Tambors de gran coalició al Cercle d’Economia

L’Ítaca del gran empresariat es diu estabilitat. És difícil arribar-hi, però no per això es cansen de perseguir-la. En la política catalana tradicional això tenia un nom, sociovergència. A la política espanyola, gran coalició entre PP i PSOE. Al Cercle d’Economia li sembla que el nou líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, podria contribuir a aquesta causa. El president, Javier Faus, li demana al polític gallec "unitat d’acció" amb el PSOE per assolir grans acords d’estat en energia i pensions, un pacte de rendes per repartir els costos de la inflació o, fins i tot, fer un acord de solidaritat intergeneracional amb els joves ("els grans oblidats"). Tot això sense renunciar a l’alternança de govern, diu Faus.

Feijóo no dona una resposta exacta a aquesta petició, però mostra tot allò que li agrada al públic de la reunió del Cercle, que aquest divendres celebra la seva última jornada. Repeteix la paraula "estabilitat", carrega contra la mentalitat "centralista o neocentralista" d’Espanya i critica els polítics que "viuen de la fricció". José María Lassalle (de l’ala moderada del PP i membre de la junta del Cercle) somriu escoltant-lo i assenteix. Fins i tot cita Miquel Roca com a referent. També carrega contra l’independentisme i reivindica que els catalans "vibressin" amb la selecció espanyola a Cornellà, fa unes setmanes.

El seu discurs va seguit d’una ovació i Faus assenyala l’"aplaudímetre" com a senyal que el seu discurs ha agradat. A l'acabar, l’exalcalde Xavier Trias puja a saludar-lo efusivament (es coneixen de quan el gallec dirigia l’Institut Nacional de la Salut) i Feijóo se’n va acompanyat d’Alejandro Fernández. El líder popular català carrega una crossa tota l’estona però en cap moment la utilitza per caminar. També treu el nas Alberto Fernández Díaz, tot i que ara en teoria només és advocat.

Abans de Feijóo ha parlat el conseller d’Economia, Jaume Giró, en presència de Victòria Alsina, la seva homòloga d’Exteriors. Giró recorda les constants peticions que des de fa dècades s’han fet des de Catalunya, i des del Cercle, per canviar les polítiques centralistes. El conseller ho veu una prova que és gairebé impossible que això canviï. "Tant de bo m’equivoqui, i que algun dia proper l’Estat acabi atenent les demandes que des del Cercle i la majoria dels catalans reclamem". A l'acabar, Faus inquireix Giró sobre si es veu fent política "molts anys". "Quines són les teves ambicions legítimes?", li demana amb un somriure.

El conseller es limita a respondre que està "encantat" d’haver fet el pas. L’agenda d’aquest divendres està molt plena. "Anem justos de temps", diu el president del Cercle mirant el rellotge. Però Giró vol que li facin més preguntes: "Una ràpida". Llavors Faus se serveix d’una pregunta formulada des de la platea: "¿Serà candidat a la presidència de la Generalitat?" Però Giró no vol respondre: "Una altra!" "Pasapalabra", remata Faus.

Rictus seriós

L’acte central és la visita de Pedro Sánchez i d’Ursula von der Leyen. Abans arriba el president Pere Aragonès per donar-li la benvinguda a Catalunya. Aragonès ve en un Seat Alhambra (marca catalana, fabricat a Portugal, però). El president espanyol ho fa en un Audi A6 (fabricat a Alemanya). Quan arriba Von der Leyen (que va amb Mercedes), tots entren a l’hotel on se celebren les jornades, però la presidenta europea i l’espanyol es queden encallats durant uns segons a la porta giratòria de l’hotel.

Les vistes des de l’hotel són magnífiques, i tots tres líders, juntament amb Faus, van fins a una terrassa i mantenen una petita reunió privada. Aragonès li ensenya l’horitzó a Von der Leyen (segons els assessors del president, li explicava on era la Sagrada Família i on es faria el hub audiovisual, a les Tres Xemeneies del Besòs). Quan escolta Aragonès, Sánchez fa sempre un rictus seriós, potser per demostrar que es pren seriosament la crisi de l’espionatge amb Pegasus. Però amb Von der Leyen el president espanyol treu el seu millor somriure.

Contra la "guerra de Putin"

Von der Leyen s’ha fet canviar el faristol que utilitzen tots els ponents de les jornades i n’ha demanat un de només un metre, segurament perquè l’altre és massa alt. La líder europea té el públic entregat des del primer moment, quan diu "bon dia" en català i ja rep una ovació. És evident que ella i "Pedro", com l’anomena, tenen una bona relació, i ella li agraeix haver-la ajudat "des del primer dia" en la creació dels fons europeus. Ella sembla donar suport evident al Midcat (el gasoducte que connecta Catalunya amb França, una obra aturada inexplicablement des de fa anys) i mostra la seva determinació per combatre Rússia: "La guerra de Putin és un atac a tot allò en què creiem", proclama. Des de la finestra de la sala on parla gairebé es pot veure el iot d’un oligarca rus, que segueix confiscat al port de Barcelona.

Sánchez passa de puntetes sobre la crisi oberta amb el govern català per l’espionatge i es limita a dir que té "un profund respecte cap a Catalunya i la seva societat". Ho fa llegint dos pròmpters enormes que s’ha fet col·locar entre el públic. El president s’endú una ovació quan diu que Von der Leyen "demostra que feminitzar la política li escau a la política". Això serà el principi d’un llarguíssim discurs que havia de durar vint minuts i acaba durant més del doble. Potser per aquest motiu s’acaba el temps i, trencant la tradició, no se li fan preguntes quan acaba la seva intervenció.