucions europees i els governs per assessorar en el disseny dels rescats -sense concurs públic previ- sinó que també són les encarregades d’auditar les entitats bancàries. Són les mateixes empreses que, en alguns casos, no van advertir dels greus problemes financers que patien algunes entitats.

Conflictes d’interessos

“Que la feina es concentri en unes poques empreses, que a més actuen com a assessores i auditores, acostuma a desembocar en conflictes d’interessos”, diu l’estudi. El TNI denuncia que tot i els errors que van cometre en no preveure la possible fallida d’entitats que auditaven, les big four continuen obtenint contractes milionaris dels governs de la UE. “Malgrat els seus continus fracassos, als assessors dels rescats se’ls ha recompensat moltes vegades amb més contractes”, diu l’informe.

A tall d’exemple, els autors de l’informe fan referència a Bankia. Segons l’estudi, la firma nord-americana Deloitte “va tenir un paper important amagant les pèrdues del banc”. De fet, l’Audiència Nacional ha imputat l’empresa en el cas Bankia i el govern espanyol la va multar amb 12 milions per conducta irregular. “Com a resultat, una altra de les big four, EY, va substituir Deloitte com a auditora de Bankia el 2013. Tanmateix, “el 2014 Deloitte va tornar a ser contractada per Bankia per auditar els fons de pensions”, subratlla el document.

En molts casos, es desconeix el cost de totes les assessories i auditories relacionades amb els rescats. Algunes informacions publicades per la premsa i recollides a l’informe afirmen que només per l’assessoria en el rescat de Bankia el govern espanyol va pagar 32 milions d’euros. En tot cas, el TNI denuncia l’opacitat d’aquests contractes. “És un escàndol del qual ens agradaria saber més. Hem estat mesos investigant i creiem que hi ha molt més per descobrir”, assegura a l’ARA Sol Trumbo, un dels autors de l’informe. “Hem d’evitar que tot això torni a passar”, apunta.

Canvis legislatius insuficients

El TNI calcula, amb dades d’Eurostat, que amb els rescats bancaris els estats membres ja han patit unes pèrdues irrecuperables de 213.000 milions, que se sumen als honoraris de les consultores i assessores. Diners, recorda l’estudi, que surten de les butxaques dels contribuents.

L’informe també recull els últims canvis legislatius a la UE, que obliga a separar els negocis financers i els d’auditoria per evitar que una mateixa consultora ofereixi els dos serveis al mateix client. Però el TNI lamenta que no se solucioni “la dependència dels governs i de les institucions” de les big four. “La concentració del mercat segueix sent enorme”, afirma Trumbo.

El Banc d’Espanya investigarà ara la gestió de la crisi

Les institucions s’afanyen ara per esmenar la seva passivitat durant la crisi financera. Després que el Congrés de Diputats hagi decidit impulsar una comissió d’investigació sobre el rescat de les caixes i l’actuació dels principals organismes durant la crisi financera, el Banc d’Espanya, que presideix Luis María Linde (a la foto), va anunciar ahir que elaborarà un informe “detallat” sobre la crisi financera i bancària des del 2008. El paper de l’entitat s’ha qüestionat després que diversos membres de la seva cúpula (inclòs l’exgovernador, Miguel Ángel Fernández Ordóñez) hagin sigut imputats per la sortida a borsa de Bankia.

Justament ahir, Javier Aríztegui, que precisament va ser subgovernador del Banc d’Espanya durant la sortida a borsa de Bankia i també imputat en el cas, va anunciar la seva “dimissió temporal” del càrrec de supervisió que ocupa al Banc Central Europeu. La seva dimissió se suma a les dels altres tres supervisors imputats, que encara treballaven al Banc d’Espanya.

LES CLAUS

1. Quants diners ha costat el rescats al sector financer europeu?

La xifra total és difícil de calcular. Dels 747.000 milions d’euros que els governs europeus van destinar als rescats de la banca, el Transnational Institut (TNI) calcula que ja es poden donar per perduts 213.000 milions per causes diverses (per exemple, per vendre les participacions a les entitats nacionalitzades a un valor inferior al que s’havien comprat), s’hi ha de sumar el cost dels contractes milionaris de les auditories que han ajudat els governs a dissenyar els paquets d’ajuda als bancs. El TNI denuncia que aquests contractes, evidentment pagats amb diners públics, s’han fet sense que es realitzés cap concurs públic i en critica la seva opacitat.

2. Què denuncia l’informe del TNI?

Aquest think tank de perfil progressista critica que gran part del negoci dels rescats bancaris sempre se’l reparteixin les big four (EY, Deloitte, KPMG i PWC) i algunes poques consultores més, com la nord-americana Lazard. A més, denuncia que aquestes siguin premiades amb nous contractes milionaris per part dels governs malgrat que sovint són les mateixes empreses que auditaven la majoria de bancs abans de la crisi i no van saber veure els riscos de fallida de les entitats.

3. Per què ha servit la nova legislació?

Després dels problemes sorgits durant la crisi, la Unió Europea ha aprovat noves normes en matèria de supervisió bancària per impedir els conflictes d’interès en un sector amb tendència a la concentració. Entre altres mesures, s’ha prohibit que una mateixa empresa auditora presti els serveis financers i d’auditoria a un mateix client. El TNI creu que la nova legislació “suposa alguns avenços per evitar les pitjors pràctiques i els conflictes d’interessos molt flagrants”, però no soluciona la concentració del mercat de les auditories en les big four, ni la dependència que en tenen els governs i les institucions europees.

stats