Sánchez fia als bancs el rescat de les empreses afectades pel Covid-19

Dels 183.000 M€ de crèdits que vol fer arribar als perjudicats, el 45% no tindran l’aval de l’Estat

L’anunci del govern espanyol per mobilitzar 200.000 milions per sostenir l’economia recorda un model ja aplicat en el passat, tot i que en un context molt diferent. El lector potser recorda el pla Juncker, un projecte de la Comissió Europea pel qual Brussel·les avalava una part dels crèdits que demanaven les empreses als bancs. Per optar al pla Juncker, les empreses havien de presentar un projecte empresarial i, després d’analitzar-lo, la Comissió Europea decidia si avalava el projecte.

El sistema escollit per Pedro Sánchez té similituds amb el pla Juncker (tots dos comptaven amb la col·laboració entre els bancs i l’administració), però amb una gran diferència: el pla Juncker servia per finançar infraestructures i projectes empresarials viables. Pedro Sánchez, en canvi, demana als bancs que donin crèdits per sostenir empreses que, en cas contrari, probablement hauran de tancar.

17.000 M€

Són els diners que sabem, a hores d'ara, que es gastarà immediatament l'Estat

Dels 200.000 milions que Sánchez ha anunciat que es mobilitzaran, l’Estat en dedicarà 17.000 a diferents mesures de tipus social (atur, autònoms, ajudes a la dependència, etc). És a dir, aquests 17.000 milions són els únics que, a hores d'ara, sabem que es gastarà l’Estat. Aquesta despesa farà créixer el dèficit, però moderadament (al voltant d’un 1,5%).

Els altres 183.000 milions els donaran els bancs en forma de crèdits a les empreses i les famílies. I d’aquests diners, un 55% (és a dir, 100.000 milions), el garantirà l’Estat a través de l’ICO. Això vol dir que els 83.000 milions restants els hauran de posar els bancs sense tenir cobertura de l'Estat i, per tant, amb risc de perdre'ls. Ho faran?

“El 100% dels diners els posaran els bancs –confirma un portaveu del ministeri d’Economia–, i l’ICO garantirà una part d’aquests diners”. Això vol dir que l’ICO no es gastarà aquests diners necessàriament, ja que només donarà un aval i, si l’empresa és capaç de tornar-los, l’Estat no s’haurà de gastar ni un euro. El dèficit públic, per tant, creixerà en funció de quantes de les empreses no puguin tornar un d'aquests crèdits avalats per l'ICO. 

Des dels bancs donen per fet que no caldrà destinar els 183.000 milions que s’han anunciat avui. De fet, els 100.000 milions que l'ICO està disposat a avalar equivalen aproximadament a un 10% del PIB espanyol, una xifra molt important. També defensen que l’important era llançar el missatge que posarà “tants diners com calgui per sostenir l’economia”.

Tot i així, la gran pregunta és què faran les entitats si les peticions de crèdits superen els 100.000 milions que l’Estat està disposat a avalar. “Si no hi ha aval de l’Estat, la morositat dels bancs se’ns dispara”, explica una font del sector.

“Els bancs només posaran diners si els obliguen o si l’Estat garanteix el 100% de la inversió”

“Els bancs només posaran diners si els obliguen o si l’Estat garanteix el 100% de la inversió”, opina una persona de l’administració habituada a gestionar fons europeus. “Potser els obliguen a fer-ho perquè el govern té mecanismes informals per forçar-los, però els bancs segur que no tenen gaires ganes de posar els diners perquè fa anys que tenen molts problemes”, afegeix.

De fet, el sector financer fa temps que té problemes per aguantar, motiu pel qual els reguladors els segueixen empenyent cap a més fusions (ja que permeten retallar els costos i, per tant, això els possibilita ser rendibles). Aquesta mateixa font avisa que “si els fan assumir més riscos, els bancs potser també patiran i llavors tindrem una crisi bancària”.