COMERÇ INTERNACIONAL
Economia 14/07/2019

Tunísia recela d’un acord comercial amb la UE

Brussel·les vol lliure comerç amb un país on representa el 74% d’exportacions i el 55% d’importacions

Ricard G. Samaranch
3 min
L’acord afectarà àmbits com l’agricultura, els serveis o els mercats públics. A la foto, imatge d’arxiu d’un mercat tunisià.

TunisDesprés de tancar recentment unes maratonianes negociacions per un acord de lliure comerç amb el Mercosur, els funcionaris de la Comissió Europea ja miren cap al seu nou objectiu: Tunísia. Si bé no és d’esperar que en aquest cas les converses es prolonguin també durant 20 anys, atesa la menor complexitat del dossier, els negociadors europeus no ho tindran gens fàcil. Per a bona part de la societat tunisiana, l’ALECA, sigles en francès d’Acord de Lliure Comerç Complet i Aprofundit, s’han convertit en un sinònim de dominació i empobriment just quan el país entra en precampanya per a unes eleccions legislatives i presidencials decisives a la tardor.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

“Excepte algunes associacions empresarials i fundacions liberals, la majoria de la societat civil tunisiana és hostil a l’acord. El debat és més polític que econòmic i l’esquerra ha imposat els seus criteris”, sosté Anis Morai, periodista especialitzat en economia de la ràdio pública tunisiana. Iniciades a l’octubre del 2015, les negociacions de l’ALECA van experimentar una acceleració, però ara es troben congelades a causa de les eleccions europees primer, i les tunisianes després. Tunísia manté una relació de dependència econòmica amb la UE, destinació del 74% de les seves exportacions i origen del 55% de les importacions.

L’ambaixador de la UE, Patrice Bergamini, no es cansa de proclamar les bondats de l’acord. L’ALECA ha de modernitzar l’economia tunisiana i donar-li accés a un mercat de 500 milions de consumidors. “Si volem ajudar a la transició econòmica, a empènyer-la, és perquè hi ha monopolis, grups familiars que no tenen interès en deixar que els petits operadors tunisians s’enlairin”, va dir a una entrevista a Le Monde per explicar l’oposició d’alguns sectors a l’acord. A més, també considera que l’acord s’està utilitzant com a “ase dels cops” durant la campanya.

Els tunisians no semblen gaire convençuts amb els arguments de la Unió Europea i del seu govern. “Hi ha una manca de confiança en la classe política. Es considera que busca satisfer només els propis interessos. Però també n’hi ha cap a la UE: les seves pressions per aprovar l’acord fan sospitar que hi sortirà guanyant”, afirma Morai. De fet, grups d’esquerra i nacionalistes, apel·lant a les emocions que genera el passat colonial del país, no dubten de qualificar el projecte de “neoimperialista” per voler apropiar-se de l’economia tunisiana i convertir-la en una mena de protectorat.

El fet que l’economia hagi exhibit un creixement anèmic des de la Revolució Tunisiana, i que els habitants del país no hagin vist millores tot i la riuada de milions que la UE diu haver abocat al país, alimenta els recels respecte al discurs oficial. Els detractors argumenten que l’acord de lliure comerç signat entre les parts el 1995, que va liberalitzar els productes industrials, va ser molt perjudicial. Algunes estimacions apunten que el seu impacte va ser la pèrdua de 300.000 llocs de treball i el tancament de 3.200 pimes. “La veritat és que encara no tenim els resultats d’un estudi d’impacte encarregat pel govern”, matisa Xafik Ben Ruine.

L’ALECA té com a objectiu eliminar tots els obstacles al comerç, tant aranzelaris com d’altres tipus, en els sectors exclosos en el tractat del 1995. Entre ells, l’agricultura, els serveis i els mercats públics. A més, el procés d’harmonització es faria amb l’adopció per part de Tunísia de les normes i els estàndards europeus. Per això un grup d’ONGs ha iniciat una campanya contra l’acord assegurant que l’economia tunisiana no pot competir amb l’europea. “Un dels sectors que es veuria més directament afectat seria el de l’agricultura. Els camperols europeus reben moltes més subvencions. A més, els productors tunisians -molts amb petites explotacions- difícilment podran ajustar-se a les normes europees. Seria molt car”, diu Ben Ruine.

Una aplicació asimètrica

Per calmar les pors, l’ambaixador Bergamini assegura que l’aplicació de l’acord seria progressiva i asimètrica: la Unió Europea “aixecaria de forma unilateral les seves barreres aranzelàries per als productes tunisians”, mentre que aquests mateixos productes continuarien sent sotmesos a drets de duana a Tunísia durant el temps que el govern del país magribí considerés necessari. Malgrat això, Morai es mostra escèptic respecte a l’acord: “El govern el pot signar, però el Parlament no el ratificarà. Ni l’actual, ni el sorgit de les urnes”.

stats