Narcís Serra, abans del judici de Catalunya Caixa: "no me'n penedeixo perquè el que vaig fer és el que havia de fer"

L'Audiència Nacional jutja l'expresident de l'entitat i 40 exdirectius més per una pujada de sous "irresponsable"

Aquest dijous comença a l'Audiència de Barcelona el judici contra l'excúpula directiva de Catalunya Caixa pels augments de sou dels seus exdirectius, els quals l'acusació considera desproporcionats. A més, la pujada va tenir lloc en un context en què la situació econòmica era molt delicada. No obstant això, l'expresident de Catalunya Caixa, Narcís Serra, creu que la pujada de salaris estava justificada: "no me'n penedeixo perquè el que vaig fer és el que havia de fer", ha afirmat aquest matí abans d'entrar al tribunal.

Aquests augments es van mantenir després que Catalunya Caixa rebés les injeccions de diners públics del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), que és una de les acusacions, juntament amb la fiscalia i la CUP, que demanen quatre anys de presó per a Serra i Adolf Todó, també expresident de l'entitat. A part, les acusacions també demanen dos anys de presó per als 39 membres del consell d’administració. La fiscalia veu “irresponsable” la política de retribucions i vol que els acusats indemnitzin el FROB amb 2,5 milions.

El fet que hi hagi una quarantena d’acusats dilatarà el judici, que es podria allargar dos mesos, i ha obert la porta a la hipòtesi d’un pacte de conformitat que a hores d’ara sembla complicat. El volum d’acusats també ha fet que el judici hagi trigat més d’un any a tenir data i que se celebri en una sala més gran.

A banda, l'Audiència Nacional continua investigant el forat de més de 700 milions d'euros en la gestió immobiliària de Caixa Catalunya en l'època de Narcís Serra i Adolf Todó.

Cap perjudici econòmic

El fiscal creu que, tot i la situació econòmica de l’entitat, el consell d’administració presidit per Serra va contractar Adolf Todó i Jaume Masana el 2008 i els va atribuir unes retribucions “desproporcionades” tenint en compte la “situació real d’insolvència” de l’entitat i el context de “greu crisi econòmica”. Les defenses de Serra i Todó -exercides pels penalistes Pau Molins i Joan Segarra- argumenten, però, que no hi ha “ni el més mínim indici” que els augments “causessin cap perjudici econòmic” i apunten a estudis que certifiquen que “estaven per sota” de la mitjana del sector.

Pel que fa als increments concedits a Todó després de la primera injecció del FROB, la defensa assegura que es tractava d’una actualització del sou “d’acord amb l’augment del cost de vida” i que complia amb la normativa. Serra i Todó defensen que sempre van actuar “amb lleialtat”. L’expresident hi afegeix que el seu càrrec era només “representatiu”.

Més continguts de