BarcelonaLes candidatures a la Cambra de Comerç de Barcelona liderades per Carles Tusquets i Ramon Masià van presentar dimarts al·legacions davant del Consell General de Cambres de Catalunya per les últimes eleccions camerals, que es van celebrar al maig.
Inscriu-te a la newsletter Economia
Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Tots dos equips s’han aliat per presentar diversos requeriments en els quals denuncien l’incompliment de la legislació catalana i espanyola per part de l’empresa organitzadora del vot electrònic, Scytl, i de la companyia auditoria dels comicis, AGTIC Consulting.
A més, també denuncien que Scytl va incomplir el plec de condicions de les eleccions. Si prosperés la demanda, es podria arribar a l’extrem que se suspenguessin els comicis i s’hagués de repetir la votació.
Amb la publicació dels resultats definitius el 14 de maig, algunes candidatures van queixar-se de manera pública de la gestió del vot electrònic, ja que una part dels sufragis havien estat apartats temporalment perquè van ser considerats “dubtosos”. Tanmateix, la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, i la mateixa Scytl, l’empresa encarregada, van defensar que no hi havia irregularitats ni errors, ja que els vots apartats van ser verificats els dies posteriors.
Els resultats de les eleccions van suposar una sorpresa després que la candidatura independentista Eines de País, impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i per entitats empresarials sobiranistes, obtingués 31 dels 40 seients del ple en joc. A més, aquests 31 vocals li proporcionen la majoria absoluta, ja que el plenari té 60 representants: 30 elegits directament per sufragi, 14 ocupats per les empreses que aporten més al pressupost de la Cambra barcelonina i sis que són nomenats per les dues patronals principals, Pimec i Foment del Treball.
Tot i que la primera reunió del ple no està prevista com a mínim fins a la setmana vinent, Eines de País ja va anunciar que Joan Canadell seria el pròxim president de la Cambra. Aquesta impugnació de les dues candidatures, però, podria fer perillar la trobada i la presa de possessió dels membres del plenari.
En els comicis, la candidatura de Tusquets va obtenir tres seients, un dels quals el d’ell, però la de Masià només en va aconseguir un i ell personalment en va quedar fora. Tusquets comptava amb el suport de gran part de les grans empreses catalanes, mentre que la llista de Masià -que té una llarga trajectòria dins la Cambra- es considerava de línia continuista respecte a la junta sortint.
Tot i haver sigut el candidat més reticent al vot per correu, Masià va ser el primer a felicitar els responsables d’Eines de País per la victòria quan es van saber els resultats, mentre que alguns dirigents de la candidatura de Tusquets ja van començar a parlar de possibles fraus durant la mateixa nit electoral, i van obrir la porta a impugnacions.
El vot electrònic va ser un dels elements més polèmics en els mesos -i fins i tot anys- previs a les eleccions, ja que algunes candidatures s’hi van mostrar contràries i van advocar per mantenir el vot per correu ordinari, suprimit després que en els últims comicis camerals hagués de ser anul·lat per frau.
Conflicte entre governs
La implantació del vot electrònic també va ser causa de conflicte entre la Generalitat -que actuava com a organisme tutelar de la votació- i el govern espanyol. Mentre que el departament d’Empresa del Govern va defensar des de l’inici l’ús de la votació electrònica, l’executiu estatal s’hi va oposar i va amenaçar fins i tot d’anar als tribunals, malgrat que va acabar acceptant les condicions de la Generalitat.
Les discussions entre les dues administracions se centraven en si la llei de cambres catalana podia autoritzar el vot per correu, ja que la llei espanyola era més ambigua.
Ja abans de les eleccions, fonts de Scytl ja anticipaven, davant de les reticències de diverses candidatures i de l’administració, que els resultats serien impugnats.
LES CLAUS
1. Per què impugnen els resultats aquests dos candidats?
Carles Tusquets i Ramon Masià consideren que les dues empreses que gestionaven la votació electrònica en les eleccions camerals s’han saltat les lleis de cambres espanyola i catalana. En el cas de Scytl, l’organitzadora del vot electrònic, hi afegeixen que va incomplir el plec de condicions posat per la Generalitat sobre les condicions del vot.
2. Pot prosperar la impugnació?
Les dues llistes no han facilitat els detalls legals de la impugnació, per la qual cosa ara encara no es pot saber. Aquest divendres està previst que en donin més informació. En qualsevol cas, es tracta d’un camí llarg, que s’inicia amb la presentació d’al·legacions al Consell General de Cambres de Catalunya, però que pot continuar a través de recursos, fins a la justícia ordinària, passant anteriorment pel departament d’Empresa del Govern, que actua com a òrgan tutelar dels comicis.
3. Es podrien arribar a repetir els comicis?
És una possibilitat, però no l’única. Per exemple, en l’elecció del 2010, el Cercle Català de Negocis -que ara ha impulsat Eines de País i que estava presidit per Joan Canadell- va impugnar el resultat i es va acabar anul·lant el vot per correu ordinari, però no pas el presencial.
