SERVEIS
Economia 30/11/2019

El retorn d’Agbar a La Caixa: una segona part improbable

La cúpula de l’empresa d’aigua empeny una operació que l’actual política de Criteria fa inviable

Albert Martín / Xavier Grau
4 min
El retorn d’Agbar a La Caixa: una segona part improbable

BarcelonaLa triomfant -i bel·ligerant- conferència d’Àngel Simón dilluns passat a la seu central de La Caixa tenia una segona lectura més enllà dels seus retrets a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha sigut la seva oponent en la denominada guerra de l’aigua. La visita del president d’Agbar arribava no només cinc dies després de la històrica sentència que dona la raó a l’empresa per seguir servint l’aigua a l’Àrea Metropolitana, sinó enmig d’una rumorologia creixent sobre un possible interès del primer grup català (en aquest cas a través del seu hòlding industrial, Criteria) per comprar l’empresa d’aigües.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

A l’acte s’hi va poder fotografiar Simón amb un plafó atapeït de les icòniques estrelles de La Caixa i intercanviant bones paraules amb Jordi Gual (president de CaixaBank) o Juan José López Burniol (vicepresident de la fundació). El president d’Agbar va aprofitar també la conferència per explicar a l’auditori que la seva empresa és objecte de l’afany inversor dels fons.

Diferents fonts financeres consultades per l’ARA han admès que fa setmanes que es comenta aquesta possibilitat, especialment per l’interès de dos actors a fer que aquesta operació -que seria una de les més grans dels últims anys en l’economia catalana- prengui cos. Aquestes veus assenyalen que la compra té dos grans patrocinadors: el fons Amber (que té un 2% de Suez, l’actual propietari d’Agbar) i la cúpula directiva d’Agbar, amb Àngel Simón al capdavant.

Fonts coneixedores de la situació expliquen que, a més de l’interès de la cúpula d’Agbar, el fons Amber té ganes de “fer negoci” de seguida: “Voldria que la compra s’executi per fer caixa”, diuen. De fet, fa uns mesos una portaveu de la mateixa Suez, propietària d’Agbar, ja va explicar a l’ARA que Agbar no està en venda i que quan la companyia ha parlat de “rotació d’actius” no es referia a l’empresa catalana. Aquest aclariment va arribar després que algunes informacions -filtrades de manera interessada per Amber, segons fonts del mercat- apuntessin a una pròxima venda d’Agbar. Consultada per aquest diari, l’empresa que presideix Simón ha declinat fer declaracions.

Tot i així, fonts de la companyia d’aigua assenyalen que Agbar, un actiu ja madur, pot ser una de les desinversions de Suez. De fet, hi ha fonts lligades a Suez a Espanya que fins i tot li posen un preu d’uns 3.000 milions d’euros. Aquesta quantitat seria inferior a la valoració que tenia la companyia el 2007, quan Suez i Criteria van fer una opa per excloure-la de borsa. En aquell moment, el valor superava els 4.000 milions d’euros, si bé la dimensió d’Agbar era més gran.

Per a la cúpula d’Agbar l’operació seria interessant perquè la companyia mantindria la seu a Barcelona -és l’única gran empresa que després de l’1-O va portar la seu a Madrid i després la va tornar a la capital catalana- i així es quedaria a la seu de la Zona Franca un centre mundial de coneixement i de recerca i desenvolupament en tots els temes relacionats amb l’aigua.

Abertis, un abans i un després

També alimenta aquest optimisme el fet que Criteria i Agbar mantenen negocis junts. Quan Criteria va vendre a Suez la seva participació a Agbar, ho va aprofitar per entrar a la societat público-privada que abasteix 23 municipis de l’àrea de Barcelona i de la qual Agbar té un 70%, Criteria un 15% i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) el 15% restant. Aquesta empresa és un dels principals negocis d’Agbar, i el seu futur ha quedat aclarit amb la sentència del Tribunal Suprem.

Amb tot, fonts financeres apunten que és difícil que aquest moviment es concreti atesa la dinàmica actual de Criteria, el braç inversor de La Caixa: “Criteria no està en mode comprador; aposto que no passarà”, diu una font. “Des d’Abertis no hi ha marxa enrere, Criteria no tornarà a les grans inversions”, apunta una altra, que, com la resta de les que han participat en aquest article, demana l’anonimat.

L’actual estratègia de Criteria passa per mantenir les grans inversions històriques en empreses com CaixaBank o Naturgy i també en tenir petites participacions -que no fan públiques- de l’1% o el 2% en altres empreses per diversificar riscos. “Volen fer inversions més diversificades i menys polítiques en el sentit de governança -diuen les fonts-, perquè quan estàs cada dia el primer a la manifestació, reps segur”. Els dos arguments farien impossible aquesta eventual compra d’Agbar per part de Criteria. La valoració de l’empresa en uns 3.000 milions -preu que fonts del mercat rebaixen- la situa molt lluny de les actuals inversions del hòlding. Tampoc hi suma el pes secundari que vol tenir Criteria a les empreses en què participa, ni el fet que Agbar és avui una empresa en el punt de mira de l’opinió pública pel debat sobre la remunicipalització de l’aigua.

Aquestes veus creuen que la sentència favorable a Agbar en el seu litigi per l’aigua a Barcelona no canvia gaire l’escenari: “Això era sine qua non per a qualsevol interessat”, afegeix aquesta font.

Fonts financeres asseguren que actualment a Criteria ningú no treballa en una possible compra i que, en qualsevol cas, l’operació plantejaria moltes dificultats. Recorden que en primer lloc caldria aclarir si Aguas Andinas, el negoci xilè d’Agbar, queda inclòs en la venda, i el mateix passa amb la que serveix l’aigua a l’Àrea Metropolitana.

1867Neix a Bèlgica la Compagnie des Eaux de Barcelone, el primer precedent d’Agbar, per subministrar aigua al barri de l’Eixample que estava naixent. El 1881 entra en el capital Société Lyonnaise des Eaux, després integrada en Suez. El 1882 es crea a París la Société Générale des Eaux de Barcelone.

1920
El 1920 compren aquesta societat un grup de bancs espanyols –Banc de Barcelona, Hispano Colonial, Bilbao, Sindicat de Banquers de Barcelona i Banca Arnús– i rebategen l’empresa com a Sociedad General de Aguas de Barcelona. Amb el nou accionariat, l’empresa va traslladar la seu social de París a Barcelona.


1991
Diferents moviments accionarials van portar a fer que l’actual Suez i La Caixa es convertissin en els accionistes de control del grup Agbar. Aquests dos accionistes van crear una societat instrumental, Hisusa, que tenia la majoria d’Agbar; Suez controlava Hisusa amb un 51% del capital, mentre que La Caixa en tenia el 49%. A l’accionariat s’hi van anar sumant altres grups, com Torreal (Juan Abelló), o Amancio Ortega. El grup es va diversificar amb assegurances (Adeslas), inspecció (Applus+), construcció i serveis.


2010
El pacte entre accionistes va funcionar i Hisusa va entrar també a Gas Natural. Però es van produir algunes tensions. Criteria i Suez van desfer la seva aliança a Gas Natural. I després van aconseguir el control total d’Agbar, que van excloure de borsa després d’una opa. Suez fregava el 75% i Criteria estava al voltant del 25%.


2014
El 2014 Criteria va traspassar a Suez el seu 24,1% d’Agbar. La francesa es convertia en únic accionista, però La Caixa obtenia a canvi un 4% de Suez i 299 milions, que va invertir per elevar fins al 7% el seu pes a Suez. Criteria va comprar llavors a Agbar un 15% de l’empresa mixta Aigües de Barcelona.

stats