Tyler Cowen: “El futur d’Espanya és una economia molt desigual que no satisfà els ciutadans”

WashingtonEl nord-americà Tyler Cowen (1962) és un dels economistes del moment. Professor a la Universitat George Mason, als afores de Washington, s’ha fet un nom en els últims anys gràcies a diferents llibres i al popular blog Marginal Revolution. En una entrevista amb l’ARA, fa vaticinis polèmics, lloa el passat acadèmic del conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, i analitza la situació econòmica global, europea i catalana.

Vostè creu que l’economia global està estancada.

La recuperació nord-americana ha estat lenta. Bona part de la zona euro està simplement emergint de l’estancament i l’atur és extremadament alt en molts països. Crec que la Xina està a la vora d’una implosió econòmica. Estem en un moment molt difícil econòmicament.

Quines són les causes?

Depenen del país. Hi ha molts països amb massa deute i que encara no han fet els ajustos necessaris. A la Xina el problema és que l’economia s’ha nodrit de massa crèdit i ara hi ha bombolles. Tenint en compte el baix creixement als Estats Units, l’embolic continu a Europa i la Xina com a males notícies, aleshores les coses no són bones. Altres llocs funcionen: les Filipines, Bolívia, parts d’Àfrica..., però en general l’estat de l’economia global és decebedor.

M’imagino així que la millora a la zona euro en els últims mesos li sembla insuficient.

L’eurozona es va crear perquè fos bona per a Alemanya. Alemanya va bé i així seguirà. El problema més gran és Itàlia: té massa deute, no s’espera creixement a curt termini i cap dels seus números quadren. Preveig una suspensió de pagaments a Itàlia i encara crec que alguns països abandonaran la zona euro. Hi ha molts votants antieuropeistes i la situació política és inestable.

A quins països es refereix?

A França el guanyador a les eleccions europees va ser el Front Nacional. Al Regne Unit, el UKIP. Grècia també [té un partit radical]. I tot això pot dur que hi hagi massa països amb arrels nacionalistes i poc proeuropees.

Com veu Espanya?

Segurament és la millora més gran de l’últim any. És el lloc respecte al qual sóc més optimista. El cost del deute és força baix, però això no és bo per a tots els ciutadans. Crec que l’atur i l’economia submergida seran sempre elevats. No dic que els problemes humans hagin desaparegut, però els financers immediats sobre si Espanya pot seguir a la zona euro estan pràcticament resolts. Les exportacions tenen un futur brillant. El futur d’Espanya és una economia extremadament desigual, que no satisfà els ciutadans però que els serveix per mantenir-se entre les nacions més riques i exitoses.

Quin creu que serà aquest percentatge d’atur elevat que menciona?

Molts aturats ja tenen feina, però són a l’economia submergida i queden fora de les estadístiques. L’atur és molt més baix del que es diu. El problema real a llarg termini són aquestes subfeines, la idea d’una generació perduda estancada, que crec probable que es produeixi.

Quina creu, doncs, que és la xifra real d’atur?

És molt més baixa que el 25%. Entre el 10% i el 15% seria un bon pronòstic. Encara és massa elevat, però no és el 25%. Posem que ara està en el 15% i a llarg termini estaria en el 10%. Encara és un escenari trist.

Què recomana per impulsar la recuperació a Espanya?

Idealment voldria que el Banc Central Europeu (BCE) es comprometés a tenir més inflació, però, assumint que això no es produirà, l’economia espanyola encara necessita molta més reforma regulatòria, menys corrupció, podria fer més reformes laborals. No hi ha cap gran àrea que no pugui millorar. La situació de Catalunya em preocupa, no és fàcil de gestionar. Crec que si Espanya no supera la crisi econòmica serà per política interna.

I què li semblen les últimes mesures expansives del BCE per combatre la deflació?

No serviran de gaire. Són un intent d’alleugerir el diner sense realment fer-ho. Són molt hipòcrites. Però no és culpa del BCE, que està limitat pel seu mandat.

Què opina del procés sobiranista català?

La meva opinió sempre ha estat que no hi hauria d’haver cap referèndum fins que Espanya s’hagi recuperat [de la crisi econòmica]. Seria irresponsable perquè la sortida de Catalunya generaria un col·lapse complet. Ara, amb la recuperació, si Catalunya vol marxar és cosa seva, jo no els voldria forçar a seguir a Espanya i ara estan en una posició en què podrien marxar pacíficament, sense causar un col·lapse econòmic a tota la zona euro. Depèn dels catalans. Si simplement Catalunya marxa i aquest és el final, no crec que sigui un gran problema. Però em preocupa si genera un efecte contagi [a Espanya i Europa]. Si Catalunya marxa i assumeix la seva part justa del deute, crec que podria funcionar.

¿Creu que una hipotètica Catalunya independent es mantindria dins de la UE i la zona euro?

Esclar. Si marxen, crec que tornaran a entrar a la zona euro i a la Unió Europea. Sé que ningú ho vol dir per avançat, però crec que aquest seria el resultat.

Quina creu que seria la situació econòmica d’una hipotètica Catalunya independent?

Crec que empitjoraria, moltes multinacionals s’ho pensarien dos cops perquè estaven contentes d’estar a Catalunya quan formava part d’Espanya però llavors es preguntarien què hi fan allà. Per tant, crec que econòmicament seria perjudicial. Estant sola el nivell d’incertesa seria alt.