Economia 21/03/2013

El primer 'corralito' de l'euro: les claus per entendre la crisi de Xipre

Què ha passat, per què ha passat, com ens pot afectar...: 13 preguntes amb resposta

Ara
8 min
Una pancarta a Nicòsia pregunta a la UE qui serà el següent a caure: Espanya o Itàlia / Yiannis Kourtoglou / AFP

Barcelona1. Què ha passat a Xipre?

Xipre necessita prop de 16.000 milions d'euros per evitar que el sector bancari i, de retruc, tot el país, faci fallida. Necessita, per tant, ser rescatat. Com la resta de països rescatats fins ara –Grècia, Irlanda, Portugal i, en el sector financer, Espanya– els diners els posa la Unió Europea, amb la supervisió del Fons Monetari Internacional. Però, tal com ha passat en els casos anteriors, aquests diners es donen sota unes condicions particulars. En el cas de Xipre, la Unió Europea li ha exigit que un mínim de 5.800 milions del total de prop de 16.000 procedeixin del mateix país. En un estat en caiguda lliure, la solució va ser fer que paguin la factura els ciutadans que tinguin els seus diners dipositats en els bancs del país. Una solució que, després de veure el malestar generat a Xipre i les crítiques que plouen des de tots els sectors de l'economia, ha quedat congelada.

2. Quines conseqüències pot tenir el rescat per als xipriotes?

Tot i que ara tothom nega ser el pare de la proposta inicial, aquesta consistia a fer pagar part de la factura del rescat als estalviadors, amb un impost sobre els dipòsits. A la pràctica, això equival a una quitança, perquè els clients perden una part dels diners que tenen ingressats. De moment, el Parlament de Xipre ha rebutjat aquesta opció, però l'Eurogrup, tot i donar suport a l'opció de deixar fora de la quitança els estalviadors amb menys diners, insisteix que el país ha de pagar una part del rescat. El no dels partits polítics xipriotes ha calmat la irritació ciutadana i l'alarma generada arreu d'Europa però obliga el govern de Nicòsia a buscar els 5.800 milions d'euros en alguna altra banda. Aquesta banda podria ser Rússia, que obriria l'aixeta del crèdit a canvi de futurs beneficis en el negoci del gas, una de les riqueses naturals de Xipre.

3. Què és un 'corralito' i per a què serveix?

Tot i la mala premsa que, evidentment, té un 'corralito', la mesura és necessària per evitar el caos. El 'corralito', un nom que neix a Argentina, és el procés pel qual el govern prohibeix als ciutadans retirar els seus diners dels bancs, normalment fixant un límit diari. En el cas de Xipre, els bancs continuaran tancats fins al dimarts 26, de forma que els ciutadans només poden retirar petites quantitats en els caixers automàtics: 260 euros és el límit en el segon banc del país. D'aquesta forma s'evita una massiva fuga de capitals, que és el motiu dels 'corralitos'. En el cas xipriota, si no s'apliqués la mesura la gent hauria retirat els diners no només per evitar la quitança –l'impost, en llenguatge políticament correcte–, sinó també per la simple por que els seus estalvis no estiguin segurs. El govern ha anat prorrogant el 'corralito', ajornant la data en què els ciutadans tindran accés als seus estalvis. Amb tot, a Europa es viu amb preocupació el dia que, tard o d'hora, s'hagin d'obrir les finestretes. Alguns experts creuen que podria sortir del país un terç dels diners dipositats, un fet que no faria més que agreujar la fallida.

4. Per què no s'han produït 'corralitos' en els rescats anteriors?

En tots els casos de rescats aprovats fins ara la Unió Europea ha posat condicions molt dures als respectius governs. Aquestes condicions han afectat la vida dels ciutadans via retallada de serveis i augments d'impostos, però en cap cas s'havia aplicat una quitança dels diners dipositats en els bancs. Certament, els rumors, la inseguretat i la por han fet que grans quantitats de capitals hagin desaparegut dels bancs dels països amb problemes, entre ells Espanya, però les repercussions a Xipre, pel fet d'estar-hi els bancs directament implicats, haurien sigut més greus sense un 'corralito'.

5. Per què Xipre és un cas especial?

Durant els anys de la bonança econòmica tots els bancs europeus van concedir préstecs amb una enorme alegria. Milions d'euros dels bancs alemanys van acabar a Grècia, sense controlar si el país estava en condicions de retornar-los. Espanya també va rebre milers de milions d'euros de diner fàcil, que els bancs es van afanyar a prestar a ciutadans sovint amb pocs recursos. Xipre va fer el mateix, però fins a límits no superats per cap altre estat. D'entrada, el sector bancari ocupa un lloc primordial en l'economia xipriota, ja que el país, tot i formar part de l'euro, és en realitat un paradís fiscal. Això provoca que entrin a Xipre enormes quantitats de capital per ser 'rentades', i els bancs xipriotes han prestat aquests diners a l'estranger en operacions de risc. Els diners prestats per Xipre multipliquen per vuit el producte interior brut del país, una dimensió només comparable a la d'Irlanda. Ni tan sols el Regne Unit, el país europeu on el sector bancari és més gran, s'acosta a aquesta xifra. Per agreujar les coses, Xipre va prestar una quantitat molt important de diners a Grècia, de forma que es va enganxar els dits quan la UE va imposar una quitança a aquest últim país.

6. Què passa amb el sistema bancari xipriota?

Bàsicament, que funciona com una enorme bugaderia de diners de procedència dubtosa. Tot i que les imatges d'aquests dies a diaris i televisions ens mostren ciutadans anònims fent cua per retirar diners dels caixers automàtics de Nicòsia, la realitat és que els principals clients dels bancs del país són oligarques russos. Xipre és una de les principals destinacions dels diners russos des de fa molt de temps, ja que tot i el discurs contra la corrupció a Rússia és legal treure els diners del país. Els rics i les grans empreses –fins i tot les estatals– envien diners no declarats a Xipre i, posteriorment, els retornen a Rússia, però ja, oficialment, com a capital xipriota, de forma que el govern no pregunta quina n'és la procedència, com han estat obtinguts.

7. Hi ha hagut un càstig a Xipre?

Clarament, sí. El rescat de Xipre és, en termes quantitatius, inferior als concedits fins ara, de forma que podria haver sigut sufragat sense grans problemes pels diferents països de l'eurozona. Però els països del nord, i en especial Alemanya, s'hi han negat en rodó. Ja fa mesos que els governs de països com Finlàndia es mostren molt reticents als rescats, que són venuts per la premsa com a cessions de diners a països que no se'ls mereixen. El cas alemany és particularment complicat, ja que Merkel s'enfronta a unes complicades eleccions a la tardor i l'electorat es mostra molt sensible al tema. El problema, en aquesta ocasió, era més delicat pel fet que Xipre sigui un paradís fiscal on van a parar els guanys dels tèrbols negocis russos. La cancellera no es podia permetre el luxe que els diaris alemanys diguessin que un forner de Frankfurt o una perruquera de Munic estaven salvant, amb els seus impostos, els diners dipositats pels russos en un paradís fiscal. Per això Alemanya ha forçat la quitança, tot i que posteriorment ha negat haver-ho fet, en veure l'efecte desestabilitzador que la notícia podia tenir per al futur de l'euro, amb el risc d'un contagi a altres països.

8. Hi ha paral·lelismes amb Espanya?

Sí. El govern de Rajoy va intentar desesperadament que el rescat d'Espanya no fos venut com un rescat del país sinó només del seu sistema bancari. I sota aquest paraigua va ser com van arribar a Madrid 40.000 milions d'euros, als quals es podrien afegir 60.000 més que ja estan aprovats. En altres paraules, els bancs espanyols també han sigut rescatats i, com els xipriotes, haurien fet fallida sense aquest ajut. I, també com en el cas xipriota, han pagat la factura els clients de les entitats bancàries: en el cas espanyol, els que tenien contractades participacions preferents en bancs nacionalitzats. D'altra banda, una de les mesures aprovades pel govern de Rajoy per recaptar més ha sigut augmentar les retencions de l'IRPF en els dipòsits bancaris, la qual cosa, en definitiva, no deixa de fer que els estalviadors vegin com reben menys pels seus diners, mentre que en paguen més a l'Estat.

9. I hi ha diferències?

La primera és el volum: tot i que la xifra de l'ajut a Espanya és molt superior, el percentatge del sector bancari en el PIB és molt més reduït. Ara bé, com tots els països rescatats, Espanya ha hagut de complir una sèrie de condicions per aconseguir els diners prestats fins ara i els que estan disponibles per arribar en un futur. Aquestes condicions passen, en general, pel compromís de reduir el dèficit públic i per la consolidació fiscal. Això vol dir que, mentre que els xipriotes han notat les condicions de forma directa, amb una quitança als seus estalvis, els espanyols les han notat de forma indirecta: pagant més impostos a l'Estat i rebent menys serveis a canvi.

10. Per què a Espanya no hi ha hagut quitança si el rescat espanyol és molt superior?

Espanya es va beneficiar del fet que, quan el seu rescat va ser aprovat, s'havia estès ja la creença que algunes de les mesures aprovades fins aleshores eren contraproduents. A Europa hi havia la por que si es parlava directament d'un rescat a Espanya es produiria un efecte contagi que acabaria per fer caure Itàlia i, posteriorment, França. Això hauria provocat la caiguda de l'euro. Per tal d'evitar-la, Europa va parlar de rescat a la banca, però no va imposar mesures que afectessin els clients de les entitats bancàries, a excepció dels que tenien preferents.

11. Per què és important el que ha passat a Xipre?

Perquè en voler imposar una quitança als clients dels bancs –o en permetre que un dels estats membres ho faci– la Unió Europea no només ha incomplert les seves promeses i les seves normes, sinó que ha travessat una línia vermella: la de tocar els diners dels estalviadors. Cal recordar que el fons de garantia dels dipòsits es va introduir justament per donar confiança a la població. Des d'aleshores, governs i bancs han insistit que, fins a 100.000 euros, els diners estan segurs, que res no pot passar. És per això que la notícia, dissabte, que Nicòsia imposava una quitança a tots els estalviadors ha provocat malestar a Xipre i preocupació a la resta d'Europa.

12. Hi ha motius de preocupació?

L'opinió més estesa entre els experts és que el cas xipriota és únic. Cap país té un sector bancari tan sobredimensionat, cap país ha donat tants crèdits a l'estranger en relació amb el seu PIB, i cap país es dedica a netejar diner negre de la forma que ho ha fet Xipre. El problema és que, paradoxalment, els mercats i els inversors es deixen endur més per les inseguretats que no pas per les raons. Això vol dir que el risc de contagi és evident. Si s'escampa el nerviosisme i es retiren diners dels bancs dels països en situació més fràgil, el caos a Europa podria ser imparable. Itàlia i Espanya, ofegades per la crisi econòmica i una situació d'inestabilitat política, es troben avui en una situació més difícil que divendres. Per això el ministre De Guindos va lluitar a l'última cimera europea per minimitzar la quitança xipriota, per evitar despertar la fera de les borses, els inversors, els estalviadors. Però no va poder fer res davant la pressió alemanya. A la tardor Merkel ha d'anar a les urnes... i això a Berlín és molt més important que evitar un eventual contagi. Paradoxalment, i en veure que el remei podria ser pitjor que la malaltia, Alemanya insisteix ara que la idea de la quitança no va ser seva i que, de fet, no n'és partidària.

13. Què pot passar a partir d'ara?

La negativa del Parlament xipriota a aprovar l'impost als dipòsits ha calmat una mica el malestar ciutadà i, sobretot, l'orgull ciutadà, però ha deixat el país en la mateixa situació d'abans: a punt de fer fallida. Xipre continua necessitant uns 16.000 milions d'euros per evitar la caiguda del seu sistema bancari i l'odiada 'troica' no està disposada a donar-ne més de 10.000. Si el Banc Central Europeu tanca l'aixeta cauran els bancs xipriotes i, amb ells, el país, obrint un escenari que desembocaria, probablement, en la sortida del país de l'euro, una eventualitat que Brussel·les fa temps que estudia però que molts veuen amb aprensió, ja que podria obrir la capsa de Pandora. Després de veure les reaccions causades per l'anunci que els estalviadors pagarien part del rescat, el govern conservador sembla disposat a fer marxa enrere i plantejar-se eximir de la taxa tots els dipòsits inferiors a 100.000 euros.

stats