ORGANITZACIONS EMPRESARIALS
Economia 01/11/2016

Revolta contra la llei de cambres de comerç que projecta el Govern

Les entitats critiquen que la nova Cambra General de Catalunya els farà la competència

Albert Vidal
3 min
Miquel Valls és el president de la Cambra de Barcelona i del Consell General de Cambres de Catalunya.

BarcelonaNo rotund de les cambres catalanes a l’avantprojecte de llei que els ha plantejat el departament d’Empresa i Coneixement. “El text no té en compte la realitat del teixit empresarial català ni les diferents realitats territorials i cambrals de Catalunya”, protesta el Consell General de Cambres de Catalunya en un comunicat fet públic ahir. Aquest organisme, que integren els 13 presidents de les cambres catalanes, reclama “diàleg” al departament que lidera Jordi Baiget perquè la futura llei “sigui consensuada i ajustada a la realitat econòmica, empresarial i territorial de casa nostra”.

El comunicat és contundent i mostra fins a quin punt les 13 cambres catalanes s’han pres l’avantprojecte del Govern -avançat per l’ARA la setmana passada- com un atac directe. Una de les principals novetats de la llei que prepara el departament de Baiget és la creació de la Cambra General de Catalunya, que substituiria el Consell General. Aquesta entitat critica que la composició de l’organisme que està cridat a substituir-lo “és majoritàriament aliena a les cambres mateixes”. També acusa la nova Cambra General de voler “competir amb les cambres per la captació d’empreses” i de portar a un “model de doble representació”.

El Consell lamenta que a la nova Cambra General de Catalunya “la representativitat territorial és mínima, no ponderada i decreixent en el temps” i també protesta perquè “la incertesa sobre els ingressos” podria abocar les cambres més petites a “perdre potencial”. Tal com també va avançar aquest diari, l’avantprojecte de llei preveu que el Govern pugui forçar la desaparició de les cambres amb pèrdues.

Un dels temes als quals dedica més retrets és l’econòmic. Segons el Consell de Cambres, l’avantprojecte “no plateja cap millora en l’aspecte d’ingressos respecte a la llei bàsica”. Segons critica el comunicat, la proposta condiciona el finançament de les cambres “a la venda de serveis, a les aportacions voluntàries i als ingressos derivats de convenis amb les administracions”. “En cap cas es preveu el finançament de les despeses estructurals derivades del compliment de les obligacions que emanen de la mateixa llei”, lamenten les cambres. Tampoc no es fixa “un mecanisme que pugui donar cobertura a les activitats no de mercat de les cambres, com poden ser l’exercici de la representativitat o l’exercici de la funció consultiva”.

Les cambres catalanes titllen de “greu disfunció” el fet de no poder tenir activitat privada, assenyalen que precisament aquest era “el principal defecte de la llei espanyola” i lamenten que la Generalitat “no fa cap intent de corregir-ho”.

El comunicat també veu falta d’ambició en el projecte de llei i afirma que “no transposa totes les funcions que les comunitats autònomes poden transposar” de la llei espanyola vigent, i afirmen que Catalunya és la comunitat amb menys funcions desenvolupades després de la Rioja. Per tot plegat, el Consell que presideix Miquel Valls reclama al departament d’Empresa i Coneixement “reorientar el text a partir de les consideracions exposades i del diàleg”.

LES CLAUS

1. Per què es queixen les cambres catalanes de la nova llei de cambres?

La llei de cambres suposa un gran canvi en l’organització actual d’aquestes institucions. D’una banda, es crea una Cambra General de Catalunya i, de l’altra, les actuals 13 cambres territorials es convertirien en una mena de filials, ja que la interlocució institucional la tindria la nova Cambra de Catalunya. A part, la llei sembla que deixa prou clar que la nova institució competirà amb les existents a l’hora d’oferir serveis a les empreses, cosa que no ha agradat. A més, la nova cambra quedarà en mans de les grans empreses, mentre que les pimes hi tindran un paper testimonial. D’això últim, però, el Consell de Cambres no en diu res.

2. En quin estat es troba la llei de cambres?

En realitat, encara és un avantprojecte. La Generalitat ha trigat a redactar-lo, però ara ja el té i l’ha fet arribar a les cambres justament per consultar què els semblava la seva proposta. Després d’analitzar-lo, les cambres han reaccionat de manera força contundent, poc satisfetes per la proposta. Per cert, l’ens que va redactar el document (el Consell de Cambres) desapareixeria en favor de la Cambra de Catalunya. No és estrany que les institucions que perdran importància no siguin gaire entusiastes a l’hora de defensar l’avantprojecte.

3. Què pensa el Govern del comunicat que ahir va fer el Consell de Cambres?

El departament d’Empresa estava ahir dolgut pel fet que les cambres insinuïn que no hi ha hagut diàleg amb elles a l’hora de redactar l’avantprojecte. De fet, si ha trigat molt a fer-lo ha sigut justament perquè ha estat parlant amb aquestes institucions. “Dir que no hi ha hagut diàleg no s’ajusta a la realitat”, explicava ahir una portaveu de la conselleria.

stats