Qui pot reclamar i quant costarà als bancs la sentència sobre els impostos hipotecaris?

Uns 8 milions de clients afectats i un cost de 4.000 milions per a les entitats

La sentència del Tribunal Suprem que rectifica la seva doctrina anterior i estableix que són els bancs els que han de pagar els impostos lligats a les hipoteques pot tenir un cost d'uns 4.000 milions per a les entitats, que aquest dijous registren fortes caigudes a la borsa.

Quin pot ser el cost?

L'estudi més acurat que hi ha el va fer l'agència de qualificació Moody's al mes de març. L'agència va estimar que, malgrat la dificultat per calcular l'impacte per a les entitats, el cost excediria del que ha costat al sector les clàusules terra, entre 3.500 i 4.000 milions d'euros. Moody's indicava que, en cas que recaigui en els bancs l'obligació de pagar actes jurídics documentats, les entitats s'exposaven a reclamacions a gran escala.

Quanta gent podria reclamar?

La sentència no aclareix qui pot reclamar i quins són els terminis, però l'associació de consumidors bancaris Adicae ja ha fet càlculs i coincideix amb Asufin: uns 8 milions d'usuaris podrien presentar una reclamació al banc amb què van signar la hipoteca, malgrat que reconeix que la xifra dependrà de la interpretació que es faci de la sentència. Segons el sindicat dels tècnics d'Hisenda, Gestha, poden reclamar els usuaris que han formalitzat una hipoteca els últims quatre anys, que són els exercicis no prescrits fiscalment, segons el portaveu d'aquest sindicat, José María Mollinedo, que ha dit que es poden reclamar les quantitats pagades indegudament més els interessos de demora.

Però Jaume Pujades, advocat del despatx Moragues Advocats, ha indicat a Catalunya Ràdio que es pot reclamar encara que la hipoteca superi els quatre anys argumentant que les clàusules abusives no prescriuen i que la sentència del Suprem declara nul l'article del reglament de l'impost.

Quins bancs estan perdent més?

Bankia, Sabadell, Bankinter i CaixaBank són les entitats més castigades aquest dijous a la borsa, mentre que el BBVA i el Santander també registren pèrdues, tot i que més moderades. És a dir, la borsa castiga especialment els bancs amb el negoci centrat a Espanya, mentre que no castiga tant les dues entitats més internacionalitzades.

Com s'hauria de reclamar?

Les associacions de consumidors i usuaris han demanat als bancs que retornin els diners d'ofici als usuaris sense esperar reclamacions, i així evitin despeses judicials i d'interessos que s'han produït en altres conflictes com les preferents o les clàusules terra, i a més recuperin credibilitat davant els clients. A més, Facua destaca que les reclamacions individuals podrien col·lapsar els jutjats i aposta per les accions col·lectives si la reclamació es judicialitza. Aquesta associació de consumidors demana també a les autoritats de les comunitats que facin un seguiment per evitar abusos.

L'advocat Jaume Pujades explica que si fa menys de quatre anys de la hipoteca es pot reclamar l'Impost d'Actes Jurídics a l'Agència Tributària de Catalunya per ingressos indeguts, i si fa més anys, llavors s'ha de reclamar al banc i si la resposta és negativa presentar una demanda, amb l'inconvenient que a Barcelona hi ha un únic jutjat provincial per a clàusules abusives bastant col·lapsat. Segons Gestha, això no tindria cap cost per a les finances públiques catalanes i de les altres comunitats on existeix l'Impost d'Actes Jurídics, perquè les hisendes autonòmiques conforme retornesin els diners a l'usuari farien un requeriment als bancs reclamant el pagament de l'impost.

Com pot afectar el mercat hipotecari?

El portal Idealista ha indicat que la sentència del Suprem podria endurir a curt termini les condicions per a la concessió de les hipoteques. El cap d'estudis del portal, Fernando Encinar, opina que la sentència és molt negativa per als que es vulguin hipotecar a partir d'ara, malgrat que la forta competència entre els entitats per captar clients podria minimitzar el possible encariment de les hipoteques.

Què es pot reclamar?

Segons explica Legálitas, a partir d'ara els usuaris podrien reclamar totes les despeses de formalització de la hipoteca: la notaria per elevar a pública l'escriptura; el cost del registre de la propietat; els honoraris de la gestoria, normalment imposada pel banc; la taxació de l'habitatge, i l'impost d'actes jurídics documentats.

Què cal per a la reclamació?

Legálitas recomana reunir la documentació i l'escriptura del préstec, així com les factures de notaria, registre, taxació, gestoria i l'impost. Redactar un escrit de reclamació dirigit a l'entitat bancària sol·licitants les quantitats pagades. Aquesta entitat recorda als usuaris que s'han de dirigir a l'entitat correcta, tenint en compte que hi ha hagut fusions i absorcions d'entitats i vendes de carteres de crèdit. El banc hauria de contestar en un termini de dos mesos. En cas d'una resposta negativa, s'hauria de presentar una demanda als jutjats.

Més continguts de