FINANCES PÚBLIQUES
Economia 13/07/2017

La reforma de les pensions queda per al setembre

Els partits, encallats en la negociació tot i les urgències per trobar la viabilitat al sistema

J.m.
3 min
Si es manté la inflació de l’1,8% en els pròxims anys, els pensionistes hauran perdut un 7% de poder adquisitiu el 2022.

Madrid“Si cal ens reunirem cada setmana”. Així ho proclamava al desembre Celia Villalobos, diputada del Partit Poular i presidenta de la Comissió del Pacte de Toledo, per demostrar la urgència per abordar una reforma del sistema de les pensions. Quan el govern espanyol va admetre a finals de l’any passat que aquest 2017 s’esgotaria la guardiola de les pensions van saltar totes les alarmes i tots els grups polítics es van posar d’acord que calia reformar el sistema de la Seguretat Social al més aviat possible. Aquesta tasca correspon al Pacte de Toledo, una comissió parlamentària creada el 1995 expressament per aquest motiu. Però la pressa ha topat amb una legislatura necessitada de negociacions i el Pacte de Toledo, que havia promès tenir un informe a principis d’any, ha arribat al final de curs sense cap recomanació.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El document definitiu amb les diverses propostes, doncs, es deixa per al setembre, segons confirmen a l’ARA diversos portaveus de la comissió. “Hi ha alguns punts que sempre s’encallen”, diu un dels membres del grup de treball. Per això, fins ara no s’ha donat a conèixer cap proposta i el mateix membre apunta que “no serà fins a la tardor”.

Falta de consens

Les mateixes fonts apunten que, en part, el retard es deu a la situació del govern, que té els esforços centrats a negociar amb la resta de grups parlamentaris, a més de la crisi interna del PSOE. Tot i això, es mostren convençudes que, malgrat que sigui més tard del previst, hi haurà acord, ja que, si no fos així, seria el primer cop que passa des del 1995, quan es va constituir la comissió.

El diputat del PDECat membre d’aquesta comissió, Carles Campuzano, explica que encara no es pot afirmar que hi hagi consens en cap punt i que, fins ara, només se n’han discutit dos. D’una banda, sobre les fonts de finançament de la Seguretat Social, que arrossega un dèficit estructural que l’Airef xifra en un 1,5% del PIB. Aquesta comissió no s’acaba de posar d’acord en si delimitar exactament quines pensions s’han de finançar via impostos (com ara les de viudetat) i quines no, i té sobre la taula una altra opció, la de finançar aquest dèficit estructural a través de transferències de l’Estat. Cal recordar que aquest any el forat s’ha tapat amb un crèdit.

D’altra banda, com explica Mercè Perea, la diputada socialista també membre de la comissió, el segon punt que s’ha discutit és l’índex de revalorització de les pensions (IRP), que es va començar a aplicar el 2014 i que provoca que les pensions creixin un mínim d’un 0,25% cada any i no lligades amb l’evolució dels preus. Amb una inflació negativa, això no havia provocat la pèrdua del poder adquisitiu als pensionistes però, tal com assenyala l’Airef, si es manté una inflació mitjana de l’1,8% els pròxims anys, els pensionistes hauran perdut un 7% de poder adquisitiu el 2022.

Els membres del pacte de Toledo, doncs, tampoc acaben de posar-se d’acord sobre com s’han de revaloritzar les pensions a partir d’ara perquè els pensionistes no perdin poder adquisitiu. A més, en el cas particular de Catalunya, Campuzano recorda que ni tan sols si es revaloritzen amb l’IPC anual espanyol es garanteix que els pensionistes catalans no perdin poder de compra perquè l’evolució dels preus a Catalunya és diferent i, de fet, “per defecte” se’n perd, perquè els preus acostumen a ser més elevats.

D’aquesta manera, aquesta taula de treball que ha de presentar unes propostes per reformar el sistema de pensions no es tornarà a reunir fins al setembre, cosa que, fins i tot, fa difícil que les mesures puguin entrar en els pressupostos per a l’any 2018, ja que primer han de passar pel Congrés de Diputats.

stats