Els pisos turístics legals a Barcelona generen 4.700 llocs de treball i quasi 120 milions de salaris i cotitzacions

BarcelonaEls habitatges d'ús turístic (HUTS, per les seves sigles en català) legals a Barcelona generen 4.700 llocs de treball i quasi 120 milions d'impacte en salaris i cotitzacions a la Seguretat Social, segons un estudi realitzat per l'economista Miquel Puig per encàrrec de l'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur).

Segons aquest estudi, el salari brut mitjà en el sector és de 19.151 euros, un 14% per sobre de la mitjana del sector turístic, segons l'estudi, però un 32% més alt que el del sector de l'hostaleria i està un 2% per sobre del subsector d'hotels i similars, encara que està un 21% per sota del salari brut mitjà de Catalunya, ha destacat Puig en roda de premsa al costat del president de l'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur), Enrique Alcántara.

De fet, la principal conclusió de l'estudi és que els salaris en el subsector dels apartaments turístics legals és superior al del sector turístic, però inferior a la mitjana i, això, segons Puig, és un element a tenir en compte per a la creació de riquesa. En aquest sentit, ha posat l'exemple de les Balears, que viu bàsicament del turisme, i que fa uns anys era la primera comunitat en renda per càpita i ara és la setena, per darrere de comunitats poc turístiques com l'Aragó o la Rioja.

L'informe assenyala que el sector genera 118,6 milions anuals entre salaris, cotitzacions de la Seguretat Social i altres elements, i que l'ocupació mitjana dels habitatges d'ús turístic legals és del 76%, amb una durada mitjana de l'estada de 4,2 nits i un nombre mitjà d'ocupants de 3,8 persones.

L'alt grau d'ocupació que tenen aquests apartaments i la forta pressió turística que viu Barcelona fa pensar que les condicions dels treballadors del sector podrien millorar sense afectar l'ocupació.

Per cada 10.000 pernoctacions en HUTS, es generen 4,3 llocs de treball, una xifra que, comparada amb la del sector dels hotels, és un 10% inferior, ha destacat Puig, perquè en els hotels les estades són més curtes i obliguen a més feina de neteja. L'estudi s'ha fet sobre la base d'una mostra que representa l'11% dels 9.600 pisos turístics legals de la ciutat, de diverses grandàries i costos laborals.

Per a Puig, la millora de les condicions laborals hauria d'arribar per dues bandes. D'una banda, revertint la reforma laboral en el punt que estableix que els convenis d'empresa s'imposen als de sector, perquè, com que hi ha un alt grau de subcontractació (sobretot en les feines de neteja), això fa tirar els sous avall, sobretot per les empreses multiserveis. L'altre aspecte per millorar les condicions hauria d'arribar d'una "inspecció de treball més intensa". Al sector, ha dit Puig, hi ha un percentatge molt alt d'empleats per sota dels sous més baixos del que estableix el conveni sectorial, i només ajustant-se als convenis millorarien.

Forat negre

Excloent els becaris, el 44% del personal està per sota del fixat per a la categoria bàsica, una xifra que baixa al 29% si s'exclou també el personal de neteja. Aquestes empreses multiservei subcontractades amb conveni propi són el "forat negre" del sector, com passa amb els hotels, segons Puig, que ha sostingut que tot el sector turístic podria pagar millor, i ha advocat per intensificar inspeccions i pel fet que els convenis d'empreses no predominin sobre els convenis col·lectius de sectors.

Juntament amb aquest aspectes, el president d'Apartur, Enrique Alcántara, ha incidit en la necessitat d'acabar amb el lloguer il·legal de pisos turístics "per competir tots amb les mateixes regles", i en aquest sentit ha valorat positivament els últims acords de l'Ajuntament de Barcelona amb la plataforma Airbnb per revisar les dades dels pisos que s'hi anuncien.

Tenint en compte només les persones en nòmina dels gestors d'habitatges turístics legals, el 80% tenen un contracte fix, però la xifra s'inverteix en els empleats d'empreses subcontractades pels gestors, especialment en l'àmbit de la neteja, en el qual el 86% cobren per hores.

L'estudi divideix l'estructura laboral en categories: d'administració, que representa el 42% del total d'assalariats i tenen un sou mitjà brut de 23.492 euros; el de neteja, amb el 31% i en gran part externalitzat, amb un sou mitjà de 15.790; el de manteniment, amb un 12%, també molt externalitzat i 18.479 euros; els recepcionistes, que representen un 8% de les plantilles i tenen un sou mitjà de 17.843 euros, i els becaris, que són un 6%.

Alcántara ha destacat que tenen reptes al davant, com posar en valor les empreses amb bones condicions laborals mitjançant mesures d'imatge, llicències o impostos, i ha ressaltat que es requereix controlar la il·legalitat, ja que competeixen amb allotjaments que no paguen taxes ni declaren costos: "Si tots juguem amb les mateixes regles és més factible".

Millora la situació

Sobre la situació del sector, Alcántara ha dit que a poc a poc recuperen la normalitat i s'acosten a xifres del 2017 després d'uns "mesos dolents" amb facturacions entre un 10% i un 15% inferior a l'any anterior.

L'estudi també compara les condicions fixades en el conveni col·lectiu de l'hostaleria a la província de Barcelona amb el de França, Àustria i Suïssa i, observant la categoria de treballador bàsica i el seu sou en funció del PIB per càpita, el de Barcelona és el més alt, segons Puig.

En concret, la categoria bàsica a Àustria té un sou que representa un 49% del PIB per càpita; la de Suïssa, del 56%; la de França, del 58%, i la de la província de Barcelona, del 60%, però la meitat dels treballadors dels pisos turístics legals cobren per sota del fixat en els convenis col·lectius.