El trànsit puja a les autopistes per primer cop des del 2006

BarcelonaLes autopistes espanyoles van viure durant l’any 2014 el primer increment de trànsit des de l’any 2006. Des d’aleshores, les vies de pagament de l’Estat havien encadenat set anys seguits de caigudes que s’expliquen per la crisi.

Les dades del 2014 mostren un increment del trànsit del 2,5% però no permeten cap eufòria: malgrat aquest lleu repunt, la intensitat mitjana diària (IMD) del trànsit a les autopistes s’ha situat a nivells similars als de finals dels anys 90, quan la xarxa tenia 1.750 quilòmetres de longitud, pels 2.560 actuals.

Tot plegat s’explica per l’esfondrament de l’ús de les vies de pagament, que ha arribat a ser del 33% en aquest període de set anys: el 2006 hi havia un màxim de 23.867 usuaris diaris, que es van convertir en 15.932 l’any 2013.

Les dades del ministeri de Foment revelen que les autopistes van rebre una mitjana de 16.346 vehicles diaris i van tancar tots els mesos excepte el març amb augments interanuals que van arribar a ser del 6% en alguns casos.

L’increment reforça el canvi de tendència que s’havia deixat sentir des de començaments de l’any passat i que, segons fonts del sector, respon “a un entorn macroeconòmic més estable” i a l’augment del turisme. Aquestes mateixes fonts van destacar que aquesta bona dada arriba “malgrat l’impacte que ocasionen les autovies lliures de taxes que discorren en paral·lel a algunes vies de pagament”. Per referendar aquesta alça -i sense oblidar que estem en any electoral- quasi totes les autopistes dependents de l’administració de l’Estat no han apujat enguany els preus dels peatges.

Aquestes bones dades de trànsit arriben acompanyades d’un increment de la despesa mitjana dels viatgers en els establiments de restauració. Fonts del sector han explicat a l’ARA que els clients de les àrees de servei han gastat un 3% més que l’any 2013.

Només quatre vies de pagament van tancar l’exercici del 2014 amb petits descensos de trànsit (d’entre el 0,1% i l’1,3%). Van ser l’AP-7 entre València i Alacant, l’AP-9 entre Ferrol i Portugal, l’AP-66 en el tram Lleó-Campomanes i l’AP-71 entre Lleó i Astorga.

El forat de les radials de Madrid

On les notícies segueixen sent més dolentes és en les autopistes radials en risc de fallida a l’entorn de Madrid. Van rebre una mitjana de 6.167 vehicles diaris, dada que suposa un 2% menys que l’any 2013 i només un 37% del trànsit mitjà que reben les autopistes espanyoles en general.

Les quatre radials de Madrid són les que han patit un retrocés més fort. La R-2 en el seu tram entre Madrid i Guadalajara va perdre un 6,23% de vehicles, la R-5 entre Madrid i Navalcarnero va experimentar una caiguda del 4,27%, el de la R-4 entre la capital de l’Estat i Ocaña es va deixar un 3,41%, l’AP-41 entre Madrid i Toledo un 2,8% i la R-3 entre Madrid i Arganda del Rey va caure un 0,57%.

Sí que van tenir increments de trànsit els trams d’autopista que uneixen Madrid amb l’aeroport de Barajas, que va créixer un 2,5% en el seu nombre d’usuaris, l’AP-36 entre Ocaña i La Roda amb un 2,1%, i l’AP-7 entre Cartagena i Vera va augmentar un 2,8% el seu trànsit.

Aquestes vuit autopistes quedaran previsiblement en mans de l’Estat després de fer fallida.