César González-Bueno: "El retorn de la seu va molt més enllà de la política; és un tema d’orgull, pertinença i proximitat"

MadridNou mesos després, el Banc Sabadell continua immers en l'opa hostil que li va llançar el BBVA. Des d'aleshores han canviat moltes coses, com ara l'evolució del valor de les seves accions (amb els números a la mà, l'intercanvi que es planteja ja suposa una pèrdua per als accionistes del Sabadell), però també pel que fa a la seva seu social: set anys després, el Sabadell ha tornat a la ciutat vallesana. El seu conseller delegat, César González-Bueno, rep l'ARA a Madrid en un moment en què l'operació està a les portes del dictamen de Competència.

El BBVA dona quatre arguments per mostrar la seva confiança cap a l’opa: que bancs mitjans com el Sabadell no tenen futur; que els accionistes institucionals ja han dit que sí; que amb la fusió es crea el desè banc d’Europa i que podrà prestar més, i que la prima de l’opa, ara en negatiu, mostra que tirarà endavant. ¿Com ho veu?

— Les contesto des del meu punt de vista. Primer, tenim un balanç de 250.000 milions. Si això és petit que vingui Déu i ho vegi. Després, a Espanya, i en pimes, som gairebé igual de grans que el BBVA. A més, els bancs més rendibles d’Espanya són els més petits, que són Bankinter i KutxaBank. Sobre els [accionistes] institucionals, ara vinc de Londres de parlar amb ells. N’hi ha de cinc tipus i cadascun té una perspectiva diferent. Uns diuen que no ho tenen clar, que amb la informació que tenen és tot molt confús perquè veuen uns riscos d’execució enormes. D'altres, que amb el valor del Sabadell per si mateix, amb la trajectòria, el creixement, la credibilitat, amb un equip de gestió sòlid que compleix i uns dividends clars, els agrada aquesta història. Si els prometen la lluna, doncs ja ho veuran. I els accionistes que són índexs votaran en funció de les probabilitats que creuen que té l’opa surti. I després queden els particulars, als quals fem enquestes setmanals, i no estan gaire animats [amb l’oferta].

¿Què diuen aquestes enquestes? 

— Uns quants no saben que hi ha una opa. Després, hi ha un grup significatiu que no ho té clar i que es pronunciarà en funció dels dividends i de qui millor expliqui l’operació. I hi ha un tercer grup, que és una majoria claríssima i potent, que han decidit que no vendran.

Tornant als arguments del BBVA… 

— Això que es crea el desè banc d’Europa és mentida. El 70% de l’activitat del BBVA està en mercats emergents. És un banc mexicà, amb una presència molt important a Turquia, a Espanya i una mica menys a l'Argentina i altres països. I pel que fa a la prima, això que si l’opa desapareix, el valor del Sabadell cauria fins a un 40%, com diu el BBVA, no té cap sentit i t’ho diuen els analistes.

1.800 milions de guanys el Sabadell i 10.000 milions el BBVA. ¿És una lluita massa desigual? 

— No. Nosaltres doblem el seu dividend en valor relatiu i és molt més important això. Hi ha qui diu que, com que són més grans, tenen més capacitat de gestió. Jo deixo que cada u ho jutgi per ell mateix.

¿Què espera que passi a la fase 2 a Competència? ¿Que es vagi a la fase 3? 

— A fase 3, per descomptat. 

O sigui que el govern hi haurà de dir la seva. 

— Té dret a fer-ho. El que estableix la llei d’opes és que el govern, durant la fase 3, pot reduir les condicions, endurir-les o deixar-les com estan. El mateix president [Pedro Sánchez] ja ha dit que li preocupa l’operació per un tema de cohesió territorial i social. 

El preocupa el que pugui dictaminar Competència?

— La CNMC està davant un dilema extraordinàriament complex. Es debat si optar per la metodologia que sempre ha defensat, la que va utilitzar amb CaixaBank i Bankia, i s’ha trobat que la situació és totalment diferent perquè hi ha hagut 79 reclamacions en contra. Després, hi ha la qüestió de les pimes i la necessitat de tenir quatre o cinc bancs de mitjana. El debat és abismal perquè les mesures que proposa el BBVA són mesures de comportament: o durant dotze mesos no toco els volums o durant tres anys no toco les condicions. Després, es torna a la situació de partida. En el retail és menys important perquè hi ha més jugadors, però amb les pimes és molt crític [...] Qualsevol organisme de Competència té l’obligació de mantenir els nivells de competència similars als d’abans de l'operació, i per això la Comissió Europea aplica mesures estructurals.

Per això hi ha els remedies [mesures per mitigar l’impacte de l’operació en la competència].

— El que no pot ser és arribar aquí amb una pregunta: ¿amb aquests remedies que proposa el BBVA, la competència serà millor que sense els remedies? Són mesures de comportament que són temporals i no estructurals. Que no s'asseguin a fer una investigació de mercat amb una metodologia preestablerta. Que no s’anteposi la metodologia al fons de la qüestió, que és que hi hagi competència de veritat.

És pessimista. 

— Tenim molts dubtes sobre la metodologia que ja s'ha aplicat en el passat, que és la preferida de la CNMC. 

Per tant, els agradaria que la canviés?

— Crec que és imprescindible. 

El BBVA ha ofert diàleg al govern espanyol per dissipar els seus dubtes. ¿Vostès també?

— El Sabadell parla amb tothom.

Ens ha dit que parla amb els fons i que és optimista. ¿Els preocupa, a aquests fons, la posició de l’executiu amb l’opa?

— Els fons més especulatius el que busquen és, en cas que hi hagi un increment del preu, agafar [l’oferta], vendre i marxar. Els és igual la competència; només volen que els hi sigui favorable. Juguen a apostar i a guanyar. Però en altres casos volen el contrari. 

Quan a les altres entitats se’ls pregunta per l’operació contesten que a Espanya hi ha molta competència. 

— No poden dir res més. Però és que jo crec que hi ha competència. En pimes penso que estem tocant el moll de l’os, però en hipoteques o crèdit al consum sí que hi ha competència. Si em preguntes si hi ha possibilitat de més fusions, també. Però no és el mateix agafar dos bancs complementaris que dos bancs que s’encavalquen. Tenim quatre grans bancs en pimes i, si en desapareix un, és un problema. 

Creu que ho diuen perquè s’estan fregant les mans? 

— Això l’hi deixo a cadascú. Com va dir el president [Josep Oliu], "no se li pot preguntar al llop si vol que es deixin anar les gallines".

Com viuria el Sabadell ser un banc opat però no fusionat?

— Doncs fent el que ens diguin, però això no té cap sentit, i quan els inversors institucionals senten això se’ls aixequen les celles fins al sostre. Una adquisició té molt més cost de capital per a qui adquireix si no hi ha integració. L’argument del BBVA que les sinergies són pràcticament iguals amb fusió que sense fusió és que no mereix ni ser rebatut. No té cap mena de sentit.

Nou mesos després, el que li diuen els empresaris a Catalunya és el mateix que el que li diuen a Madrid? 

— Idèntic. A Madrid, a Galícia, a València… Tothom diu el mateix. L’èmfasi és més gran a Catalunya i València, però els arguments són els mateixos. 

Fa un any, durant la presentació dels resultats del 2023, va dir que es parlava [internament] de l’opa. ¿En aquell moment ja pensaven en tornar?

— Feia molt temps que consideràvem l’opció, sí. A Catalunya sabíem que els hi encantaria i a fora de Catalunya no hi vam trobar cap reticència. Després ens vam posar a parlar amb polítics, amb tots, i a tothom li va semblar natural i raonable. Una altra cosa és que fos una bomba comunicativa: vam marxar els primers i hem tornat els primers. I vam marxar per una senzilla raó: que sortien els fons i hauríem arribat a tenir problemes de liquiditat. Ara hem tornat i no hem notat res. ¿Quin sentit tindria que la gent retirés els fons?

Els seus predecessors consideraven que el 2017 també hi havia molta irracionalitat.

— Aquell moment va ser duríssim. Ens va trucar gent (fins i tot gent molt significada amb el moviment [independentista]) preguntant si algú se n'assabentaria, si treien diners. Era un moment de molta inestabilitat, i la inestabilitat afecta el diner. 

Fins a quin punt ha sigut un moviment defensiu per congraciar-se amb els governs? 

— No necessitem congraciar-nos amb el govern [espanyol]. A més, si parlem del govern català, ens considera un banc molt rellevant a Catalunya. El que sé és que ha tingut un efecte molt positiu en la societat catalana. El retorn va molt més enllà de la política; és un tema d’orgull, pertinença i proximitat. 

Tenint en compte el paper del govern espanyol en la fusió, o fins i tot en una possible fase 3, entén que s’hagi llegit el moviment com a polític?

— Cadascú llegeix les coses com vol i jo crec que el moviment és absolutament natural i raonable. 

¿Tornar just ara és una mostra de debilitat davant l’opa?

— No entraré més enllà del que ja he dit. 

¿Dona per fet que el BBVA millorarà oferta?

— No ho sé. Hi ha una part important del mercat que creu que és una possibilitat alta.

Si la millora, el mercat ho pot aplaudir, però es pot donar la paradoxa que socialment i econòmicament se segueixi veient malament l’operació. 

— Sí, esclar, i fins i tot els accionistes. Hi ha accionistes especulatius i d’altres a llarg termini i cadascú ho veu d’una manera diferent. 

¿Comparteix l'opinió que aquesta operació pot ser el final de la carrera o bé per a Carlos Torres, o bé per a Josep Oliu, o per a vostè?

— Si surt l’opa no tinc cap dubte que és el meu final de carrera, com a mínim a la banca, però això no és rellevant. I pels altres no parlo. 

El sector acaba de guanyar més diners que mai. ¿Com encaixa això amb les contínues crítiques a l’impost? 

— Els beneficis han augmentat, però estàvem a nivells paupèrrims. També és cert que hem muntat una rebequeria per 1.500 milions quan al final de l’any n'hem guanyat 31.000. Ara bé, si mires els impostos totals, la taxa impositiva és més elevada que en la resta de sectors.