Desconnectats del teletreball

El 16% de la població té problemes per accedir a internet perquè no té fibra òptica

12 de març: el president de la Generalitat, Quim Torra, demana a les empreses que “facin tot el possible” perquè “en els pròxims dies el teletreball sigui una manera de treballar usual i comuna”. 17 de març: el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciava després del primer consell de ministres ordinari un cop decretat l’estat d’alarma que establirien el teletreball “com a mesura de flexibilitat”.

També han insistit en el mateix missatge i en innumerables ocasions d'ençà del confinament ministres, consellers, patronals i sindicats. El problema, però, és que hi ha un gruix d'autònoms, empresaris i treballadors per als quals fer teletreball és una missió impossible. El motiu: a casa seva no arriba la fibra òptica, sumat al fet que, molts cops, no tenen cobertura.

La Generalitat xifra en un 16% la població catalana que no disposa d’aquesta infraestructura un cop acabi l’últim projecte aprovat. Una d'aquestes persones és l'Eva Navarrete, traductora i presidenta del Centre Cultural de Marata. Aconseguir parlar amb ella és una odissea. El seu mòbil no té cobertura i la comunicació ha de ser per Telegram. Viu en una masia de tres plantes al mateix nucli de Marata, que forma part de les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental), a només uns 40 quilòmetres de Barcelona.

Intenta fer la trucada des de la planta baixa però sense èxit, tot seguit puja a la planta del mig, opció també fallida i, finalment, des de les golfes aconsegueix establir la comunicació. Té ADSL amb Telefónica, amb cobertura mínima, pel qual paga 80 euros al mes. Pot anar fent les traduccions però tan bon punt ha de fer consultes, les coses es compliquen. "Els talls d'internet són constants, tenir una videoconversa de feina és impossible, ho has de fer amb la càmera apagada. No puc participar en reunions telemàtiques ni visualitzar un vídeo", explica.

"Els talls d'internet són constants, tenir una videoconversa de feina és impossible i visualitzar un vídeo també", assegura Navarrete

Les seves dues filles estudien una a la Universitat de Vic i l'altra a Bellaterra i des del confinament no poden seguir les classes online. "Tenen ordinador i mòbil però no infraestructura", lamenta.

Els 170 veïns que formen part d'aquest nucli, entre els quals també hi ha empresaris, es troben en la mateixa situació que ella. Un d'ells ja ha optat directament per pagar un satèl·lit per mantenir actiu el seu negoci.

La Fundació Guifi.net ha fet als veïns un pressupost per fer la instal·lació de fibra òptica al nucli, que puja a 80.000 euros. Pagant 1.500 euros per domicili encara els en faltarien 20.000 per arribar-hi. Han enviat el projecte a l'Ajuntament i esperen que, com a mínim, es faci càrrec d'aquesta part. "Fa gràcia veure com ens demanen que optem pel teletreball, però que algú ens expliqui com ho fem si no tenim aquesta possibilitat", lamenta aquesta traductora.

Les trampes del teletreball durant el confinament

Penjar un simple vídeo a Twitter s'ha convertit per a Ferran Reyes en un calvari. Viu a Flix (Ribera d'Ebre) i té una start-up, Vocdoni, que és una plataforma de participació amb vot digital anònim i verificable que permet fer assemblees generals d'organitzacions o pressupostos participatius per a ajuntaments. L'empresa està formada per vuit persones que viuen en diferents pobles de Catalunya i totes estan fent teletreball. "Les videotrucades no em funcionen", explica Reyes. A això se li ha d'afegir que ell és l'encarregat de pujar les aplicacions a plataformes com Google Play. "El que trigaria cinc minuts a fer des de Tarragona, a Flix s'allarga fins a una hora", lamenta. Això fa que perdi el fil del treball i incompleixi els terminis que s'ha marcat. "Has d'estar fent moltes feines en paral·lel, quan es penja has de tornar a començar, i tot això en una època en què necessites ser productiu", insisteix.

L'alcalde del municipi, Francesc Barbero, assegura que són poques les cases en què es troben en la situació de Reyes. El municipi, tip de la mala connexió, va recórrer a una empresa comarcal, Xarxes de l'Ebre Internet i Comunicacions (XEIC), per garantir un bon accés a internet. "La solució ha passat pel territori i de moment està aguantant bé", lamenta.

L'Ivan Solé viu a Ascó, a només sis quilòmetre de Flix. Amb la seva parella van crear l'empresa Nemon, de software de gestió per a companyies del sector energètic i del gas, i en què actualment ja treballen una quinzena de persones. A casa seva tampoc arriba la fibra òptica. "Per garantir una infraestructura mínima a banda de l'ADSL, he instal·lat un satèl·lit a casa", explica. Per tot plegat paga 100 euros al mes. Tot i així quan té alguna videoconferència en què ha de presentar un projecte, sovint es congela la imatge i té moltes dificultats quan ha de compartir l'escriptori de l'ordinador. "Estic treballant a una velocitat incòmode en un moment en què necessito rapidesa", explica.

Fibra òptica per a 51 poblacions

Precisament per millorar la connectivitat dels municipis que tenen problemes per accedir a internet, el Govern va aprovar fa una setmana declarar obres d’emergència deu projectes de desplegament de la xarxa de fibra òptica de la Generalitat. Afectaran 51 poblacions de 16 comarques que actualment tenen, segons va reconèixer el mateix Govern, una cobertura “insuficient”. Es preveu que el desplegament s’allargui entre 20 i 70 dies i un cop acabades les obres quedarà un 16% de la població sense fibra òptica.

Aquests projectes permetran connectar deu capitals de comarca i els municipis pels quals transcorrin. Es tracta de Puigcerdà (Girona), Moià (Barcelona), Falset, Montblanc, Valls, Gandesa (Tarragona), Solsona, les Borges Blanques, Sort i Viella (Lleida). La resta de capitals, Vendrell, el Pla de l’Estany i el Pont de Suert, hauran d’esperar. La Generalitat va apuntar que el teletreball i la formació en línia “evidencien” la necessitat de millorar l’actual infraestructura. El trànsit d’internet ha crescut arran del confinament fins a un 80%.