Economia 11/06/2012

4 semblances i 4 diferències entre el rescat d'Espanya i el de Grècia

El ministre d'economia, Luis de Guindos, va insistir en les diferències entre els rescats europeus i l'ajuda que havia rebut Espanya

Vicenç Moliné
3 min
EL DUBTE  De Guindos va dir que l'ajuda només implicarà condicions per als bancs, però l'Eurogrup no ho va deixar clar.

BarcelonaAbans que Rajoy enviés a De Guindos un missatge al mòbil en què afirmava que "Espanya no és Uganda", una de les frases més repetides tant per Zapatero com per Rajoy era l'afirmació que el cas d'Espanya no és el mateix que el de Grècia. Dissabte, De Guindos va insistir a recalcar aquestes diferències, que hi són, però va obviar les semblances, que també hi són. Aquestes són les principals:

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

4 semblances:

  • Responsabilitat pública. Tot i que el préstec que rebrà Espanya és per recapitalitzar els bancs, el destinatari primer dels diners és el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i el comunicat de l'Eurogrup recalca que el responsable de tornar els diners és l'estat espanyol. Brussel·les i Madrid estan buscant una fórmula comptable perquè el préstec no repercuteixi en el nivell de deute espanyol, que augmentaria en un 10% fins a arribar a més del 70% del PIB, però els mercats ja han reaccionat i la prima de risc ha tornat en un sol dia als 520 punts bàsics. Grècia, que va rebre els diners europeus per recapitalitzar el seu propi deute, també és responsable de tornar el préstec que va rebre dels seus socis europeus i de l'FMI.
  • Condicionalitat. Grècia va rebre els préstecs dels seus socis europeus a canvi del compromís d'aplicar totes les mesures que recomanés la 'troica' per reduir l'elevat dèficit i deute grec. De Guindos va insistir en el fet que el préstec rebut per Espanya no incloïa condicionalitats més enllà de les que s'aplicarien als bancs rescatats, però el comissari europeu de Competència, Joaquín Almunia, ha recordat aquest matí que "qui dóna diners, mai els dóna a canvi de res". De fet, el comunicat de l'Eurogrup ja incloïa la frase "les correccions dels desequilibris macroeconòmics serà seguida de prop i de forma regular en paral·lel a l'ajuda financera".
  • Vigilància de la 'troica'. El ministre de finances alemany, Wolfgang Schäuble, ha desmentit De Guindos, que va assegurar que "els homes de negre" no vindrien a Espanya. Com a Grècia, la 'troica', formada per tècnics de la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i l'FMI, supervisarà l'ús dels fons rescatats, les reformes del sector financer i el compliment dels objectius de dèficit.
  • Reacció negativa dels mercats. El primer rescat grec no va servir per aturar la pressió dels mercats sobre les economies europees i les retallades del govern grec van empitjorar la recessió que patia el país, amb la qual cosa el seu nivell de deute es va tornar insostenible. A Espanya, a l'espera de saber els detalls del rescat, la borsa ha caigut i la prima de risc ha recuperat els 520 punts bàsics. Experts com Joseph Stiglitz o Xavier Sala i Martín ja han expressat els seus dubtes sobre la utilitat del rescat.

4 diferències:

  • Quantitat del rescat. L'Eurogrup ha garantit a Espanya una línia de crèdit de fins a 100.000 milions d'euros, que Espanya anirà demanant a mesura que necessiti recapitalitzar bancs amb problemes. En ser un rescat enfocat al sector bancari, la xifra no és comparable amb la de Grècia, que en un primer moment va demanar 110.000 milions i que posteriorment es va ampliar fins als 240.000.
  • Rescat als bancs. L'Eurogrup va avançar dissabte que el rescat era específicament per recapitalitzar els bancs espanyols, al contrari que en el cas grec, en què el rescat era per a les finances nacionals. Això es tradueix en el fet que els diners europeus es canalitzaran a les entitats que els necessitin a través del FROB, mentre que a Grècia els diners es van destinar a les finances públiques.
  • Prestadors europeus. Els 100.000 milions que rebrà Espanya seran, per primera vegada en un rescat d'un país de l'eurozona, exclusivament europeus. Tant en el cas grec com en el d'Irlanda i Portugal l'FMI va aportar una part del capital i van reduir la càrrega per al fons de rescat europeu, acabat de crear i sota sospita de ser insuficient. La presència de l'FMI entre els prestadors explicava la seva presència a la 'troica' a l'hora de supervisar l'aplicació de les reformes a Grècia. En el cas espanyol, hi és en qualitat d'assessor de cara a la recapitalització bancària.
  • Sense quitança. Els dos recats grecs es van alternar amb dos acords per descomptar un 20% i un 50% del cost del deute per a Grècia, i es va canviar el termini de venciment i la rendibilitat dels bons grecs en mans dels bancs i les entitats financeres. En el cas espanyol encara no s'ha plantejat cap quitança, tot i que els inversors no paren d'augmentar l'interès que exigeixen al govern espanyol per prestar-li diners davant la por d'un impagament.
stats