OBSERVATORI

El repte de la despoblació rural

A Espanya, segons dades del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB, el 40% del territori peninsular està format per municipis de menys de mil habitants. Pel que fa a Catalunya, i segons l’Institut Nacional d’Estadística, la província amb dades més preocupants és la de Lleida: el 70% dels municipis tenen menys de mil habitants. Setze províncies espanyoles se situen entre les més despoblades de la Unió Europea i formen el que s’ha anomenat la Lapònia del sud.

Entre les causes d’aquest desert demogràfic destaquen l’emigració cap a les grans ciutats, l’aturada migratòria com a conseqüència de la crisi econòmica i el creixement de la infecunditat (el nombre de dones que quan s’acaba el seu període reproductiu no tenen fills). A tot això hi hem d’afegir l’envelliment de la població, un fenomen que afecta tots els països del Primer Món. Aquests són uns dels reptes més importants d’aquest país, i no només per poder pagar les pensions en el futur. Una població que envelleix és incapaç de generar ciència o tecnologia i és un lloc on és més difícil fer negocis. I la despoblació suposa un greuge per a la cultura i el medi ambient: qui cuidarà el món rural quan ja no hi visqui ningú?

Fer una estació d’AVE o un aeroport fantasma (amb diners europeus o amb deute que acabarem pagant) no és la solució. Així, el problema no és purament d’infraestructura ni d’inversió, sinó de pressió fiscal i burocràcia.

L’exemple de Guissona

A Catalunya tenim casos que han canviat el destí de pobles sencers, com el de Guissona i la Corporació Alimentària Guissona. S’haurien de crear les condicions per atreure inversions amb tractes fiscals i financers més atractius de manera que es facilitin els projectes amb valor afegit. Això crearia una competència molt positiva entre els municipis, ja que lluitarien per atraure inversions. També s’hauria de fer més cas a les necessitats del sector primari, el fixador de gent al territori per excel·lència, així com promocionar les centrals de compres entre diversos municipis per abaratir costos, impulsar els projectes de generació d’energia renovable i fomentar una educació segons les necessitats del món rural, deslligada completament de la política.

Els àmbits rurals podrien ser un lloc on enviar part dels turistes que ens visiten -aprofitant que sembla que en rebem “massa”-. Us asseguro que no farien gens de nosa.

Etiquetes

Més continguts de