Economia 09/06/2020

Revolta al Cercle d'Economia contra el seu president, Javier Faus

Les formes del nou president revolucionen una institució que viu “una lluita entre passat i futur”

i
àlex Font Manté
3 min
El nou president del Cercle, Javier Faus, a l'esquerra, rebent la salutació del president sortint, Juan José Brugera.

BarcelonaTerratrèmol sense precedents al Cercle d’Economia, el cenacle de la burgesia catalana on des de fa més de seixanta anys poques vegades s’ha escapat en públic una paraula més alta que l’altra. Fins ara. La institució viu una revolta interna contra el seu president, Javier Faus, que va ser nomenat no fa ni un any. El seu predecessor al càrrec, Juan José Brugera, li ha demanat un canvi de rumb després de constatar el malestar que la gestió de Faus ha provocat a dins de la institució.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El trencament ha estat prou gran com perquè s’hagi donat a conèixer als mitjans. La notícia, avançada per La Vanguardia, no té precedents. El Cercle ha estat tradicionalment una bassa d’oli. Amb molt debat intern a l’hora de lligar les seves notes d’opinió –amb les quals la institució pretenia influir en el debat públic, sovint en política– però poc rebombori de portes enfora.

“Va entrar a la presidència del Cercle com un elefant en una botiga de plats i olles”, expliquen fonts properes a la institució. “Gestiona el Cercle com si fos el seu fons d’inversió”, afegeixen en referència a Meridia, l’exitós fons de Faus, dedicat fonamentalment al sector immobiliari. Com a resultat, un malestar cada cop més estès entre el personal de la institució, en el qual fins i tot s’han produït baixes laborals a conseqüència de la pressió.

Segons algunes fonts, Brugera li ha demanat a Faus que plegui, tot i que aquestes mateixes persones creuen que no ho farà. “Si no se’n vol anar, el deteriorament de la institució serà inevitable”, conclouen.

“El que ha passat és que la junta es nova i teníem moltes ganes de renovació”, repliquen fonts de l’actual junta. “Ens havíem de renovar perquè els think tanks del segle XXI no tenen res a veure amb els del segle XX. S’havien de fer molts canvis perquè tu abans a un president del govern li posaves un paper davant i se’l llegia, però ara no perquè en té 30”, afegeixen. I conclouen: “És una lluita entre passat i futur”.

La junta directiva del Cercle d’Economia, que en teoria és l’òrgan que regeix a l’entitat, no sabia res de tot el conflicte. De fet, dilluns passat es va celebrar una de les reunions periòdiques i no se’n va parlar. Però ahir a la tarda van haver de fer-ne una a corre-cuita per tractar la qüestió. Segons les veus consultades, la junta va ratificar Faus al càrrec de president “per unanimitat”.

El Cercle va ser durant molt de temps una institució on les coses canviaven poc i on cada tres anys (que és el que dura la presidència) s’ajornava la renovació generacional. Els presidents cada cop tenien més anys i el Cercle no trobava un president de la següent fornada. Finalment, la institució va escollir Javier Faus com a primer president de la nova generació d’empresaris de Barcelona.

L’arribada de Faus va canviar moltes tradicions del Cercle. Gairebé totes les persones de la seva junta eren noves (en una renovació molt poc habitual en la institució). Per calmar possibles malestars, Faus va anunciar que reformaria els estatuts per crear un consell assessor integrat sempre pels tres presidents immediatament anteriors a l’actual. Aquest consell assessor mai es va fer.

Segons els seus crítics, el nou president “ha trencat les dinàmiques de les discussions internes que hi havia al Cercle”. D’aquestes dinàmiques en sortien les famoses notes d’opinió. El trencament d’aquestes dinàmiques ha provocat, diuen aquestes veus, que el Cercle s’hagi mantingut força silenciós durant la crisi del covid-19, tret d’un primer comunicat que va publicar el 20 de març. Una de les veus que participava en la redacció de les notes d’opinió era la Fundació Cercle d’Economia, que agrupa els antics presidents i que presideix Antón Costas.

Des del Cercle admeten que els crítics “alguna raó tenen” i que no hi haurà inconvenient perquè la Fundació pugui participar en la redacció de les futures notes d’opinió. També reconeixen que “s’ha d’informar molt més de tot” als anteriors presidents de la institució.

Canvi a la trobada anual

Una altra cosa que va generar un considerable malestar va ser la decisió de Faus de canviar la tradicional trobada anual del Cercle d’Economia, que des de fa dècades s’ha celebrat a Sitges, per portar-la a Barcelona. Aquesta trobada, finalment, no s’ha fet per culpa del covid-19, però el fet que es canviés de seu i, sobretot, “que no s’expliquessin els motius”, van ser mal digerides per diverses persones de la institució, acostumades a una altra manera de fer.

stats