A la recerca dels horaris europeus
El Consell de Treball proposa que les empreses retallin l’estona de dinar i que aquesta pausa sigui voluntària
BarcelonaEls treballadors catalans comencen bé el dia i entren a la feina a la mateixa hora que els de molts països de l’entorn europeu. Però la pausa del migdia la comencen més tard i es prolonga durant dues hores, cosa que fa que la jornada acabi molt més tard. A això cal afegir-hi que l’horari de prime time televisiu s’acaba una o dues hores més tard. Les conseqüències de les dilatades jornades laborals són ben conegudes i el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) les va enumerar ahir: difícil equilibri entre vida personal, familiar i laboral, caiguda de la productivitat, empitjorament del clima laboral i, fins i tot, problemes de salut dels treballadors.
En un document elaborat a petició de la Generalitat, el CTESC ha plantejat quin camí caldria seguir a Catalunya per assolir uns horaris laborals amb la jornada compacta i més en la línia del que es fa a Europa. El document, enviat a l’executiu català, consta de 41 recomanacions de cara a aconseguir aquesta racionalització d’horaris, la principal de les quals passa per posar en marxa un pacte nacional amb participació del Parlament de Catalunya, les administracions i els agents econòmics i socials. Aquesta proposta del CTESC tornaria a portar al Parlament la qüestió allà on va sorgir, perquè quan el Govern va encarregar aquest estudi ho va fer a petició de la cambra catalana.
El CTESC, presidit per Lluís Franco, demana que es valori “sempre que sigui possible una jornada flexible compactada amb una breu pausa al migdia per dinar i de caràcter voluntari”. El document fixa com a hora d’inici de la pausa del migdia -assenyalada pels experts com el pecat original en les llargues jornades laborals que es fan a Espanya- les 13.00 hores.
El CTESC, que no explicita les dificultats de tipus cultural amb què topa la racionalització horària, sí que assenyala quin sector hauria d’adoptar primer els nous costums: el sector públic, a qui demana que “exerceixi un paper tractor en la implantació d’una nova cultura de la gestió del temps i de la feina” i serveixi “d’exemple” en la matèria.
L’entitat, a més, recomana que aquests posicionaments s’assoleixin per la via de la negociació col·lectiva per “trobar l’equilibri entre les necessitats de les empreses i les de les persones treballadores”. De fet, el mateix CTESC recorda que en àmbits tan importants com els serveis o el comerç “els horaris vénen marcats per les pautes de consum i d’oci de la població”, que es caracteritzen per “haver de treballar els caps de setmana i els dies festius” i per “períodes amplis de descans durant la jornada”.
Un canvi improbable
Els experts han advertit sovint de les poques possibilitats de prosperar que tenen aquests plantejaments a causa, sobretot, de factors culturals, als quals se suma ara un clima menys obert als canvis provocat per la crisi econòmica.
El professor de direcció de persones de l’Iese John Almandoz explicava ahir a aquest diari que les rutines tant de treballadors com d’empreses dificulten aquest pas. “En alguns sectors seria difícil, però si hi hagués una voluntat forta la racionalització d’horaris seria possible”, va assenyalar. Aquest expert recorda els problemes de la cultura presentista a la feina -“sovint el treballador passa molt de temps a l’empresa només perquè el vegi el seu cap”- i admetia que el tema és “difícil” d’imposar per llei.
De fet, el Congrés espanyol va crear el 2012 una comissió per racionalitzar els horaris amb resultats decebedors: va tancar sense fer ni una sola proposta de llei.
