Economia 24/04/2021

El de Seat el 1993, el pitjor ERO de la història

La modernització de la planta va dur a un expedient que va deixar 9.000 treballadors sense feina

2 min
Més de 30.000 persones es van manifestar a Barcelona contra els acomiadaments a Seat el novembre del 1993.

La reducció de plantilles que ara plana sobre la banca va ser per a la indústria el pa de cada dia durant els anys 80 i 90. Seat, la primera empresa industrial de Catalunya, no se’n va escapolir. L’empresa d’automoció tenia l’any 1980 uns 32.000 empleats, més del doble dels que té ara. La renúncia de Fiat a quedar-se amb la primera empresa d’automòbils d’Espanya i l’arribada de Volkswagen per comprar Seat van tenir un important cost econòmic, però també laboral.

Entre el 1980 i el 1985, Seat ja va anant reduint la seva plantilla, en gran part amb prejubilacions i baixes incentivades. Després, quan Volkswagen en va prendre el control total, la posada en marxa de la nova fàbrica de Martorell el 1993 i la fi de la producció a la Zona Franca el van portar a ajustar encara més la plantilla. Seat tenia poc més de 24.000 treballadors i la nova direcció de Volkswagen va plantejar l’acomiadament de 9.000 empleats.

“No hi havia cap altre remei”, reconeix a l’ARA un directiu de l’època, que posa en valor com es va fer l’ajustament, no en funció de l’antiguitat ni del sou dels empleats que havien de marxar, sinó en funció dels llocs de feina que ocupaven. L’acomiadament massiu va portar vagues, manifestacions i la injecció de fons públics. El 1994 s’acordava que l’Estat aportaria 33.000 milions de pessetes, la Generalitat 8.000 milions i Volkswagen invertiria 206.000 milions de pessetes. Però el cost públic va ser molt superior. L’Estat ja havia sanejat l’empresa quan Volkswagen en va prendre el control. Es calcula que la injecció total de l’Estat va ser d’uns 400.000 milions de pessetes, si es compten recapitalitzacions prèvies i el cost per a l’erari públic de les prejubilacions i l’atur per als empleats que van deixar l’empresa.

Modernització

El 1981 Fiat va abandonar i Seat va quedar en mans de l’Estat a través de l’INI. Juan Miguel Antoñanzas, aleshores president de Seat, ho recorda així: “D’un dia per l’altre ens vam quedar sense soci, sense productes futurs i sense mercat d’exportació”. Però va aconseguir trobar un soci: Volkswagen, que el 1986 ja en tenia el 100%. Tothom era conscient que sobrava plantilla. Seat havia quedat obsoleta. Una dada ho revela: la producció per hora era un 32% inferior a la de Volkswagen. Per fer 1.500 cotxes al dia hi havia 24.000 empleats, ara es fan 2.200 cotxes diaris amb 15.000 treballadors.

“Seat va passar de ser una planta on es muntaven els cotxes pràcticament a mà a tenir la planta més moderna d’Europa del moment a Martorell”, explica un exempleat. Manuel Gallardo, membre de la UGT i president del comitè d’empresa del 1983 al 1998, va liderar les protestes contra els acomiadaments, però també va negociar per modernitzar les relacions laborals –va introduir els contractes de relleu– i va portar la veu dels treballadors de Seat als òrgans europeus de treballadors del grup.

Més de 20 anys després, Matías Carnero (UGT), l’actual president del comitè, s’ha convertit en el primer representant de Seat al consell de supervisió de Volkswagen.

Les xifres de la reestructuració
  • 2.400 Milions d’euros Són els recursos públics que es van destinar a Seat els anys 80 i 90, uns 400.000 milions de les antigues pessetes
  • 15.000 Empleats Seat té ara uns 15.000 empleats, quan al 1993 eren 24.000 i a començament dels 80 superaven els 32.000
stats