Indústria
Economia 02/08/2021

Rubí, la capital catalana de la indústria

És la ciutat de Catalunya amb més llocs de treball vinculats al sector manufacturer

Rut Font Camats
3 min
Polígons industrials a Rubí

BarcelonaEl que va començar amb tres fàbriques d’aiguardent i uns quants telers preindustrials ha esdevingut un dels pilars de la indústria catalana. Rubí, situada al Vallès Occidental, apareix a les estadístiques com la ciutat del territori amb més treballadors d'aquests sectorsi amb uns antecedents que abasten des de grans fàbriques tèxtils fins a la presència d’empreses tan diverses com Peta Zetas i el fabricant de l’hummus d'Hacendado. Actualment, Rubí acull 1.153 empreses entre les 400 hectàrees que formen els seus 11 polígons industrials.

La majoria de naus les ocupen petites i mitjanes empreses de sectors molt diversificats: “Tenir tant d’espai afavoreix la presència d’aquestes empreses, que treballen les unes per les altres”, explica Manuel Jiménez, president de la patronal Fòrum Empresarial Cecot Rubí, que assegura que entre les més grans hi destaca el sector químic. Aquestes companyies van generar el 2018 un valor afegit en el PIB de la ciutat de 914,9 milions d’euros, tal com marquen les xifres de l’Idescat, gairebé la meitat de l'economia municipal. A més, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 36,7% dels llocs de treball de Rubí estaven vinculats amb el sector industrial l’any 2019. En segon lloc es troba Granollers amb un 17,5%.

Del tèxtil al metall

L’imperi industrial rubinenc no va néixer del no-res. Tot va començar amb tres fàbriques d’aiguardent que exportaven a Cuba, però el sector hegemònic va ser el tèxtil durant cent anys. A principis del segle XIX l’empresari Miquel Calvet va muntar La Llana, la primera fàbrica moderna. Una mica més tard, el 1836, va arribar a Rubí Narcís Menard, el primer empresari que va obtenir permisos per construir dues fàbriques de vapor. “La primera havia arribat a Barcelona tres anys abans; això mostra com n'és de primerenca la indústria a Rubí”, explica Jaume Parras, historiador local amb un màster en història moderna i contemporània. Una de les empreses industrials, el Vapor Vell, va mantenir una competència ferotge amb una altra tèxtil, el Vapor Nou, fins al punt que el director general d’aquesta última va amenaçar amb acomiadar els seus treballadors si tenien familiars treballant pel Vapor Vell.

Després de la Guerra Civil el sector metal·lúrgic va començar a agafar embranzida. “La riuada del 1962 va ajudar a accelerar aquest canvi, ja que van arribar moltes subvencions”, reflexiona Parras. Així doncs, van aterrar a Rubí 145 empreses del metall que donaven feina a més de 7.500 treballadors. De fet, dues de les empreses més icòniques de Rubí van arribar a la ciutat durant aquests anys. El 1951 es va instal·lar al centre del municipi Josa, una empresa productora de material elèctric, que quinze anys més tard ja tenia 1.500 empleats. “Va créixer molt amb la urbanització de les ciutats metropolitanes. Als 80 hi havia algú que hi treballava en cada família rubinenca”, assegura l’historiador. Actualment es diu BJC i forma part de Siemens. La crisi de la construcció del 2008 va colpejar fort l'empresa, però encara es troba a Rubí amb unes dimensions més petites. Paral·lelament, s'hi va implantar Material Clínic, col·loquialment coneguda com a Can Tripas, ja que fabricava fils de sutura amb intestins de vaques. Ara és B Braun i, tot i que té la seu central a Alemanya, és un dels principals subministradors de material hospitalari d’Espanya, segons Cecot. Al mes de maig va obrir una segona planta a Rubí on fabrica sutures quirúrgiques de manera automatitzada.

Un "cop d'estat" a petita escala

Els anys 70 i 80 van ser una època d’expansió, però també de crisi, per a Josa. El 1983, davant la gran recessió econòmica, l’empresa de mecanismes elèctrics estava al fil del tancament. Per això, els treballadors van muntar una mobilització que van seguir 2.000 persones, entre empleats i familiars. Les protestes van acabar convertint els treballadors en els principals accionistes de l’empresa i el màxim dirigent obrer va passar a ser el gerent, tot i que no va durar gaire al càrrec. Els seus treballadors, que el van definir com a “despòtic i poc eficient”, segons l’historiador local Jaume Parras, el van obligar a dimitir: “Va arribar un dia a l’empresa i els treballadors de seguretat no eren els que el coneixen. La resta d’accionistes van muntar una junta en què ell no estava present i el van fer fora”.

La reconversió

El canvi de paradigma fins a tenir l’estructura empresarial actual es va consolidar durant la crisi econòmica dels anys 80, quan Rubí es va decretar zona d’urgent industrialització i es van construir nou dels onze polígons actuals. Malgrat això, la crisi financera del 2008 i la pandèmia han posat un fre a l'expansió dels polígons. De fet, l’any passat Rubí va perdre un 13,2% dels centres de cotització industrials, segons un estudi de l'Ajuntament. Tot i això, l’informe conclou que Rubí ha pogut moderar el seu atur per "l'augment d'estabilitat del sector industrial davant del xoc econòmic”. Per a Manuel Jiménez, una manera de superar aquesta crisi és la reconversió: “Les empreses petites necessiten reinventar-se, però el pla urbanístic actual dificulta el canvi de negoci o fer dues activitats en una parcel·la”. Per això, el president de Cecot creu que cal actualitzar el pla per assegurar que Rubí segueixi sent “un poble industrial important”.

L'efecte de la crisi
  • Continental Automotive marxa de Rubí La multinacional tancarà la seu a Catalunya, el que posa en risc uns 740 llocs de treball. Actualment, la companyia busca inversors per salvar el recinte de Rubí.
  • Ipagsa acomiada a 61 treballadors L'empresa d'arts gràfiques Ipagsa va anunciar a mitjans de juny que també abaixa la persiana i va obrir un ERO que afecta 61 treballadors.
  • Eurofragance ven menys La companyia especialitzada en fragàncies va facturar un 13% menys el 2020 a causa de la pandèmia.
  • La plantilla de BASF en ERTO La mesura s'ha pres per la caiguda de producció de la indústria química a causa del covid-19. Els treballadors afectats tenen dret al 85% del sou.
stats