Economia 15/07/2019

La guerra comercial porta la Xina al creixement més baix en 27 anys

La desacceleració mostra l’impacte que té el conflicte comercial amb els Estats Units

Dolors Rodríguez
4 min
Joves xinesos observant un vaixell de mercaderies al riu Huangpu a Lujiazui, el barri financer de Xangai.

PequinLa guerra comercial amb els Estats Units passa factura a l’economia del gegant asiàtic, que està creixent al ritme més lent dels últims 27 anys. En el segon trimestre de l’any la Xina ha registrat un increment del PIB del 6,2%. Ni tan sols durant la crisi financera mundial del 2008 l’expansió trimestral es va situar per sota del 6,4%, però, tot i així, la dada se situa dins de les previsions del govern, que ha establert com a objectiu per al 2019 un creixement del PIB d’entre el 6% i el 6,5%.

La desacceleració mostra l’impacte que té la guerra comercial amb els Estats Units i la pujada d’aranzels imposada per Donald Trump. Les exportacions xineses ho pateixen i sumen dades negatives: a l’abril van caure un 2,7%, al maig van repuntar una mica, però al juny van retrocedir un 1,3% respecte als mateixos mesos de l’any anterior.

El govern xinès ha aconseguit frenar els danys desplegant una sèrie de contramesures per estimular l’economia que inclouen retallades d’impostos, incentius al consum i inversions en infraestructures.

Encara que els Estats Units i la Xina van signar una treva a finals de juny -durant la reunió del G-20 a Osaka- i s’han emplaçat a continuar negociant per posar fi a la guerra comercial, possiblement no es produeixin avenços fins a finals d’any i les tensions continuïn pesant sobre el creixement. Alguns analistes fins i tot pronostiquen turbulències fins que arribin les eleccions als Estats Units.

Donald Trump no va dubtar en mostrar-se satisfet de la desacceleració de l’economia xinesa i a través de Twitter va presumir que “els aranzels dels EUA estan tenint un efecte enorme en les companyies que volen sortir de la Xina cap a països sense aranzels”. “Milers d’empreses se n’estan anant”, va dir.

Segons les dades que va publicar ahir l’Oficina Nacional d’Estadístiques (ONE), el creixement de l’economia xinesa s’ha reduït en el segon trimestre dues dècimes respecte al primer trimestre, que va registrar un augment del 6,4%. La mitjana deixa una pujada del PIB del 6,3% durant la primera meitat de l’any.

El portaveu de l’ONE, Mao Shengyong, va justificar ahir l’alentiment pel “complex entorn nacional i internacional”. Es va mostrar convençut que les mesures del govern per impulsar el consum intern compensaran la caiguda del comerç exterior i va assegurar que “el creixement de la Xina depèn cada cop més de la demanda interna”.

Altres dades publicades impulsen l’optimisme: la producció industrial ha crescut un 6,3% al juny respecte al mateix període de l’any anterior, i les vendes minoristes s’han incrementat un 9,8%. També ha pujat un 5,8% la inversió en actius fixos i un 10,9% interanual la inversió immobiliària.

El principal risc per a l’economia xinesa és l’alt nivell d’endeutament de les empreses i de les administracions locals. El gegant asiàtic va créixer per sobre del 10% fins al 2010, durant pràcticament tres dècades. S’havia de desenvolupar, però ara, amb una economia més madura, ja no es pot esperar el mateix ritme. El model econòmic s’està transformant amb la voluntat de deixar enrere la dependència de les exportacions i la inversió estrangera per enfocar-se en el consum intern i la inversió en R+D.

L’any vinent és possible que l’objectiu de creixement no arribi al 6% i la Xina continuï acumulant caigudes històriques. Els analistes afins al govern sostenen que el creixement no ha de preocupar, perquè el que interessa actualment és augmentar la inflació, estimular el consum i aconseguir un millor repartiment de la riquesa per mantenir l’estabilitat social.

Durant aquest mes s’ha de celebrar la reunió del politburó, el principal òrgan d’acció política del país, que discutirà l’estat de l’economia i les mesures que s’han d’adoptar.

Malgrat que l’economia xinesa s’ha expandit al nivell més baix des del 1992, data des de la qual hi ha estadístiques, un augment del PIB igual o superior al 6% és envejable per a la majoria dels països desenvolupats. El govern necessita que l’economia creixi al voltant del 6% per complir amb l’objectiu, marcat en l’últim pla quinquennal, de duplicar el seu PIB el 2020, respecte a la dècada anterior.

El govern alemany avisa d’un nou alentiment econòmic

L’economia alemanya, que en el primer trimestre va esquivar la recessió amb un repunt del 0,4%, va experimentar un alentiment en el segon quart d’aquest any, segons va informar ahir el ministeri d’Economia germànic.

Segons el govern de Berlín, la frenada de l’economia es deu a la persistència de problemes al sector industrial i al refredament de l’activitat en el sector serveis, causats per les tensions comercials entre els Estats Units i la Xina, el menor creixement del gegant asiàtic i altres països emergents i la incertesa pel Brexit.

“Els vents en contra de la demanda externa continuen sent palpables”, diu el ministeri en el seu butlletí mensual, que afegeix que les dades macroeconòmiques apunten a “una tendència bàsica dèbil per a l’economia en el segon trimestre”.

Malgrat això, el govern també destaca el creixement “sorprenentment fort” experimentat per l’economia alemanya en els primers tres mesos del 2019, especialment perquè a finals de l’any passat el mateix executiu germànic va vaticinar creixements negatius o molt pròxims a zero durant els primers mesos d’aquest any.

stats