El dilema del Prat

BarcelonaAl despatx del president d'Aena, Maurici Lucena, ja hi ha un compte enrere engegat. El que demana a les institucions catalanes que s'espavilin per decidir abans que s'acabi l'estiu si volen ampliar l'aeroport del Prat. Aquest projecte d'expansió, però, ha dividit l'opinió pública, i els experts demanen un debat calmat per afrontar-lo.

Quin projecte té Aena per convertir el Prat en un 'hub'?

Abans que els aeroports quedessin pràcticament buits per la pandèmia, el gestor aeroportuari va començar a reunir-se amb les administracions a finals del 2019 per plantejar-los el seu projecte d’ampliació. Aquest pla rescatava del calaix la terminal satèl·lit per als vols de llarg radi i l’ambició d’allargar 500 metres la tercera pista per permetre que s’hi enlairin els avions més grans per a les rutes transoceàniques. Aquestes obres, defensa l’empresa, permetrien augmentar la capacitat a 70 milions de passatgers anuals, per sobre el límit teòric de 55 milions. El 2019, l’últim any prepandèmia, van passar per l’aeroport 52,6 milions de viatgers. Aena posa una xifra sobre la taula per fer aquesta inversió: 1.700 milions d’euros. 

Quins terminis hi ha per prendre aquesta decisió?

És un dels punts clau que ha afegit una sensació sobtada d’urgència al debat. Aena assegura que per evitar problemes de capacitat l'ampliació s’ha d’incloure al DORA II, el document de regulació aeroportuària per al període 2022-2027. El text ja està en mans de la direcció general d’Aviació Civil, i un cop consensuat hi haurà de donar llum verda el consell de ministres. L'objectiu és tenir el vistiplau de l’Estat, el seu primer accionista, al setembre. Aquest DORA II inclouria la redacció dels projectes i obres menors per iniciar el moviment de terres, però el gruix de la inversió es faria en el següent pla quinquennal, del 2027 al 2031. “No entrar en aquests terminis provocaria cinc anys d’aeroport col·lapsat”, insisteixen fonts d’Aena. Tot i així, altres veus del sector consideren que les presses no estan justificades i que el full de ruta es podria adaptar per permetre un diàleg més assossegat.

Quin impacte ambiental tindria allargar la tercera pista?

Les entitats ecologistes i associacions de veïns denuncien que les obres afectarien la llacuna de la Ricarda, un espai natural protegit per la Xarxa Natura 2000. Aquests aiguamolls són l’hàbitat d’una important població d’aus aquàtiques, que també fan servir aquest punt com a estació base en les seves migracions. La biodiversitat de la Ricarda també permet trobar-hi una vintena d’espècies diferents d'orquídies i vegetació autòctona com el pi pinyer. Els experts defensen que aquest ecosistema està documentat des del segle XVII, però el president d’Aena, Maurici Lucena, reivindica que es tracta d’un entorn “artificial” i que amb les obres es replicarien aquests espais en altres punts del delta. Proposa multiplicar per deu cadascuna de les hectàrees afectades. La Comissió Europea -que ha de validar el projecte- ha alertat les administracions que ja no es van complir les compensacions ambientals de l'última ampliació, fet que ha contribuït a la degradació d’aquests ecosistemes.

Quines alternatives hi ha a la proposta d'Aena?

Allargar la pista per la llacuna de la Ricarda no és l’única opció que estudien els experts. Entre el sí i el no a l’ampliació hi ha grisos. La capacitat de l’aeroport es podria esponjar si s’optimitza la seqüència de les aeronaus, recorda César Trapote, consultor de transport aeri i professor a l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aerospacial de la UPC. És a dir, reduir la distància que separa els avions entre operació i operació. A això s’hi suma que hi ha hores vall i estacions en què l’aeroport té marge per créixer. Una altra opció seria fer que les pistes no operin de manera segregada i que els avions es puguin enlairar per la llarga. Aquesta, però, és una línia vermella per als veïns que reben l’impacte acústic, perquè generaria més soroll. Cal tenir en compte que, segons fonts del sector, per ara els avions de gran fuselatge amb aquestes limitacions representen menys del 6% de les aeronaus que dormen al Prat.

Què n'opinen els diferents actors implicats?

Aena ha aconseguit el suport incondicional dels principals agents econòmics, però també li cal trobar un consens amb la Generalitat (que ha de demanar a Brussel·les modificar un espai protegit per la Xarxa Natura 2000) i els ajuntaments veïns. Els de Barcelona i el Prat s’han mostrat contundents en la negativa al projecte, mentre que Castelldefels condiciona el seu sí al fet que es mantingui l’operativa de pistes. El nou Govern ha convocat una taula per resoldre l'encaix, però la posició no és del tot igual a ERC que a Junts. Mentre que el vicepresident, Jordi Puigneró, va defensar dimecres que Catalunya “no es pot permetre el luxe de no tenir un aeroport preparat per al segle XXI”, el president Aragonès va remarcar que aquesta no és “una qüestió binària”.