Els riscos laborals que amaga la fibra òptica
L’alt grau de subcontractació i els accidents laborals segueixen afectant els tècnics de telefonia
BarcelonaL’abril del 2015 al voltant de 15.000 instal·ladors de Telefónica Movistar van convocar una vaga indefinida a tot Espanya que es va allargar dos mesos i mig. La gran aturada va paralitzar completament el servei i va deixar un balanç de 200.000 clients afectats. Els treballadors del sector denunciaven els baixos salaris, les llargues jornades laborals i l’alt grau de subcontractació que existia per cobrir la demanda. Després de 74 dies d’intenses negociacions, els sindicats i la patronal van pactar una sèrie de millores en les condicions de treball que van calmar els ànims dins el gremi. Malgrat tot, sembla que la precarietat encara segueix instal·lada en el sector. Aquest mes d’abril els sindicats van tornar a denunciar la situació davant els incompliments de les grans firmes.
El principal problema a què estan exposats una gran part dels instal·ladors és la subcontractació. Arran de la vaga del 2015, Movistar va comprometre’s a tenir en nòmina el 70% del personal que necessiten per instal·lar les xarxes de telefonia. Els sindicats, però, creuen que aquesta promesa encara es manté incomplerta. Segons dades de Comissions Obreres (CCOO), cap de les empreses subcontractades per Telefónica respecta aquest acord. De fet, algunes com EFF o Liteyca tenen més de la meitat de la plantilla sota aquestes condicions laborals. L’incompliment de la ràtio 70/30 és el tema que ha fet revifar les protestes del sector, però la qüestió va més enllà.
L’escassa prevenció de riscos laborals també preocupa als treballadors. Declaren que són comuns i que hi ha una preocupant falta de personal. “Hi ha d’haver una persona que ha de vigilar el perímetre de tota la zona on s’està treballant”, explica Juan Carlos Serrano, coordinador sectorial i responsable de l’àrea de política industrial de Comissions Obreres. No obstant això, assegura que molt sovint aquesta figura “no hi és”. La falta de prevenció fa que es produeixin una sèrie d’accidents que, en cas que es complissin els estàndards, es podrien evitar. El Roberto Amigo, un treballador de l’empresa Comfica, recorda com un dels seus companys va patir un accident. “Un dia de pluja, un sol treballador va anar a muntar una instal·lació d’altura”, comenta. Segons apunta, la feina del seu company requeria almenys “dues persones”. En un moment donat, aquell instal·lador “va relliscar, va caure des d’un altura considerable i es va donar un cop al cap que li va provocar una commoció cerebral”. En comptes d’aturar la instal·lació, “l’endemà es va col·locar immediatament un altre instal·lador” per acabar la feina, diu Amigo.
A banda d’això, una part important dels accidents estan motivats per la pressió a què estan sotmesos els empleats del sector. “Les millores salarials van associades a la producció”, explica Serrano. Per cada instal·lació finalitzada, Telefónica atorga una sèrie de punts que, a final de mes, es tradueixen en una retribució extra. Cada punt es paga a sis euros. Les veus entrevistades, però, expliquen com la quantitat de punts que s’atorguen a cada acció s’ha anat reduint al llarg dels anys. “La instal·lació de la fibra equivalia a vuit punts, però ara ja només en val quatre”, assegura Amigo.
Aquesta mesura incentiva alguns empleats a treballar hores extres per poder complir amb el màxim de comandes possibles. “Hi ha gent que necessita els diners; alguns tenen càrregues familiars i no volen perdre la feina”, argumenta Amigo.
Perjudicats de rebot
La gran pressió a què estan sotmesos els instal·ladors els obliga a tancar el màxim de treballs possibles. Les presses, però, acostumen a ser males conselleres, i això acaba repercutint tant en la qualitat del servei (i, per tant, al client) com en altres instal·ladors. Els treballs de més valor afegit, com podrien ser una avaria, només els pot resoldre el personal propi de l’empresa. Amigo reconeix que s’ha passat “setmanes senceres” solucionant els efectes d’aquest tipus de feines mal fetes. Cables de coure sense retirar o fils que travessaven menjadors de casa sense estar fixats a la paret han sigut alguns dels desastres que ha hagut de solucionar aquest treballador.
El sector, a més, es queixa dels horaris, actualment molt confusos. A priori els instal·ladors han de complir amb les vuit hores diàries de treball. No obstant això, els mateixos treballadors encara desconeixen a partir de quan poden començar a comptabilitzar la seva jornada laboral. “Ens poden posar una instal·lació a les vuit del matí, però potser tenim una hora de desplaçament que no sabem si es té en compte”, comenta Amigo.
