Economia 28/04/2020

La UE perd 27.000 M€ anuals pels règims fiscals de Luxemburg, els Països Baixos, Suïssa i el Regne Unit

Tax Justice calcula que només Espanya deixa d'ingressar 2.500 M€ d'impost de societats

Júlia Manresa Nogueras
3 min
Una imatge de Luxemburg, un dels paradisos fiscals dins la UE.

Brussel·lesCada any el conjunt dels països de la Unió Europea deixen d'ingressar fins a 27.000 milions d'euros només per l'elusió que provoquen els règims fiscals de països que formen part de la mateixa UE o que hi tenen una relació molt pròxima. Es tracta de Luxemburg, els Països Baixos, Suïssa i el Regne Unit, que (a través de territoris com les illes Verges o les Caiman) proporcionen condicions fiscals favorables per a grans multinacionals nord-americanes, que hi traslladen els seus beneficis, fet que resta ingressos a les hisendes del conjunt dels països de la UE. Així ho detalla l'últim informe de la xarxa internacional Tax Justice.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

En una entrevista amb l'ARA, Javier García-Bernardo, un dels membres d'aquesta organització internacional, ja explicava que només els Països Baixos resten uns 10.000 milions d'euros anuals a les arques públiques del conjunt dels països europeus, segons les dades obtingudes a través de l'anàlisi dels informes de grans empreses nord-americanes.

L'organització ha actualitzat ara aquest estudi afegint informació de Luxemburg, Suïssa i el Regne Unit, als quals considera "l'eix de l'elusió fiscal". El país que més diners permet evadir a través del seu règim fiscal és Luxemburg (12.000 milions anuals), seguit dels Països Baixos (10.000 milions anuals), Suïssa (3.000 milions) i el Regne Unit (1.500 milions).

Tots aquests diners provindrien, segons els càlculs d'aquesta organització, de 115.000 milions d'euros en beneficis que companyies com Amazon, Nike o Starbucks van traslladar el 2017 a aquestes quatre jurisdiccions, considerades paradisos fiscals per aquesta organització. Alguns, com Luxemburg i els Països Baixos, també ho estan considerats pel mateix Parlament Europeu, però no formen part de la llista negra de paradisos fiscals del Consell Europeu (en què els 27 països s'han de posar d'acord) i que és la que, de facto, té cert impacte a la pràctica, malgrat no tenir capacitat sancionadora.

En aquesta llista negra de la UE actualment tan sols hi ha Panamà, les Seychelles, les Palau i les Caiman, Samoa Nord-americana, les Fiji, Guam, Oman, Samoa, Trinitat i Tobago, les illes Verges i Vanuatu. Però la mateixa organització ja va denunciar quan s'hi van incloure les illes Caiman (que són territori britànic) que aquesta llista tenia en compte només el 7,4% de l'opacitat financera global i deixava fora Suïssa, els estats membres de la UE com Irlanda, Luxemburg, Bèlgica, els Països Baixos o Xipre i també algunes jurisdiccions dels Estats Units.

Aquesta qüestió torna a estar sobre la taula perquè alguns dels països que estan posant més traves a la solidaritat entre estats de la UE davant la pandèmia de coronavirus són justament alguns dels que més diners desvien de les arques públiques d'altres estats membres, com ara els Països Baixos.

A més, degut a la crisi del covid-19, Brussel·les ha flexibilitzat les normes perquè els governs puguin donar ajudes d'estat a les empreses amb dificultats i ja hi ha diversos estats, com ara França o Dinamarca, que han assegurat que no donaran cap mena d'ajuda pública a empreses que tinguin seus en paradisos fiscals.

Per això, justament aquest dilluns s'ha preguntat per aquesta qüestió i per si la Comissió Europea serà més estricta al respecte als comissaris econòmics, Paolo Gentiloni i Valdis Dombrovskis, a la comissió d'Afers Econòmics del Parlament Europeu. Gentiloni ha assegurat que aviat Brussel·les presentarà el seu pla fiscal per lluitar contra el frau fiscal.

A més, també els han recordat que la normativa que obligaria totes les empreses a publicar els seus beneficis país per país a la Unió Europea està bloquejada per alguns països de la mateixa Unió Europea al Consell Europeu, cosa que provoca que uns 50.000 milions d'euros anuals quedin a l'ombra de les autoritats nacionals.

Cal tenir en compte que els 27.000 milions d'euros d'ingressos fiscals perduts que calcula Tax Justice només corresponen a quatre països i a multinacionals nord-americanes, dels quals poden extreur dades a través dels informes que presenten aquestes empreses al departament del Tresor nord-americà en funció de la seva activitat país per país. Justament això és el que reclama el Parlament Europeu amb aquesta directiva encallada, que tots els estats de la UE també reclamin aquests informes a totes les empreses que facturen més de 750 milions d'euros.

stats