Ració de pizza per als "assassins" de paisatges

BarcelonaDe manera ineludible i puntual, cada pocs minuts el cel que cobreix la Casa Gomis s'omple del soroll d'un avió enlairant-se. El brunzit dels motors ha obligat, literalment, a apujar el to en l'últim debat per valorar si aquest símbol de l'arquitectura racionalista catalana haurà de veure passar encara més vols en els pròxims anys. La qüestió de l'ampliació de l'aeroport del Prat ha arribat aquest dimarts al cor de l'estany de la Ricarda, l'entorn natural protegit i amenaçat pels plans d'Aena per fer créixer la infraestructura. El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya s'ha sumat a la conversa amb un acte més farcit de discursos que de diàleg, al qual quatre dels sis ponents en rotllana havien arribat en bicicleta. "Si m'haguessin convocat al centre de Barcelona, hauria agafat el metro", ha contestat davant l'anècdota l'economista Miquel Puig, que ha vingut en cotxe.

La majoria de participants amb opció de transport sostenible ha coincidit amb el bloc d'opinions contràries a destruir la Ricarda per allargar la tercera pista de l'aeroport. "El paisatge era aquí abans que nosaltres i hi serà després, si el respecten, sobretot en aquest país d'assassins de paisatges", ha reivindicat l'arquitecta i paisatgista Imma Jansana a través d'una cita del cineasta David Trueba. ¿Es pot reubicar un estany en els terrenys d'un parc agrari que fa de rebost de Barcelona? La biòloga Anna Zahonero ha plantejat la pregunta per evidenciar els seus recels cap a les promeses de compensacions ambientals d'Aena. "La decisió no s'ha de prendre segons les necessitats de l'aeroport, sinó les de la societat", ha incidit sobre les implicacions d'un futur amb més emissions.

Puig s'ha autodeclarat el ponent més "polèmic" i ha defensat treure el canvi climàtic de l'equació perquè els aeroports "són com estacions d'autobusos". "No diem que no se'n facin més, sinó que els autobusos hauran de ser elèctrics. Amb els avions és el mateix", ha dit. L'economista ha resumit el problema del Prat en dues opcions incòmodes: més soroll per als veïns de Gavà Mar i Castelldefels o dir adeu a la Ricarda.

Model aeroportuari

Mentre l'streaming de l'acte mostrava les cuines enrajolades de la Casa Gomis, l'arquitecte Josep Maria Carrera (un dels redactors del pla territorial metropolità) ha tirat de metàfores gastronòmiques per descriure la deriva de les infraestructures a Catalunya. Barcelona és el rovell d'un ou ferrat que s'estén dins la paella, mentre a la resta del territori hi queden unes engrunes de bacó. L'alternativa, diu, és "el model pizza", on en lloc d'un sol ingredient que acapara el plat s'hi poden afegir tants gustos com calgui. "Això no funciona amb tots els milions en un sol lloc", ha dit.

El torn de preguntes ha servit per poder sentir alguns dels polítics implicats en aquesta decisió entre les cadires del públic. "Plantejar que la Ricarda es pot destruir i reconstruir en un altre lloc és una bajanada", ha dit Janet Sanz, la tinent d'alcadia de l'Ajuntament de Barcelona al càrrec de les carteres d'ecologia, mobilitat i infraestructures abans de passar el micròfon a la tinent d'alcaldia del Prat de Llobregat Alba Bou.