Els riscos del canvi climàtic per a les empreses

Com passa ja amb totes les iniciatives humanes, l’empresa també es veu amenaçada pel canvi climàtic. I, com passa al conjunt de la humanitat, és possible que aquests riscos no tinguin un abast catastròfic per al món empresarial fins d’aquí a unes dècades. Però algunes corporacions esdevindran vulnerables més aviat, si és que no ho són ja. Entitats reguladores com la Financial Stability Board (FSB) volen que les empreses plantin cara als tres fronts en què el clima pot afectar el seu futur.

Els efectes físics de l’escalfament mundial -l’augment del nivell del mar, les sequeres cada vegada més greus i tempestes més destructives- posen en perill fàbriques i altres actius, així com els enllaços de transport i energia que formen les xarxes de la cadena logística. I també perjudiquen la productivitat del treballador. I si les empreses inverteixen per adaptar-se als canvis -per exemple, instal·lant aire condicionat perquè els empleats passin menys calor-, augmenten les despeses generals. Un estudi en què han participat més d’11.000 empreses que cotitzen a borsa de tot el món defensa que fer front als riscos físics només en retallaria el valor de mercat un 2% o 3% de mitjana. Però els més exposats podrien perdre fins a un 20%.

El risc de catàstrofe climàtica augmenta imperceptiblement de trimestre a trimestre. Per a la majoria d’empreses, es convertiria en una qüestió perceptible quan els actius actuals (que rarament duren més de quinze anys) i els directors generals d’ara (que solen durar encara menys) ja siguin un record llunyà. Fins i tot els gestors d’actius a llarg termini no conserven les seves accions més de deu anys. Els qualificadors de crèdit i les asseguradores intenten gestionar la cobertura dels riscos físics a l’hora d’avaluar prestataris i fixar primes. De moment, els senyals al mercat són massa febles perquè es puguin detectar.

El cost de l’economia ecològica

On els inversors estan més sensibilitzats és en els “riscos de transició”. Els impostos sobre el carboni, els drets sobre emissions possibles i altres polítiques per forçar el procés de fer que les economies siguin més ecològiques imposen costos en les empreses. Dels 195 signataris de l’Acord de París sobre el clima, 81 esmenten posar preu al carboni en les seves promeses per limitar l’escalfament global. I la meitat ja han fet públics impostos sobre el carboni, programes de límits i comerç, o les dues mesures alhora. Si hi afegim programes estatals i locals, ja es cobreixen el 15% de les emissions mundials, superiors al 4% del 2010.

Els riscos de la transició, un àmbit més de la política que no de la física, són menys certs que els riscos físics. Els costos actuals són insignificants; els governs amb prou feines han recaptat uns 30.000 milions de dòlars a tot el món en impostos sobre el carboni, una fracció dels 2 bilions de guanys generats l’any passat per les corporacions nord-americanes. Però si realment s’adoptessin les mesures de l’objectiu del pacte de París de mantenir l’escalfament en 2 °C respecte al nivell de l’època preindustrial, el 15% del valor mundial del mercat borsari estaria en perill. Hi ha un estudi del 2018 que conclou que els productors d’electricitat haurien de retirar una cinquena part de la seva capacitat i cancel·lar tots els projectes que tinguessin en cartera.

Però l’amenaça final vindrà dels tribunals. De les tres amenaces, és la més difícil d’avaluar. Aquest mes PG&E ha arribat a un acord d’11.000 milions de dòlars amb les asseguradores que exigien compensacions d’aquesta empresa energètica arran d’uns pagaments que han hagut de fer a propietaris i empreses en relació amb els incendis forestals... produïts pels cables elèctrics.

Demandes climàtiques

Demostrar la culpabilitat d’una empresa en desastres naturals mai havia sigut tan fàcil. Els demandants han de demostrar que han patit danys, que el demandat els va causar i que el tribunal pot reparar-ho (per exemple, amb danys i perjudicis). L’any 2012 un tribunal federal dels EUA va desestimar una denúncia presentada per residents de Mississippí contra 34 grans emissors de carboni per danys causats per l’huracà Katrina. Argumentaven que el canvi climàtic l’havia fet encara més destructiu.

Amb tot, les demandes “climàtiques” contra les empreses van en augment. L’any passat l’estat de Nova York va demandar ExxonMobil per haver enganyat els inversors sobre els riscos per a les empreses arran de les regulacions adoptades pel canvi climàtic (l’empresa ho nega). Els avenços de la ciència del clima fan que establir la causalitat sigui més creïble, per bé que no més fàcil. Alguns comtats nord-americans han demandat empreses petrolieres gegants amb arguments semblants als dels demandants de Mississippí.

El 2017, la Financial Stability Board (FSB) va publicar unes pautes voluntàries adreçades a empreses i inversors sobre la declaració d’aquests riscos. Grans gestors d’actius, com BlackRock, els han donat suport en un principi. Però les empreses es mostren reticents a ser les primeres a reconèixer les vulnerabilitats. Temen que el mercat castigui, en comptes de recompensar, aquesta transparència. Fins que no siguin obligatòries, doncs, la cosa més probable és que les empreses mirin cap a una altra banda.

- THE ECONOMIST -