Joan Comella, director del VHIR: "Volem ser els xinesos que produeixen l’iPhone o els californians que el dissenyen?"

BarcelonaCoordina la recerca biomèdica i la innovació que es fa des de l’Hospital Vall d’Hebron. “Els hospitals creen coneixement i el transfereixen generant riquesa econòmica”, reivindica Joan Comella, que reconeix que ara la seva obsessió són els fons de la Unió Europea, els Next Generation.

La pandèmia ha servit per posar en valor la recerca científica?

— Per a nosaltres és evident que sí, però no sé si ho hem sabut explicar prou bé. Que hàgim començat a vacunar menys d’un any després de declarar-se la pandèmia és un fet extraordinari.

Hi ha, però, qui ha qüestionat que hagi sigut tan ràpid.

— Això forma part del pensament màgic i amb això soc molt bel·ligerant. Una cosa és la recerca bàsica, i l’altra, la innovació, l’aplicabilitat. Podem ser crítics amb les farmacèutiques, però, si no hi hagués hagut aquest múscul de les multinacionals farmacèutiques, ara no tindríem vacuna. I també ha sigut clau la sensació d’urgència, que ha fet que tots els terminis s’hagin escurçat.

¿I servirà perquè com a societat reclamem més inversió en recerca?

— Fem bé [en reclamar-ho], però ho portaria, fins i tot, a un altre nivell. Aquesta pandèmia, malauradament, ens ha ensenyat que sense salut no hi ha economia. La despesa en salut, en realitat, és una inversió en l’economia real. Hi ha estudis que demostren que la inversió en salut incrementa a llarg termini la competitivitat de les economies. La pandèmia ha permès incrementar la despesa en salut i esperem que això es quedi. Però dins de la salut és molt important la recerca i la innovació específicament de salut. No és només que invertint en recerca tindrem millor salut, és que invertir en recerca transforma l’economia. No són els països rics els que inverteixen en recerca, sinó que els que inverteixen en recerca són rics. I la crisi també ens ha ensenyat el concepte de sobirania tecnològica, però per sobre d’això hi ha la sobirania del coneixement. Si no ets capaç de crear aquest coneixement, acabaràs comprant el producte.

I quin paper poden jugar aquí els fons europeus Next Generation?

— M’agradaria que el futur Govern entengués que invertir en recerca i aprofitar aquests fons és cabdal per a la nostra societat. I ens hem d’obsessionar amb invertir bé i utilitzar aquests fons per canviar el nostre model productiu. Espero que la recerca en l’àmbit de la salut sigui una prioritat del futur Govern i que s’utilitzin aquests fons, que són immensos, de forma intel·ligent. Hi ha qui diu que no serem capaços de gastar-los perquè tenim el perill de malgastar-los. Gastar-los els gastarem tots, però ¿ho farem de forma prou intel·ligent?

Dependrà de qui estigui al capdavant.

— Aquesta és una decisió bàsica. M’agradaria que tinguéssim al capdavant gent amb aquesta visió estratègica. Evidentment que els fons han de lluitar per la recuperació de la societat, que ningú quedi enrere, perquè la pandèmia ha sigut un drama social i ho seguirà sent. Però la segona inversió ha de ser intel·ligent, i crec, sincerament, que l’àmbit de la salut formarà part d’aquesta recuperació.

S’està parlant de les empreses que hi han d’optar, però ¿s’està tenint en compte també al sector de la salut?

— És que és imprescindible. És més, si aquests fons segueixen anant només a la part de producció, que està bé que hi vagin, ens equivocarem. Hem d’anar més amunt: al coneixement, al disseny, a la tecnologia... ¿Ens volem convertir en els xinesos que produeixen l’iPhone? O en els californians que el dissenyen? Jo crec que aquest és el debat. Hem de mantenir una Catalunya industrial, però ens hem d’obsessionar amb crear la Catalunya del coneixement.

El 2012 ja ens emmirallàvem en Massachussets.

— I crec que ho podem fer. Catalunya en els últims 20 anys ha generat unes estructures de generació de coneixement extraordinàries: els centres de recerca i les mateixes universitats. I també els hospitals, tot i que són menys coneguts. Què ens ha faltat? Ser capaços de convertir aquest coneixement en riquesa. Amb generar coneixement no n'hi ha prou. Perquè es transformi en productes calen unes infraestructures diferents. Afortunadament som un país industrial i crec que la indústria històrica es pot reconvertir en indústria que aporta valor. Aquesta ha de ser la nostra obsessió i els Next Generation ho han de permetre. Aquests dies es parla molt de la fàbrica de bateries. Està bé que la tinguem, només faltaria, però a mi m’agradaria més que tinguéssim les empreses d’enginyeria que dissenyaran les bateries. Hem d’aprofitar els fons Next Generation per fer que aquestes coses passin, que la palanca de canvi sigui el coneixement, sigui la ciència.

¿I per fer això possible on, en concret, haurien d’anar aquests fons?

A aquelles estructures que creïn coneixement, que el transfereixin... A estructures que siguin capaces de dissenyar les bateries. Probablement no han d’anar a la Vall Hebron, sinó a aquelles estructures en xarxa que tinguin prou múscul per absorbir una inversió d’aquesta magnitud. El Banc de Sang i de Teixits, per exemple, és una estructura de país extraordinària i ha de tenir un paper cabdal, un paper coordinador.