PANDÈMIA

La sortida de la crisi del covid-19 a la Xina vista per un català

El director d’una pime catalana amb negocis al gegant asiàtic destaca que la contundència dels confinaments va ser efectiva contra la pandèmia

Les comparacions entre la Xina i Espanya per la gestió de l’epidèmia de covid-19 són constants, però sovint poc informades. No obstant això, les relacions comercials entre els dos països fan que molts empresaris puguin comparar les mesures econòmiques i laborals a les dues bandes i que destaquin, per sobre de tot, la contundència dels confinaments i les mesures sanitàries preses pel govern xinès, especialment si es comparen amb les que han adoptat els estats occidentals.

És el cas de Pep Garcia, director general de Maxchief Europe, una empresa amb seu a Barcelona dedicada a la fabricació i exportació de mobles de plàstic plegables, especialment taules i cadires. Tenen clients en més d’un centenar de països, i el 2018 van tancar amb vendes per valor de més de nou milions d’euros. La companyia té capital català i de Taiwan -on hi ha la matriu de la firma-, i té plantes de producció a la Xina continental, concretament al sud del país.

En el cas de la Xina, “el 25 de gener va començar el problema”, explica Garcia. Com és sabut, l’expansió de l’epidèmia pel país va coincidir amb les vacances de l’Any Nou Xinès, durant les quals milions de persones viatgen arreu del país per celebrar el canvi d’any amb la família -de manera semblant al Nadal a Europa- o simplement per fer turisme. Aquest any les vacances s’acabaven oficialment el dia 2 de febrer, però el govern va prohibir reprendre els moviments fins al dia 10, és a dir, vuit dies més tard. Durant aquest període de temps, l’activitat econòmica del gegant asiàtic va estar sota mínims. Després dels confinaments més durs dels primers dies, però, les administracions han anat reobrint el país gradualment, en funció de com evolucionava la malaltia en cada territori.

D’aquesta manera, els ciutadans que s’havien hagut de quedar confinats lluny dels seus municipis van anar tornant de manera esglaonada. Tot i així, un cop tornaven a casa seva no es podien incorporar immediatament a la feina sense passar per un període d’aïllament en quarantena de dues setmanes, explica Garcia. Si després d’aquest temps no desenvolupaven la malaltia, ja podien treballar. Un cop reobertes les fàbriques, però, els empleats han tornat per fases, no tots de cop, i ho han fet amb mesures per evitar contagis, com ara portar mascareta.

“La bona notícia és que s’ha anat reprenent l’activitat”, diu Garcia. A les fàbriques de Maxchief en territori xinès a mitjans de març ja es treballava “a un 90% de la capacitat”, per la qual cosa l’empresa està gairebé a ple rendiment a la Xina. És cert, però, que les plantes són lluny de l’epicentre de la malaltia, que és a Wuhan, i és per això que han tingut autorització abans per tornar a la normalitat. Si fossin dins de la regió més afectada segurament encara estarien molt per sota d’aquests nivells d’activitat.

Aturada total

Garcia destaca que a la Xina “es va parar completament”. El govern, recorda, “va paralitzar amb molta valentia” l’economia per aturar l’avanç de la pandèmia. “A Europa no ens ho hem cregut del tot i ens ha costat molt”, diu. Garcia parla també del cas espanyol: “Hem vist la Xina i Itàlia, però hem acabat fent 14 dies tard”, es lamenta.

“La medicina era clara”, diu: “Molts controls” i “traçabilitat amb intel·ligència artificial”, unes mesures que els països occidentals no duen a terme per diverses raons, tant tècniques com de respecte als drets fonamentals. Garcia creu que les autoritats europees han “passat part de la responsabilitat al nivell privat”. A la Xina, en canvi, l’estat controla tots els àmbits de la vida pública i ha tingut un paper més actiu.

El director general de Maxchief assegura que quan el covid-19 es va escampar més enllà de l’Àsia van notar una forta davallada de l’activitat, fins al punt que la facturació els va caure molt sobtadament en pocs dies. I a partir de la declaració d’emergència el 16 de març, alguns clients van avisar que retardarien els pagaments, una situació que es repeteix en gairebé totes les empreses del país. El fet que ara la Xina ja funcioni gairebé a ple rendiment ha girat la truita, i ara és el país asiàtic el que espera que l’economia es reactivi a la resta del planeta.